Rellegia escrits d'un mestre i he anat embadalint per sentències com aquesta:
"La força de la creativitat no pot ni anomenar-se. Es manté misteriosa fins el final".
I és aquesta força misteriosa la que perseguim, amb tota modèstia, en la nostra activitat a l'aula. Amb un llapis i un paper, regles, guixos, formes, colors... Mirem enfora i damunt la taula, el dibuix que ens crida, el traç que no entenem (encara); d'això se'n diu fer per aprendre... entre el xivarri, és clar, i entre les normes, també. Però més enllà del fet precís hi ha altres ressons que es convoquen: els que venen de dins, de la persona, de la matèria , del procés senzill del treball , de la imatge que apareix, i del batec insospitat de la força creativa.
Amb els nois i noies de 1 er d'ESO hem estat insistint en unes propostes que giràven al voltant del tema del retrat, l'autoretrat i , de retruc, sobre les idees de la pròpia identitat, la representativitat i la iconicitat de les imatges. Al mateix temps, el plantejament d'aquestes petites obres ens ha demanat de posar en pràctica recursos bàsics del dibuix de tipus objectiu i també solucions molt més immediates i instintives. Aquí podeu veure'n alguns exemples:
Treball escolar sense títol . de
DDAA (
Dibuixos fets per alumnes i publicats en aquest blog amb el seu consentiment) està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons