Comprendre els colors no és una qüestió que puguem resoldre solament amb els nostres ulls; d'entrada, veure els colors és un fet que implica la nostra percepció (els nostres ulls, la nostra capacitat de visió i el nostre cervell). Ens hem preguntat mai... Què pot sentir una persona que no pugui percebre els colors normalment?
Els colors apareixen per una sèrie de fenòmens físics, relacionats amb la llum i amb la matèria, però de seguida queden immersos en la realitat del món que ens envolta, com a característiques que afecten els objectes, com una qualitat més que mostren totes les coses i com a elements indiscutibles del paisatge i de l'escenari que observem cada dia. El fet del color, doncs, s'ha d'entendre com un dels factors principals que dona lloc a totes les imatges que hom pot copsar i produir en aquest món.
No cal ni dir que això ha estat així des de l'inici de la civilització i, per tant, el conjunt del coneixement dels colors (i cada color per si mateix) és fruit i protagonista d'una història llarguíssima, plena de detalls sorprenents i de lligams insospitats. No només els àmbits artístics s'han interessat pel color, sinó què des de la ciència més pura, de la química a la medicina, fins a la filosofia o la política, totes les branques de la cultura humana han intervingut en algun moment en el desenvolupament d'aquesta història dels colors.
 |
| Ticià : "Baco i Ariadna" |
Comprendre els colors, per tant, no és una qüestió que puguem resoldre solament pel simple fet de veure'ls amb els nostres ulls!!
I per això els començarem a mirar des d'una mica més endins...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada