S'acaba un curs d'ESO ... Segur que molts de vosaltres, per un costat, en teníeu ganes. S'acaba també un curs d'això que anomenem "Educació Visual i Plàstica". Hem donat pinzellades, hem guixat, hem tacat i hem intentat obrir unes quantes portes que duen al terreny estrany de la creació d'obres visuals: Observar, pensar, entendre, explicar i fer quelcom a través de les eines, els materials i els principis de la forma gràfica, plàstica i visual. Però fer-ho d'una manera conscient. Això no és del tot fàcil, ni tampoc ha de resultar sempre molt difícil, però demana atenció i voluntat. Molts de volsaltres l'heu posada i, encara que no us ho cregueu, heu fet passes meravelloses que us duran cap a un lloc molt interessant: el lloc on aprenem a expressar-nos en llibertat (...amb curiositat i amb respecte, alhora).
I no voldria deixar passar aquest final de curs sense dir-vos una vegada més, a tots, que això que heu fet aquí és important, que això que heu vingut a fer i a compartir, encara que ara us sembli tant allunyat dels vostres interessos, sí que és important i necessari i útil per a la vostra vida.
"De què serveix la plàstica?", m'heu preguntat molts cops. L'educació visual i plàstica serveix per aplicar-se absolutament a tots els camps de la vida, tant en el pla personal (la pròpia imatge, l'ambientació de la nostra casa, ...), com en el plà professional o en els àmbits culturals i econòmics de la societat (la nostra ciutat i el nostre entorn és ple d'exemples on s'ha materialitzat el coneixement artístic, estètic i la pròpia creativitat d'una manera molt noble i profitosa per a tothom).
Així que, us convido a que continueu pintant, guixant, tacant, encara que no hi hagi un professor al davant que us ho demani, ...i que aprengueu del vostre propi treball.
Jo us faig arribar tot el meu agraïment per les hores de classe i d'aprenentatge que també m'heu fet viure a mi, i us deixo amb una mica de música (que ja sabeu que m'agrada...) i amb una artista que ja us he fet escoltar altres cops: Laura Mvula (aquest cop interpretada en la veu d'Alita Moses).
També us deixo aquesta petita curiositat:
- Un dia, un alumne li preguntà a un vell mestre i cal·ligraf xinès: "Mestre, què puc fer per aprendre a pintar com vós?" El mestre li respongué: "Camina deu mil kilòmetres, puja a deu mil cims, llegeix deu mil poemes i escolta deu mil belles cançons. Llavors agafa el pinzell i la tinta i descriu amb ells tot el que has vist i sentit. Així pintaras com jo."
- Un dia, un alumne li preguntà a un vell mestre i cal·ligraf xinès: "Mestre, què puc fer per aprendre a pintar com vós?" El mestre li respongué: "Camina deu mil kilòmetres, puja a deu mil cims, llegeix deu mil poemes i escolta deu mil belles cançons. Llavors agafa el pinzell i la tinta i descriu amb ells tot el que has vist i sentit. Així pintaras com jo."
Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicació d'aquestes imatges en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada