La velocitat en l'expressió artística.

La velocitat en l'execució dels traços i dels moviments que dibuixa l'artista en el moment de la creació  (és a dir, l'exposició ràpida de la melodia i del ritme continguts en alguna part de l'obra d'art) pot esdevenir un recurs expressiu molt impactant,  sobretot quan aquesta velocitat contrasta amb la "calma" d'altres parts o altres elements de la mateixa composició.   Això resulta fonamental en el camp de la música o de la dansa (com podeu observar en el segon vídeo que hem triat per a aquesta entrada).  
Sovint, però, la velocitat no és pas un recurs expressiu ni una tècnica gestual que fa servir l'artista per a aconseguir algún efecte, sinó que és el tema de l'obra d'art o del producte visual que hom crea.  En aquest cas l'artista ha de representar la sensació de la velocitat:

Giacomo Balla, Velocitat abstracta, 1913

Els artistes del "moviment futurista" van experimentar abastament  en aquesta direcció,  i moltes de les seves obres han esdevingut exemples clàssics d'aquesta recerca.  La repetició de formes seriades,  la descomposició dels contorns habituals de les coses visibles, l'aparició d'elements lineals paral·lels o progressius que travessen tota la imatge...,  són alguns dels fruits d'aquesta investigació plàstica.

Aquests músics solen practicar uns estils musicals de vegades una mica estranys,  com ara el jazz-fussió, el rock progressiu, etc.  Vegeu-ne un exemple, si voleu,  a l'adreça:  https://youtu.be/8_TjI_g1cz8  o també a  https://youtu.be/UhHhLCl2_mI 



Altres vegades l'expressió artística no busca la velocitat dels traços i dels moviments, sinó què es fixa en la diversitat de matisos.