Podeu fer la prova d'intentar veure en aquest video com els elements puntuals, les línies, els plans, l'espai, el volum, el color, la forma, la textura, la llum o l'ombra es van mostrant aquí, quasi sense que ens n'adonem, mentre la nostra vista va seguint l'escena amb el suau moviment de la càmera.
Growing is Forever from Jesse Rosten on Vimeo.
El text diu el següent (incorporem el text original, en anglès, i després una versió nostra aproximada, traduïda al català) :
GROWING IS FOREVER
A very long time ago, there were no groves because everywhere was a grove with no roads to bisect and no people to erect stones and fences and bridges.
The trees were very, very young and had much living ahead of them. The enormity of their lifespan loomed in wooly mists around them, so they stretched out their root fingers and wrapped them around each others’, intertwining and holding very tight.
The ferns found pockets of root fingers where they could nestle in and the moss stretched itself out over the soil and everything became very soft.
The trees grew and made patterns of light and dark on the ground and the vines swirled in to trace the patterns. Spotted spiders moved back and forth and up and down, making nets to catch the mist, and the mist would linger on the nets in drops that cupped the light. It was very quiet all the time because the trees needed to focus on their lives. It is not easy to grow so much, for so long. Some trees became tired and lay down on the soft ground; others leaned and rested their tops on another. Growing is forever, they whispered, and when one tree had to stop, another would grow out of it and reach very high into the grey and gold sky.
The trees rested and waited to the mist to come and cool them. They were very large, but still not very old, and had much more growing to do.
Jesse Rosten. “Growing is Forever”
CRÉIXER ÉS PER SEMPRE.
Fa molt de temps, no hi havia boscos perquè a tot arreu s’extenia una gran arbreda espessa, sense camins per triar i sense gent que mogués les pedres ni aixequés tanques ni ponts.
Els arbres eren molt, molt nous i tenien un munt de vida per endavant. L'enormitat de la seva esperança de vida planava com la boira al voltant d'ells, de manera que estengueren les seves arrels com si fossin braços amb mans i dits, i van entrellaçar-se els uns al voltant dels altres, estrenyint-se i apretant-se ben fort.
Les falgueres van trobar entre aquelles arrels escletxes on podien niar i la molsa va començar a sorgir per tot arreu, cobrint el sòl i tornant el terreny molt flonjo i suau.
Els arbres van continuar creixent i començaren a projectar filigranes de llum i ombra al seu voltant. I les plantes enfiladisses s'arremolinaren per resseguir aquells patrons de claror. Les aranyes es movien endavant i enrere, amunt i avall, com si volguessin que les teranyines atrapessin la boira, i la boira a poc a poc acabà caient a la xarxa, convertida en gotes que semblaven tassetes de llum. I tot era molt tranquil i silenciós allà perquè els arbres necessitaven aquella calma per centrar-se en les seves vides. No és fàcil créixer tant, durant tant de temps. Alguns arbres, de tant en tant, es troben cansats i decideixen estirar-se i jaure damunt el terra ben tou; altres s’inclinen i recolzen les seves copes en un altre arbre proper. “Créixer és per sempre” –murmuren- i quan algun arbre ha d’aturar-se, un altre es posa a créixer a partir d'ell, per arribar molt més amunt, dalt del cel gris i daurat.
Els arbres pacientment esperen la boira que vindrà per amarar-los de nou. Alguns són molt grans, però encara no massa vells per deixar de créixer; i és que encara tenen molt de temps per viure i molt més per oferir.
Jesse Rosten. “Growing is Forever”
A les aules d'alguns dels nostres alumnes més joves hem llegit aquest text de Jesse Rosten, abans de veure el video. Després d'escoltar la lletra, ens hem posat a dibuixar l'escenari que a cadascú li ha vingut a la ment. Hem imaginat com seria aquest bosc descrit per l'autor.
Aquí teniu algunes mostres dels treballs fets per aquests nois i noies de 1er d'ESO:
Treball escolar sense títol (dibuixos fets per diversos alumnes i publicats al blog amb el seu consentiment). de DDAA està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
