La imatge, el color, la composició

Aquest gran poder d'atracció que li reconeixem a la imatge es basa , segurament,  en una combinació de raons que sovint no podem acabar d'explicar.  La imatge,  unida a tot d'altres estímuls sensorials i culturals,  ens pot despertar emocions, idees i respostes molt diverses.  Val la pena, de vegades, que ens aturem a analitzar com ha estat configurat aquell producte visual que ens atrau:  Com és?  Què s'hi veu?  Quins colors mostra?  Com és la llum?  Com es componen les escenes?...    Aquest és l'exercici que us proposem de fer amb aquest delicat video-clip de la cantant Laura Mvula,  interpretant el tema  "She".  (Feu servir el guió que trobareu al final d'aquesta entrada per tal de treballar les activitats).

Lletra de la cançó:

She walked towards you with her head down low

She wondered if there's a way out of the blue

Who's gonna take her home this time

She knew that this time wouldn't be the last time

Oh oh, oh oh, oh oh...

There she waits looking for a savior

Someone to save her from a dying self

Always taking ten steps back and one step forward

She's tired, but she don't stop

Oh oh, oh oh, oh oh...

Oh oh, she don't stop, she don't stop, she don't stop

Oh oh, she don't stop, she don't stop, she don't stop

Every day she stood, hoping for a new life

She closed her eyes, and she heard a small voice say

You don't stop no, you belong to me

She cried, maybe it's too late!

(Don't, don't stop, don't, don't stop)

She don't stop, she don't stop, she don't stop

(repeat)

She walked towards you with her head down low

She wondered if there's a way out of the blue

Who's gonna take her home this time

   (Ella va venir cap a tu amb el cap baix

preguntant-se si hauria alguna sortida inesperada

Qui la retornaria a la seva llar aquesta vegada?

Ella sabia que aquest cop no sería el darrer

 Així es va quedar, pendent d'un salvador

D'algú que la rescatés del seu propi defalliment

Sempre fent deu passes enrera i només una en davant!

 Es sentia cansada, pero mai no s'aturaria

No s'atura, no s'atura, no s'atura

No s'atura, no s'atura, no s'atura

Cada día restava, amb l'esperança d'una nova vida

Tancava els ulls i sentia una petita veu que li deia :

"No t'aturis, no;  tu formes part de mi"

I ella plorava, per si potser havia fet tard.

Però no s'atura, no s'atura, no s'atura

No s'atura, no s'atura, no s'atura

Ella va venir cap a tu amb el cap baix

preguntant-se si hauria alguna sortida inesperada

Qui la retornaria a la seva llar aquesta vegada?

Ella sabia que aquest cop no sería el darrer.)

Us proposem encara un altre exercici:  Observeu aquest seguit de fotografíes que es mostren en aquest video.  Les imatges prenen com a fil conductor la instal.lació artística que Christo i Jeanne Claude van projectar i realitzar pel Central Park, a New York,  els anys 1979  a  2005. 

Observeu el paper predominant que adopta el color,  un sol color,  en un entorn que la neu ha transformat en un fons pràcticament neutre.  Observeu els contrastos formals,  rítmics, tonals,...   Deixeu-vos seduir per cada imatge,  amb l'acompanyament de la música i la veu d'Alicia Keys.  (Més avall trobareu un altre video mostrant la mateixa obra de forma diferent)

Finalment,  repassem aquí alguns conceptes clau sobre la composició:  Segur que després podreu tornar a mirar-vos els videos anteriors i descobrireu una enorme quantitat de detalls més que no havíeu copsat la primera vegada...

                                             



                      

                       Pes visual i equilibri compositiu from Laura.akm

Composició- Esquemes compositius from Laura.akm

GUIÓ PER A TREBALLAR LES ACTIVITATS:

De quin color es?

Comprendre els colors no és una qüestió que puguem resoldre solament amb els nostres ulls;  d'entrada,  veure els colors és un fet que implica la nostra percepció (els nostres ulls, la nostra capacitat de visió i el nostre cervell).     Ens hem preguntat mai...   Què pot sentir una persona que no pugui percebre els colors normalment?  

Els colors apareixen per una sèrie de fenòmens físics,  relacionats amb la llum i amb la matèria,  però de seguida  queden immersos en la realitat del món que ens envolta,  com a característiques que afecten els objectes,  com una qualitat més que mostren totes les coses i com a elements indiscutibles del paisatge i de l'escenari que observem cada dia.  El fet del color, doncs,  s'ha d'entendre com un dels factors principals que dona lloc a totes les imatges que  hom pot copsar i produir en aquest món.

Color laura from Laura.akm Vilar

No cal ni dir que això ha estat així des de l'inici de la civilització i,  per tant,  el conjunt del coneixement dels colors  (i cada color per si mateix) és fruit i protagonista d'una història llarguíssima,  plena de detalls sorprenents i de lligams insospitats.  No només els àmbits artístics s'han interessat pel color,  sinó què des de la ciència més pura,  de la química a la medicina, fins a la filosofia o la política,  totes les branques de la cultura humana han intervingut en algun moment en el desenvolupament d'aquesta història dels colors.

Ticià :  "Baco i Ariadna"

Comprendre els colors,  per tant,  no és una qüestió que puguem resoldre solament pel simple fet de veure'ls amb els nostres ulls!!  

I per això els començarem a mirar des d'una mica més endins... 

Inventant jardins.

El recinte de l'institut Maremar ofereix una configuració poc elaborada;  és com un espai fet a trossos, un terreny trepitjat i mestís, on s'hi fa la vida a "l'hora del pati" i on sortim tots a aprofitar la llum i a respirar l'aire lliure i,  fins i tot, a fer algunes activitats lectives, quan això  és compatible amb el ritme escolar.

Des de fa temps,  la matèria d'Educació Visual i Plàstica ha volgut dedicar una part del seu temari a la observació, l'aprofitament i la reflexió sobre aquest entorn tan proper.

Aquest any,  hem demanat als alumnes de 3er curs que duguessin a terme uns quants exercicis centrats en l'espai del jardí i de l'hort de l'Institut.   Per ampliar la seva noció de "jardí", i per tal de demostrar fins a quin punt un jardí és un objecte "visual" carregat de continguts i significacions,  varem fer, a l'inici de curs, un petit repàs per una sèrie d'espais extraordinaris ,  on la jardineria descobreix el seu costat més artístic.  Aquí en teniu unes mostres:

Imatges del Jardí de Monet a Giverny,  Sacro Bosco de Bomarzo,
Bloedel Reserve a Washington, Santa Clotilde a Lloret de Mar,
Vil.la Adriana a Tívoli,  Horto Botànico de Pàdua,  WangShiYuan de
Suzhou,  Lan Su Yuan d'Oregon, Keukenhoff a Holanda,  Cosmic
Speculation Garden d'Escòcia,  Central Park de New York,  Jardí
d'Escultures de la F. Miró, Barcelona.

Així,  els alumnes han passat d'uns plantejaments molt objectivistes i eixuts,  com son les vistes planimétriques (descarregades des de la web de l'Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya...

... a la creació d'imatges inventades,  tot i fent proves per fondre dues fotografies amb el programa d'edició GIMP:  Hem pres una imatge de l'hort del nostre institut i una altra imatge d'algun d'aquells jardins estudiats i n'hem fet la nostra particular transformació.  Tant sí com no,  haurem de continuar explorant aquesta via creativa!  

Diverses imatges treballades pels alumnes.

Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicació d'aquestes imatges en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Vies d'il.lustració.

Un simple llapis , un petit bloc de paper i ben poca cosa més necessita l'il.lustrador  per endinsar-se en la seva feina.

 Abans que l'ordinador es posi en marxa,  abans que les imatges capturades amb la càmera puguin editar-se,  abans que l'aplicació gràfica transformi un gest decidit en qualsevol tipus de traç imaginable, hi ha un entrenament elemental que convé no despreciar:  aturar-se,  prendre el llapis, observar atentament i provar de dibuixar allò que volem interpretar i conèixer;  provar de dibuixar el que veiem de manera clara i entenedora, amb el màxim d'objectivitat i de fidelitat,  però sense excedir-nos en la informació que donem, i sense perdre'ns en la infinitat dels detalls particulars que no aporten cap dada prou significativa.  Aquesta és la via dels il.lustradors;  tant se val que acabin dedicant-se al món de la fantasia, del còmic,  al disseny gràfic o al camp de la ciència.  Tots ells han educat la seva percepció i els seus dots d'observació per tal de poder elaborar els seus dibuixos fins el punt de fer-los tremendament eloqüents,  del tot coherents amb allò que s'explica,  i portadors veritables del missatge que s'emet.  

Els alumnes de 3er d'ESO han començat a treballar aspectes diversos del dibuix objectiu:  De la fredor i la rectitud aparent dels planells i les vistes representades, hem passat a la il.lustrtació naturalista d'algunes plantes.

      

Els primers dibuixos d'elements naturals tan sofisticats com són les fulles, les flors o les tiges d'una planta no sempre s'aconsegueixen del tot,  però són una magnífica porta d'entrada a un camp molt ampli d'entrenament del llenguatge gràfic i una crida radical al refinament de la nostra percepció.

Lluny del que molts podrien pensar,  el fet de practicar la il.lustració de plantes i animals no és només una via que interessi a botanics, biòlegs i altres homes de ciència,  sinó què implica tot un altre vessant de caire plenament artístic i amb ascendents filosòfics i creatius d'arrels molt llunyanes i profundes.   Bàsicament,  aquesta funció del dibuix es refereix al procés del coneixement.  En aquest video sobre una exposició recent del Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona ens ho presenten de manera més clara:

De moment, però,  i sense sortir de l'àmbit purament científic, podem referir-nos, per sort,  a la nostra història recent,  i fer esment de personatges tan insignes com Pius Font i Quer, que dedicà bona part de la seva vida a l'estudi botànic i a la consolidació de la ciència i la cultura del nostre país,  incloent-hi el foment de la il.lustració científica.  O altres il.lustradors d'avui, com el molt reconegut Carles Puche,  que segueixen mantenint ben alt el nivell artístic de la seva producció .   

                         

Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicació d'aquests dibuixos en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

La casa dels insectes

                Seguint una idea de l'artista americana   Lynne Hull , en la línia del que ella anomena EcoArt,  els grups de 1 d'ESO hem estat treballant en un projecte que hem anomenat  "La casa dels insectes".     

Lynne Hull : Buglog (Casa per insectes)

Es tracta de trobar un disseny decoratiu per pintar un objecte de fusta, el qual, convenientment situat a l'exterior, ha de servir perquè diversos insectes i petits animals del jardí hi trobin refugi.  Per tal de decidir la decoració d'aquest element,  tots els alumnes han representat l'objecte en qüestió de manera justa i proporcionada, i després han creat la seva composició de figures i colors.  Amb totes les obres acabades,  s'ha fet una votació per escollir el model que més agradava a la majoria, i l'objecte final serà decorat amb aquest disseny guanyador.

 

Lynne Hull amb la seva escultura "Reservoir Tree"

Greg Corman  "Habitat for Solitary native bees"

Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicación d'aquests dibuixos en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Cap a on es mou la creació visual i artística d'avui?

No ens enganyem!   Això que a l'ESO anomenem "Educació Visual i Plàstica" ens ha d'obrir sobretot una petita porta que condueix a un món molt més ampli i molt més divers del què sovint imaginem.   Els simples exercicis d'avui, les propostes modestes que resolem en l'àmbit escolar són únicament l'inici d'una fuga (o d'un procés) de perspectives infinites.  La creativitat serà un valor importantíssim per construir la cultura d'aquest segle que ara vivim,  com ho va estar en els segles passats.

Però ...cap a on es mou la creativitat artística d'avui?   Cap a la fussió de llenguatges, de mitjans,  i cap a l'art virtual.

Aquí en teniu un exemple,  un jove artista contemporani conegut com DJ Spooky,  format a l'Escola d'Art i Disseny de la Universitat de Michigan ,  que barreja la música electrònica,  el disseny videogràfic i el processament informàtic per a produir obres multimèdia, molt valorades pel públic i pels mitjans internacionals.




Festival Multiplicidade 2010_DJ Spooky_(EUA)_Terra Nova Sinfonia Antarctica_Entrevistas from Festival Multiplicidade on Vimeo.



Vegeu un altre exemple diferent en aquesta senzilla presentació també d'un altre clip musical,  en aquest cas corresponent a un tema interpretat per la cantant Laura Mvula.  En aquesta proposta, veiem una animació feta a base d'imatges seriades que es retallen en paper blanc.  Fixeu-vos en l'efecte que aconsegueix un recurs tan elemental:




Aqui us deixo altres video-clips amb imatges, opinions i col.laboracions de DJ Spooky


The Art of Rhythm from Dark Rye on Vimeo.


 
Rising - Yoko Ono Ft DJ Spooky from Danieldp on Vimeo.

Retrats

Rellegia escrits d'un mestre i he anat embadalint per sentències com aquesta:  

"La força de la creativitat no pot ni anomenar-se.  Es manté misteriosa fins el final".

I és aquesta força misteriosa la que perseguim,  amb tota modèstia, en la nostra activitat a l'aula.  Amb un llapis i un paper,  regles,  guixos,  formes, colors...  Mirem enfora i damunt la taula,  el dibuix que ens crida, el traç que no entenem (encara);  d'això se'n diu fer per aprendre...  entre el xivarri,  és clar, i entre les normes,  també.   Però més enllà del fet precís hi ha altres ressons que es convoquen:  els que venen de dins,  de la persona,  de la matèria ,  del procés senzill del treball , de la imatge que apareix,  i del batec insospitat de la força creativa.  

Amb els nois i noies de 1 er d'ESO  hem estat insistint en unes propostes que giràven al voltant del tema del retrat, l'autoretrat i , de retruc,  sobre les idees de la pròpia identitat,  la representativitat i la iconicitat de les imatges.   Al mateix temps,  el plantejament d'aquestes petites obres ens ha demanat de posar en pràctica recursos bàsics del dibuix de tipus objectiu i també solucions molt més immediates i instintives.  Aquí podeu veure'n alguns exemples:

Treball escolar sense títol . de DDAA (Dibuixos fets per alumnes i publicats en aquest blog amb el seu consentiment) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons