Bloc d'Educació Visual i Plàstica.
Visual and Plastics educational blog. This site started in 2014, as a teaching and learning tool for blended and flipped classroom.
Alguns fabricants de cotxes fan actualment propostes molt sorprenents, tot i incorporant patrons de disseny gràfic i funcions de llum i color en la carrosseria d'alguns dels seus models, com és el cas d'aquest Lexus LIT IS: D'alguna manera, la indústria de béns de consum intenta atraure compradors amb efectes cada cop espectaculars, igual com ho fa el cinema d'efectes especials...
Un enorme equip d'artistes de diverses parts del món han estat treballant durant mesos i mesos per a pintar tots els fotogramas d'aquesta pel·lícula artesanalment, seguint l'estil del pintor Vincent Van Gogh, a qui està dedicada aquesta creació visual sense precedents:
Alguns dels artistes treballat en aquesta pel·lícula, anomenada Loving Vincent han estat alumnes de la Hartford Art School (Hartford Univresity, Connecticut, U.S.A):
The Hive : Una obra extraordinària projectada per l'escultor Wolfgang Butress a partir d'un treball de recrca sobre el món de les abelles, hea estat ubicada definitivament en un escenari magnífic del Regne Unit, els jardins de Kew (Royal Botanic Kew Gardens):
L'escultura The Hive va estar presentada inicialment com a element principal del Pavelló del Regne Unit per a l'Expo de Milan de 2015, juntament amb un concert associat de la banda BE: Be - One: Official Caught by the River shop. Buy One and other music from Caught by the River in MP3, Vinyl and CD.
En la construcció de The Hive hi va intervenir molt decisivament l'estudi d'enginyeria i disseny de Tristan Simmonds , especialitzat en fer realitat diverses construccions complexes de base geomètrica que sovint parteixen de formes vives o orgàniques molt elaborades.
Movie Maker és una eina d'edició de vídeos que podem trobar per defecte en qualsevol ordinador que incorpori el sistema Windows original de Microsoft. Amb aquest programa podem realitzar les operacions bàsiques més importants per a aconseguir produir vídeos no professionals de molt bona qualitat, amb multitud d'efectes i possibilitats i amb totes les característiques que ens convé treballar des del punt de vista de la nostra assignatura d'EViP. En el següent tutorial en vídeo de YouTube s'explica de manera bastant clara i completa com funciona Movie Maker:
Amb tota la facilitat i l'alegria creativa d'aquest mestre de la il·lustració d'orígen israelí -Hanoch Piven- podem aprendre a aventurar-nos a crear un retrat colorista de qualsevol personatge o de qualsevol situació que imaginem...
Einstein
Steve Jobbs
Amb objectes senzills i quotidians -botons, cordills, fruites i verdures- aquest artista crea imatges tan sorprenents com aquestes...
Ina Fiebig, és una il·lustradora i dissenyadora gràfica nascuda a alemanya que col·labora habitualment amb l'agència de publicitat finlandesa Write This Down. Al llarg de la seva carrera, Ina Fiebig ha treballat en diversos projectes de difussió gràfica i multimèdia per diferentes ciutats d'Europa. A Catalunya ha creat forces il·lustracions per cartells, editorials, exposicions i per altres esdeveniments, fent servir un llenguatge molt simple i alhora molt atractiu visualment per a expresar missatges de manera molt propera.
Cartell per a campanya ciutadana a Barcelona, posant de manifest la vida dels balcons dels edificis.
L'artista desenvolupa també una important tasca creativa en format de vídeo, barrejant-hi tècniques d'animació i Stop Motion.
Video promocional del Parc de Collserola per a les exposicions permanents del Centre de Recursos.
Teixó - Ina Fiebig
Tardor- Ina Fiebig.
Dintre de la diversitat de mitjans que utilitza, la simplicitat del dibuix, la frescor i claredat de les imatges, juntament amb l'ús del monocromatisme i de les games suaus de color, són característiques de la seva manera de treballar.
Què us sembla? Us sembla bé la reacció de l'home de la corbata, al principi (minut 0:45)?
Us sembla bé la reacció de la noia del bolso (minut 1:15)?
Com és la relació entre las persones de l'ascensor fins l'entrada de l'últim personatge (des de minut 1: 27 fins 1: 35)? S'entenen? Vosaltres faríeu el mateix?
Perquè resulta tant xocant el darrer personatge (minut 1:35 fins a 2:11?)?
Quina és la reacció general dels altres ocupants de l'ascensor davant l'opció adoptada pel personatge que escolta música amb auricular?
Què passa al final? Com és la relació entre tot aquest grup de persones al final? ¿Què en podem aprendre d'aquesta història?
Quin missatge de fons penseu que vol comunicar l'autor d'aquest vídeo? ¿Penseu que ho aconsegueix prou bé?
Com s'ha caracteritzat a cadascun dels personatges? Intenteu definir amb uns pocs mots o adjectius qualificatius el tipus de personatge que representa cada individu d'aquesta història.
Quines figures retòriques (o recursos expressius per a donar més sentit a les imatges) penseu que s'han posat en pràctica en aquest vídeo?
Com podem exercir millor la nostra llibertat per escoltar música? Com podem compartir amb els demés el nostre gust per la música?
"Awra Amba , un llogaret fundat fa 45 anys en terra amhara , prop de Bahar Dar, és un projecte de convivència basat en el treball comunitari, la democràcia assembleària, l’absència de religió i la igualtat entre sexes. I funciona: els 494 habitants d’ Awra Amba , que es distribueixen els guanys de la feina en comú, reben a canvi allotjament, educació, salut i fins i tot han creat un sistema propi de seguretat social per cobrir necessitats específiques dels seus membres. Aquest poblet rural del nord d’ Etiòpia s’ha convertit en un exemple ètic aplaudit i estudiat per oenagés de tot el món i el Banc Mundial, a més de despertar la curiositat de turistes i locals"
(Xavier Aldekoa - Corresponsal del diari La Vanguàrdia)
Darrera la formació d'aquesta curiosa comunitat s'ha anat teixint un projecte de col·laboració internacional molt interessant que es difon amb el nom de "L'experiència d' Awra Amba". Aquesta experiència parteix d'una iniciativa proposada per un jove equip de dissenyadors i artistes multidisciplinars finlandesos que signen amb el nom comercial de "Write This Down"
"The Awra Amba Experience is a creative collaboration between The Awra Amba Community and an international team of professional filmmakers, designers, illustrators, web developers, musicians, educators, sound designers and translators from seven different countries. The project is produced by Write This Down, an award-winning film and digital production company, based in Helsinki".
Write This Down és una productora i agència creativa especialitzada en comunicació visual nascuda a Helsinki, fa uns deu anys. El seu treball vol distingir-se a través d'una acurada presentació estètica i d'un fons o significació compromés amb uns certs ideals de millora del món. El seu lema és fer "Narració creativa per a canviar el món". L'equip el conformen: Serdar Ferit: Director de filmografia i guionista. Podeu veure molts dels seus treballs a la seva web: Serdarferit Paulina Tervo: Directora de fotografia i Productora. Podeu veure mostres del seu treball a: paulinatervo Ida Sjöman: Assistenta de producció i especialista en el món de les web i en filmografia. A Vimeo podeu trobar diversos videos curts realitzats per aquesta jove creadora: Ips project Ina Fiebig: Il·lustradora, Dissenyadora gràfica i Directora artística. A la seva web podeu consultar una enorme quantita de projectes en què ha participat, fins i tot per a la ciutat de Barcelona: InaFiebig StudioVille Nykänen: editor d'imatge, expert en animació, efectes especials i tractament del color. Podeu veure un video clip musical creat per a aquest artista aquí: "The broker" Jan Totzek: Creatiu especialista en imatge 360º, imatge interactiva i noves tecnologies. Vegeu el seu treball aqui: Panoramafotografo aquí:Totzek Katrin Sellerbeck: Dissenyadora i desenvolupadora de websites. Vegeu aquí el seu treball: K. Sellerbeck Jairo Acosta Lara: Dissenyador de so, música digital, "soundscapes",... Podeu veure alguna de les seves instal·acions aquí: J Acosta.
ACTIVITAT:
Què us sembla? Aquestes persones viuen com nosaltres?
Quines feines fan i com se les reparteixen?
Qui fa el treball de "filar" a les nostres ciutats, avui?
Quina mena d'estructura social us sembla que estan portant a la pràctica?
La línia és un dels elements imprescindibles del llenguatge visual. La seva potència expressiva esdevé gairebé infinita, ja sigui com a definidora de formes i contorns o com a substància bàsica del traç. En el següent video de promoció de les activitats d'una entitat teatral podeu observar com de simple i efectiva resulta la línia per a conduir aquest anunci.
Dibuixar i pintar amb llapis de colors demana la paciència necessària per a anar depurant la tècnica i per anar trobant l'expressivitat del traç que convé a cada dibuix. El principi bàsic és treballar per capes, barrejant tons, de manera ordenada i sense voler apretar massa d'entrada. És important tanmateix disposar de llapis en bones condicions, amb la punta prou esmolada i fer servir el paper adient. Per a iniciar-se en la mescla de colors hom pot començar pintant només amb els tres tons primaris (groc, magenta i cian) i afegint-hi despres uns quants tons més (secundaris + blanc i negre). Quan ja controlem una mica aquestes mescles i ajustem el moviment i la pressió de la mà amb el llapis, les superfícies pintades començaran a oferir les qualitats atractives que busquem.
Dibuixos originals de X. Bentué
En el video següent podeu observar i aprendre com treballa amb llàpis de colors una artista professional.
La retòrica visual podria definir-se com: la capacitat que té la imatge de transmetre significats o sentits figurats diferents del seu sentit ordinari o directe, així com missatges ben concrets, a partir dels elements que es mostren i de la manera de presentar-los.
La "personificació" és un d'aquests recursos que fan servir habitualment els creadors de productes visuals per a transmetre idees i sensacions concretes. Es tracta d'atorgar a objectes inanimats o a animals tot de valors propis de les persones o dels éssers animats.
Vegem-ne alguns exemples i mirem de fer-nos les preguntes següents:
Quin element assumeix una "personificació" en aquesta obra?
Quina diferència (o relació) hi ha entre les característiques de l'element real que coneixem i l'element "personificat" que apareix aqui?
Perquè ha escollit l'autor aquest element concret per a fer aquesta personificació?
Quin sentit figurat (idees o sensacions) se'ns volen transmetre?
Pensem que el resultat produeix una comunicació eficaç del missatge que hom vol transmetre?
Anunci de la propera retransmissió d'un gran esdeveniment esportiu en una cadena de televisió:
Curtmetratge d'animació realitzat per Pixar:
Anunci publicitari d'una marca de beguda comercial:
La colònia que varen fundar els romans a s. I a. de C. -"Iula Augusta Paterna Faventia Barcino"- va esdevenir l'embrió d'una ciutat destinada a convertir-se amb els anys en un dels referents urbans del sud d'Europa i de tota la Mediterrània. Una part del prestigi i la singularitat de Barcelona prové del seu patrimoni arquitectònic i del seu disseny urbanístic. Quan a finals del segle XIX, emergeix a tot el Vell Continent la necessitat de trobar noves formes de progrés social i cultural lligades a la puixança econòmica d'aquell moment de l'era industrial, un nou estil artístic comença a prendre força arreu. Aquest moviment artístic s'expressa sobretot en les formes més avançades i en els materials que adopta la nova arquitectura europea. Compartint alhora un mateix ideari de fons, el nou estil va prenent diversos noms en les diverses regions en què arrela: Jugendstil, Sezession, Liberty (Arts and Craft), Art Nouveau, Modern Style. A Catalunya cristalitza amb el nom de Modernisme (potser perquè suposa un pas radical en pro de la modernitat que arriba dels països del nord i una clara voluntat d'avançar a partir del sentiment de identitat i dignitat que havia fet aflorar la Renaixença catalana).
En el següent vídeo (que dura quasi una hora) en podeu aprendre moltes coses sobre això de la mà d'un veritable expert: l'historiador Lluís Permanyer.
La propera vegada que us vingui al cap una pregunta com ara: De què serveix l'art? ...penseu en totes aquestes construccions modernistes que provoquen que milers i milers de persones de tot el món viatgin cada any a Barcelona, per a poder admirar en directe l'obra i el geni d'aquests artistes tan nostres.
La velocitat en l'execució dels traços i dels moviments que dibuixa l'artista en el moment de la creació (és a dir, l'exposició ràpida de la melodia i del ritme continguts en alguna part de l'obra d'art) pot esdevenir un recurs expressiu molt impactant, sobretot quan aquesta velocitat contrasta amb la "calma" d'altres parts o altres elements de la mateixa composició. Això resulta fonamental en el camp de la música o de la dansa (com podeu observar en el segon vídeo que hem triat per a aquesta entrada). Sovint, però, la velocitat no és pas un recurs expressiu ni una tècnica gestual que fa servir l'artista per a aconseguir algún efecte, sinó que és el tema de l'obra d'art o del producte visual que hom crea. En aquest cas l'artista ha de representar la sensació de la velocitat:
Giacomo Balla, Velocitat abstracta, 1913
Els artistes del "moviment futurista" van experimentar abastament en aquesta direcció, i moltes de les seves obres han esdevingut exemples clàssics d'aquesta recerca. La repetició de formes seriades, la descomposició dels contorns habituals de les coses visibles, l'aparició d'elements lineals paral·lels o progressius que travessen tota la imatge..., són alguns dels fruits d'aquesta investigació plàstica.
Aquests músics solen practicar uns estils musicals de vegades una mica estranys, com ara el jazz-fussió, el rock progressiu, etc. Vegeu-ne un exemple, si voleu, a l'adreça: https://youtu.be/8_TjI_g1cz8 o també a https://youtu.be/UhHhLCl2_mI
Altres vegades l'expressió artística no busca la velocitat dels traços i dels moviments, sinó què es fixa en la diversitat de matisos.
De la mà d'aquestes interessants presentacions de diapositives de Rosa Urgell, (que podeu consultar també en el seu interessantíssim bloc d' educació visual i plàstica : "zona VIP"), començarem a repassar allò que ens cal aprendre sobre el tema del color.
Veiem una aplicació del color com a element important dintre d'un producte visual comercial, en aquest cas un video clip musical del músic finlandés The Broker en el que ha col·laborat l'artista Ville Nykänen, especialista en color:
Diversos practicants d'esports extrems protagonitzen aquests vídeos tan espectaculars i ben fets. Fixeu-vos en el paper preponderant que que prenen aquí idees com les de "línia, recorregut, traçat, moviment, ...". En certa manera, aquests atletes dibuixen traçats en l'espai, tot i jugant amb la verticalitat, la horitzontalitat i la inclinació com a base i punt de partida.
Un grup de persones vinculades a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va crear l'any 2007 un projecte educatiu per a ensenyar als nois i noies de primària i secundària les bases de la programació informàticad'una manera divertida i adient. Així va néixerScratch .
Scratch és una plataforma de programació online, totalment interactiva i lliure, que ens permet de crear històries, jocs, animacions i altres projectes audiovisuals de forma ràpida, directa, entretinguda i sense necessitat de grans coneixements.
L'Institut Tecnològic de Massachussets (Massachussets Institute of Technology, abreviat MIT) es crea l'any 1861.
A la dècada de 1940, s' incorporen programes de formació en tecnologia avançada pels oficials de la marina americana que participen en la Segona Guerra Mundial. Al mateix temps es reforcen també els continguts de caire social i científic que s'imparteixen.
A partir del 1999, el MIT col·labora amb algunes de les universitats més destacades del món, en programes de recerca científica i tecnològica.
El 2009, inicia els seus programes de formació oberta, fent que els seus cursos i les seves publicacions arribin a tothom que ho desitji, via online i de manera gratuïta.
Actualment el MIT és una de les institucions acadèmiques més importants i reconegudes del món en matèria de recerca i educació en ciència i noves tecnologies; tot i així, s'ofereix també un bon ventall d'altres especialitats per a completar el seu campus.
En el següent enllaç podreu veureu una col·lecció exemples d'exercicis geomètrics de representació en sistema dièdric directe, compartits amablement i publicats per Jordi Lleonart a la pàgina lliure de Mongge.com: Jordi Lleonart- Dibuix tècnic batxillerat
Senzillament, la concepció artística s'escampa més enllà dels límits tradicionals de les belles arts i col·labora en tot d'altres manifestacions de la indústria de la cultura i dels esdeveniments socials.
Vegeu aquest video promocional del Festival INTERKULT de Kassandra 2015, realitzat per l'artista visual finlandés Ville Nykänen:
Hi ha un munt de pàgines web que no ens hauríem de perdre, si ens interessa el món de l'Educació Visual i Plàstica La pàgina de Núria Alart Aquest Bloc de Visual i Plàstica
En el documental "Pensant en els altres" (originàriament "Children full of life", de Noboru Kaetsu) se'ns mostra una classe de nens i nenes japonesos conduïda pel professor Toshiro Kanamori, a Kanazawa, un poblet del Japó. La relació que s'estableix entre el mestre i els seus alumnes, i l'enfocament de l'activitat docent en aquesta classe ens planteja una interessantíssima font de reflexió que cal analitzar detingudament.
Les estructures verticals immenses d'aquests arbres aporten una emoció extraordinària a la pròpia escena que descriuen les imatges. En el darrer d'aquests videos podeu veure com aquests elements naturals són utilitzats de manera significativa en la narració visual que acompanya un tema de música actual. Vegeu també com s'hi incorpora un altre element natural igualment expressiu, però de forma i textura contraposades: el mar enfurismat contrasta amb el silenci i la quietud del bosc.
Vegeu com les formes verticals d'aquests arbres serveixen d'element formal en el següent videoclip. Fixeu-vos com l'autor contraposa l'estructura de línies rectes i verticals del bosc amb les formes lliures i mòbils de les ones del mar. Sabríeu respondre per què ho fa?
Dibuixeu en el vostre full un conjunt d’arbres a partir dels fragments que trobareu a continuació i complint les condicions següents: Les línies dels troncs i les branques han de fer-se amb regle. Hi ha d’haver com a mínim tres arbres. El troncs de 2 arbres han de ser paral·lels al de la mostra donada. El tercer arbre pot seguir una altra inclinació diferent. Les branques han de mostrar una inclinació correcta i seguir un ordre creïble. Heu de dibuixar algunes branques formant els següents angles d’inclinació respecte del tronc principal: 30º, 45º , 60º, 90 º, 105º, 120º, 135º i 150 º (escribiu el número de graus al costat de la branca corresponent). Per a traçar aquestes branques en la inclinació adient us caldrà fer servir l’escaire i el cartabó.
