S'acaba un curs d'ESO... Fins aviat 120 guaites!!!

S'acaba un curs d'ESO ...   Segur que molts de vosaltres, per un costat, en teníeu ganes.  S'acaba també un curs d'això que anomenem "Educació Visual i Plàstica".  Hem donat pinzellades,  hem guixat,  hem tacat i hem intentat obrir unes quantes portes que duen al terreny estrany de la creació d'obres visuals:  Observar, pensar, entendre, explicar i fer quelcom a través de les eines, els materials i els principis de la forma gràfica, plàstica i visual.  Però fer-ho d'una manera conscient.  Això no és del tot fàcil,  ni tampoc ha de resultar sempre molt difícil,  però demana atenció i voluntat.  Molts de volsaltres l'heu posada i,  encara que no us ho cregueu,  heu fet passes meravelloses que us duran cap a un lloc molt interessant:   el lloc on aprenem a expressar-nos en llibertat (...amb curiositat i amb respecte, alhora).

I no voldria deixar passar aquest final de curs sense dir-vos una vegada més, a tots, que això que heu fet aquí és important, que això que heu vingut a fer i a compartir,  encara que ara us sembli tant allunyat dels vostres interessos,  sí que és important i necessari i útil per a la vostra vida.  

 "De què serveix la plàstica?",  m'heu preguntat molts cops.  L'educació visual i plàstica serveix per aplicar-se absolutament a tots els camps de la vida,  tant en el pla personal  (la pròpia imatge, l'ambientació de la nostra casa, ...), com en el plà professional o en els àmbits culturals i econòmics de la societat  (la nostra ciutat i el nostre entorn és ple d'exemples on s'ha materialitzat el coneixement artístic, estètic i la pròpia creativitat d'una manera molt noble i profitosa per a tothom).

Així que,  us convido a que continueu pintant, guixant, tacant,  encara que no hi hagi un professor al davant que us ho demani, ...i que aprengueu del vostre propi treball.  

Jo us faig arribar tot el meu agraïment per les hores de classe i d'aprenentatge que també m'heu fet viure a mi,  i us deixo amb una mica de música  (que ja sabeu que m'agrada...)  i amb una artista que ja us he fet escoltar altres cops:  Laura Mvula  (aquest cop interpretada en la veu d'Alita Moses).  

També us deixo aquesta petita curiositat:  
- Un dia, un alumne li preguntà a un vell mestre i cal·ligraf xinès:  "Mestre,  què puc fer per aprendre a pintar com vós?"   El mestre li respongué:  "Camina deu mil kilòmetres,  puja a deu mil cims,  llegeix deu mil poemes i escolta deu mil belles cançons.  Llavors agafa el pinzell i la tinta i descriu amb ells tot el que has vist i sentit.  Així pintaras com jo."

Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicació d'aquestes imatges en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Moviments de figures planes

Els moviments i les transformacions són modificacions aplicades als elements del pla  -punts, rectes, figures-   per tal de canviar-ne la posició o per convertir-los en altres d’iguals o semblants, segons les condicions de cada aplicació.  Aquí definirem breument com es fan tres moviments bàsics i en un altre moment,  més endavant, tocarem les altres transformacions.

 Els moviments: 

TRANSLACIÓ

És un moviment que podem aplicar-lo a un sol punt, als punts d'una recta o d'una figura, determinat per un vector de translació  (que n’indica la distància, la direcció i el sentit del moviment).  Els punts inicials (de les rectes, figures...) es desplacen seguint trajectòries paral·leles i equivalents  (la distància, la direcció i el moviment de cada punt són iguals).  Les línies que guien el desplaçament de cada punt són paral·leles entre sí.  Els costats corresponents de les figures inicials i finals són també paral·lels entre sí.  Això s'entés molt millor veient-ne un exemple:

GIR  

Moviment  pel qual els elements es desplacen al voltant d’un punt fix,  anomenat O , que és el centre de gir,  i segons un angle  donat.  Per tant els elements recorren un arc de circumferència determinat,  que pot traçar-se en el sentit de les agulles del rellotge (dextrogir  o  angle negatiu) o en sentit invers  (levogir o angle positiu).  Per a dibuixar aquest moviment es necessita sempre un compàs, i un transportador d'angles.

SIMETRIA

El moviment  que produeix la “simetria” es caracteritza perquè la posició dels punts inicials i dels seus corresponents punts en la imatge final  són equidistants respecte a una recta  (que anomenarem  eix de simetria) o a un punt fix  (o  centre de simetria - O) .  La simetria referida a un eix s’anomena simetria axial.  La que es refereix a un punt central s’anomena simetria central.

La simetria és un moviment invers:  la figura resultant apareix en sentit invers  (en la simetria axial) o totalment capgirada (en la simetria central).

Per a veure en detall com funciona la SIMETRIA ,  podeu consultar l'entrada de 25/01/2015 dedicada a aquest tema , en aquest mateix blog.

Também podeu veure en el video següent una de les moltes aplicacions d'aquests principis de geometria tan senzills en un camp professional real,  com és la creació animada en 3D:

   

                     

Dibuixar animals: una excusa per a visitar l'obra de Gervasio Gallardo.

Una proposta tan simple com ha estat la de dibuixar alguns animals ens ha servit d'excusa per a veure unes quantes obres del pintor català Gervasio Gallardo  (Barcelona, 1934),  un dels nostres artistes vius més curiós i també més desconegut entre el gran públic,  però que ha desenvolupat una tasca molt personal i de gran qualitat,  tant dins de l'àmbit de la il.lustració com a través dels seus quadres d'estil surrealista.  Els alumnes de 1er d'ESO han trobat molt atractives les seves imatges:

Pintures de Gervasio Gallardo

Blanc i negre. Un exercici de valoració de grisos.

Amb els alumnes de 3er curs varem treballar dies enrera la reproducció d'una imatge en B/N.  A banda de l'exercici d'anàlisi de "valors de gris",  que incorpora aquest tipus de treball,  també varem comprovar l'efecte de textura interessant que provoca l'ús de petits bocins de paper estripats i enganxats amb cola blanca,  com a tècnica escollida de construcció de la imatge.

     

Observeu aquest videoclip musical en B/N:
Valoreu tots els recursos que es fan servir relacionats amb la imatge monocromàtica, el contrast, els enquadraments i els moviments de càmera.  






Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicació d'aquests dibuixos en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Creació d'una xarxa modular: invenció de figures que encaixen, com a l'obra de M.C. Escher.

Partint de les formes de certs polígons regulars  (triangles, quadrats, hexàgons, ...) i d'altres polígons més lliures, es poden crear estructures tessel·lades o xarxes modulars molt diverses.   Aquí us mostrem algun exemple de com fer-ho:

1  Prenem la forma senzilla d'un quadrat.  Trobem el punt mig dels seus costats.

2  Tracem a cada costat unes línies interiors que uneixen cada vèrtex amb el punt mitjà del seu costat corresponent,  tot i dibuixant unes formes corbes o anguloses simples.

3  Posem números de referència,  iguals en cada figura sorgida a l'interior i cada costat corresponent.

4  Retallem les formes interiors i les "girem" ,  abans de tornar a ajuntar-les a la meitat restant de cada costat  (la numeració de la forma i del costat han de coincidir). 

5  Ens apareix la nova figura general,  que substitueix l'antic quadrat.

  

6  Aquesta figura es pot repetir i encaixar infinites vegades,  creant la xarxa modular final.

Construcció d'una figura a partir dels moviments en el pla.  Exemples d'Escher.

Videos sobre construcció dels polígons regulars i de polígons estrellats

Els polígons anomenats "regulars" són figures geomètriques fonamentals,  que presenten una estructura molt elegant, molt clara i molt noble,  de proporcions equilibrades i exactes,    com per donar expressió al ritme seré que procura la igualtat i la simetria dels seus traçats.   

A continuació  hem penjat uns quants vídeos de Youtube i diapositives que us ajudaran a comprendre com haurem de procedir per a dibuixar aquestes figures tan harmonioses.  

Polígons2 from pacrucru

Pel que fa als polígons anomenats "polígons estrellats",  aquests es basen igualment en les formes regulars que hem vist aquí,  però les línies rectes que determinen els costats no uneixen vèrtex consecutius,  sinò què uneixen vèrtex alterns o més separats.  Per a dibuixar-los haurem de disposar abans d'una circumferència dividida en parts iguals  (tantes parts com "puntes" hagi de tenir la nostra estrella) o bé haver dibuixat abans el polígon regular corresponent:  Un polígon estrellat de 5 puntes es pot dibuixar a partir d'un polígon regular de 5 costats  (pentàgon),  i així successivament.   Els videos següents us expliquen detalladament aquest procés.

Blogs d'Educació Visual i Plàstica: Mari Alcázar.

Aquells que,  d'una manera o d'una altra,  hem acabat dedicant-nos al camp de la formació i de l'ensenyament,  necessitem potser més que ningú  aprendre a renovar els nostres discursos i a actualitzar les nostres formes de comunicació de continguts.  Alliberats, cada cop més,  de l'antic paper instituït del professor convencional,  ens hem de convertir en una mena de "facilitadors de recursos i de situacions" que promoguin o afavoreixin l'aprenentatge de les persones en el si d'una comunitat educativa, com és una escola o un institut,  o a través d'accions formatives més específiques i puntuals. 

  L'adveniment de les possibilitats de comunicació que ha obert la xarxa d'internet els darrers 30 anys ha revolucionat les antigues fronteres que limitaven el territori del nostre saber i ha eixamplat d'una manera gairebé infinita les opcions per compartir coneixement que abans teníem i ha multiplicat radicalment la nostra capacitat d'interactuar amb altres fonts d'informació, fins un punt inabastable.

Mig perduts en aquest bosc de dades i pàgines i passadissos impossibles,  apareixen sovint portes que ens obren llocs meravellosos,  indrets que algú ha preparat perquè els demés trobem alguna cosa que ens sigui útil.  Els blogs creats per professors/es de moltes escoles i instituts acostumen a ser llocs així.

Però entre blogs diversos,  alguns sobresurten per algun motiu.  Fa pocs dies vaig trobar-me amb el blog de Mari Alcàzar,  dedicat a aspectes artístics i de comunicació visual.  És un lloc per aprendre,   molt recomanable,  molt ben fet.  Val la pena entrar-hi i veure el fantàstic recull del que s'hi mostra.  Entre moltíssimes altres coses,   hi ha  peces com aquest vídeo interessantíssim,  que l'autora del bloc ha classificat com a bon exemple de narrativa visual.  Nosaltres hi estem totalment d'acord!  :