El paper dels artistes en la societat ha anat canviant al llarg del temps i el seu llenguatge creatiu s'ha anat adaptant a les noves circumstàncies històriques i a les noves possibilitats d'expressió que l'avenç cultural ha posat al seu abast.
Avui, la influència de l'art i dels artistes troba també el seu lloc enmig de la densitat de la nostra cultura popular, amb tota la seva enorme càrrega visual. Però, quin és el seu paper? En quins llenguatges s'expressa avui la creativitat artística?
Vegem alguns exemples d'obra contemporània pertanyent a uns quants creadors reconeguts: Christo i Jean Claude, Anish Kapoor, Jaume Plensa, Chris Ofili, Damien Hirst, Alan Kaprow... Comparem-los, discutim-los i busquem respostes.
"Els artistes són la veu espurnejant d'una societat. Si els nostres artistes focalitzen majoritàriament el seu treball en coses que eren urgents fa 30 anys enrere en lloc de parlar de les nostres urgències d'avui, estan abdicant de les seves responsabilitats morals"
(Lauren Groff , Climate in Crisis An Essay for the #ClimateVisionaries Artists' Project for Greenpeace)
JAUME PLENSA:
Artista català reconegut internacionalment com un dels escultors més importants del panorama actual. Les seves obres acostumen a oferir una visió poètica i espiritual de l'ésser humà: figures de grans dimensions d'aspecte semitransparent, fetes amb estructures entramades de metall, xarxes moldejades, formes de lletres encunyades en làmina de metall, etc... Altres vegades, la referència a la figura humana apareix incorporada en elements tecnològics (video instal.lacions) o en materials d'aspecte pesant, com ara la resina amb pols de marbre. La intenció de l'artista acostuma a buscar el fet de provocar un instant de reflexió íntima en l'espectador, plantejar-li dubtes, preguntes, perplexitat, i també un moment de bellesa. D'aquesta manera el fa participar i gaudir activament de l'art. Plensa es un artista de materials, sensacions i ideas amb referències que abarquen des de la literatura –en especial la poesía–, la religió i el pensament.
“He fet aquestes escultures de persones que enraonen, parlen, i per això les he construïdes a base de caracters lingüístics, lletres i signes de diversos idiomes, perquè penso que el millor de les persones sorgeix quan es reuneixen en la seva diversitat i enraonen, somnien juntes, amb transparència, amb equitat, sense ocultar-se les unes a les altres” (J. Plensa)
CHRISTO I JEAN CLAUDE
Una parella artística que s'ha especialitzat en la creació de grans intervencions en el paisatge i en l'espai públic. Els seus projectes acostumen a mostrar-se només durant dues o tres setmanes, això fa que la gent hagi d’afanyar-se, si els vol veure, i que l’experiència del gaudi de l’obra d’art sigui única. Són obres que no es poden vendre ni comprar. Sovint s’utilitza la tela, el teixit o materials similars. Aquests materials aporten la idea de la “vida nòmada”, de les estructures que es poden muntar i desmuntar, complint amb la seva funció de manera intermitent, efímera. També son obres que demanen de ser vistes des de la distància, des de l’aire, des de l’aigua, des de la carretera, en trànsit o en moviment. Els propis materials interactuen sovint amb el vent, “fan visible el vent” , el moviment de l’aigua, els elements, la llum...
ANISH KAPOOR
Artista nascut a l'Índia (Bombay, 1954). Es trasllada a Londres quan te al voltant d'uns vint anys. Allà estudia en una important escola d'art del barri de Chelsea. A la trentena fa les seves primeres exposicions individuals a París, Londres... El seu treball adopta molt sovint la forma d'instal.lació artística, amb una mena d'escultures tridimensionals fetes amb pigments de color apilats o escampats, o elements pintats (com ara grans roques,...) repartits en alguna sala d'exposicions i també crea diverses peces metàl·liques d'enormes dimensions, amb formes arrodonides, que es situen enmig de la ciutat i reflecteixen tot l'entorn, produint en efecte molt espectacular. També crea obres similars d'estructura pneumàtica.
“No sempre tinc quelcom a dir” -explica Anish Kapoor, quan li pregunten pel sentit de la seva obra- “no vull estar defenent la meva obra permanentment; les obres es defensen elles mateixes, es refermen i es mostren per si mateixes davant l’espectador. Elles fan que l’espectador percebi i participi de l’espai i d’ell mateix quan s’enfronta a aquestes obres, que modifiquen, transformen i fan dialogar l’entorn que les envolta”.
CHRIS OFILI
Artista anglès, de progenitors Nigerians, que utilitza materials molt controvertits en les seves produccions (va utilitzar, per exemple, excrements d'elefant per a referir-se a la seva herència africana) i també temàtiques que provoquen força enrenou (mostra aspectes de la vida i la cultura de les poblacions negres i més desafavorides de la ciutat, de vegades en entorns propers a la contracultura o sobre l'experiència racista, la violència i la delinqüència. Tot i això, les seves obres resulten molt "decoratives", acolorides i aparentment molt "agradables" de mirar. Només darrera d'una primera impressió, hom pot anar entrant a la seva voluntat expressiva més política o combativa. La seva obra "The Holy Virgin Mary" (1996), per exemple, representa una imatge religiosa de la Verge Maria, envoltada de petites "vagines" en forma de papallona i pintada de tons negres que incorporen l'excrement d'elefant com a material artístic. A Europa l'obra es va tolerar prou bé, però a Nova York va aixecar una gran adversió, i fins i tot un espectador hi va llençar un pot de pintura blanca al seu damunt.
Una altra obra seva: "No Woman no cry" representa la mare d'un noi negre assassinat a Londres, el 1993, per part d'un individu violent i racista. La policia no va investigar prou el crim i el seu autor no fou castigat com calia. A les llàgrimes que apareixen en la pintura hi ha amagats petits collages amb la imatge d'aquell noi assassinat. Amagats en aquesta pintura hi trobem tot de patrons abstractes i recursos tècnics ben originals. En el collar i en altres punts, Ofili ha fet servir restes d’excrement d’ elefant degudament reelaborats i barrejats amb pigments, etc. En els cercles que dibuixen el patró de figures romboïdals (diamants) del fons d’aquest quadre hi ha reproduccions en petit d’ obres de l’artista abstracte Bridgey Riley... El títol de l’ obra fa homenatge a la cançó del 1974 “No woman, no cry” de Bob Marley, la lletra de la qual demanava a una dona que no es deixés véncer per la tristor i el plor... La figura representada en la pintura és Doreen Lawrence, mare del noi assassinat, una persona que va haver d’aguantar amb força i dignitat tot el llarg procés fins que la justícia dels EEUU va reconèixer que el seu fill havia estat víctima innocent de la violència i el racisme en una mala pràctica policial i institucional.
Altres obres, com "Afrodizzia" tracten de manera abstracta imatges provinents del corrent cultural Blaxploitation o films que parlen d'explotació negra i de figures de la música negra. De fet la dona de Chris Ofili, Roba El-Essawy, és cantant i formava part del grup de Trip-Hop "Attica Blues".
DAMIEN HIRST:
Artista anglès que ha obtingut un gran reconeixement amb la seva producció artística i per la seva personalitat discutida . Des de sempre s'ha sentit molt atret pel col·leccionisme i per les ciències naturals. Crea sèries d'obres on es mostren elements repetitius (sovint provinents del món orgànic, la zoologia, l'entomologia, la botànica) organitzats de manera molt ordenada, com si fóssin col·leccions o espècies que s'exposen en una vitrina (de fet, exposa animals reals dissecats en formol); de vegades creant una mena de mandales o formes geomètriques, o coses ordenades en estanteries, capses... En altres ocasions ha fet escultures amb materials preciosos, com ara diamants, obtenint peces d'altíssim preu i desmesurat valor econòmic, cosa que li ha reportat força fama, fortuna i una gran promoció.
”L’art contemporani pot funcionar com ho fa el cinema o la TV, que posa l’espectador davant de situacions i successos molt impactants, en un sentit visual. Perquè una escultura no pot fer el mateix? Jo puc mostrar un animal dissecat o esquarterat com si fós un paisatge, un objecte que pot ésser observat i “gaudit” com qualsevol altra cosa, sense l’embolcall d’associacions que comporta la seva mort real, el seu decaïment orgànic real, amb la olor, la sang, la transformació física que es produeix cada dia a la realitat. M’interessa també posar de manifest com la ciència i la història natural han avançat i avancen disseccionant, observant de prop, col.leccionant tot d’exemplars d’organismes de tota mena. Entorn de tot això giren les meves obres.” (Damien Hirst).
<iframe title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/131207217" width="640" height="480" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>ALLAN KAPROW
Alan Kaprow (1927-2006), nascut als EEUU, fou el primer artista plàstic que va fer el salt de la pintura expressionista abstracta i del moviment "action painting" a un altre tipus d'acció artística molt menys disciplinar que va anomenar-se "happennig" ("fet, esdeveniment"...). L'art i la vida es fussionen i ja no pot separa-se l'objecte del seu creador, sinó que ambdós pols participen igualment d'un mateix procés i es barregen en l'obra.
LUKE JERRAM
Artista anglès, nascut el 1974 a Bristol. La seva pràctica artística es desenvolupa de manera multidisciplinar i inclou la creació d'escultures, instal·lacions i projectes de carrer,en viu, sovint de gran escala i amb molt d'impacte visual. La temàtica de la seva obra explora diversos aspectes de conscienciació sobre problemes mediambientals, la fragilitat del planeta i molts altres reptes que enfronta la nostra societat.
Després de veure tot aquest seguit de propostes artístiques contemporànies, segur que ja no ens semblarà massa estrany el que ens podem trobar ara mateix en qualsevol museu d'art modern i sales d'exposició d'obra actual a qualsevol lloc del mon... Per exemple, fem una ullada a l'exposició de la Royal Academy of Arts de Londres, que planteja la temàtica de la necessitat de preocupar-se pels problemes de l'ecologia actuals.
