diumenge, 14 de desembre del 2014

Vies d'il.lustració.

Un simple llapis , un petit bloc de paper i ben poca cosa més necessita l'il.lustrador  per endinsar-se en la seva feina.

 Abans que l'ordinador es posi en marxa,  abans que les imatges capturades amb la càmera puguin editar-se,  abans que l'aplicació gràfica transformi un gest decidit en qualsevol tipus de traç imaginable, hi ha un entrenament elemental que convé no despreciar:  aturar-se,  prendre el llapis, observar atentament i provar de dibuixar allò que volem interpretar i conèixer;  provar de dibuixar el que veiem de manera clara i entenedora, amb el màxim d'objectivitat i de fidelitat,  però sense excedir-nos en la informació que donem, i sense perdre'ns en la infinitat dels detalls particulars que no aporten cap dada prou significativa.  Aquesta és la via dels il.lustradors;  tant se val que acabin dedicant-se al món de la fantasia, del còmic,  al disseny gràfic o al camp de la ciència.  Tots ells han educat la seva percepció i els seus dots d'observació per tal de poder elaborar els seus dibuixos fins el punt de fer-los tremendament eloqüents,  del tot coherents amb allò que s'explica,  i portadors veritables del missatge que s'emet.  

Els alumnes de 3er d'ESO han començat a treballar aspectes diversos del dibuix objectiu:  De la fredor i la rectitud aparent dels planells i les vistes representades, hem passat a la il.lustrtació naturalista d'algunes plantes.

      

Els primers dibuixos d'elements naturals tan sofisticats com són les fulles, les flors o les tiges d'una planta no sempre s'aconsegueixen del tot,  però són una magnífica porta d'entrada a un camp molt ampli d'entrenament del llenguatge gràfic i una crida radical al refinament de la nostra percepció.



Lluny del que molts podrien pensar,  el fet de practicar la il.lustració de plantes i animals no és només una via que interessi a botanics, biòlegs i altres homes de ciència,  sinó què implica tot un altre vessant de caire plenament artístic i amb ascendents filosòfics i creatius d'arrels molt llunyanes i profundes.   Bàsicament,  aquesta funció del dibuix es refereix al procés del coneixement.  En aquest video sobre una exposició recent del Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona ens ho presenten de manera més clara:




De moment, però,  i sense sortir de l'àmbit purament científic, podem referir-nos, per sort,  a la nostra història recent,  i fer esment de personatges tan insignes com Pius Font i Quer, que dedicà bona part de la seva vida a l'estudi botànic i a la consolidació de la ciència i la cultura del nostre país,  incloent-hi el foment de la il.lustració científica.  O altres il.lustradors d'avui, com el molt reconegut Carles Puche,  que segueixen mantenint ben alt el nivell artístic de la seva producció .   




                         




























Llicència de Creative Commons
Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicació d'aquests dibuixos en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada