Bloc d'Educació Visual i Plàstica.
Visual and Plastics educational blog. This site started in 2014, as a teaching and learning tool for blended and flipped classroom.
Aquest any, acostant-nos al final de les classes i a les vacances de Nadal, hem combinat una sèrie de propostes fàcils i molt decoratives, que ens permeten treballar aspectes diversos com són el color, la textura, la composició o el format del producte visual.
Hem enganxat fulles seques, recollides ara a la tardor, i les hem integrat en petites obres de concepció molt lliure, amb les quals farem un concurs de postals.
També volem crear una sèrie de motius de decoració pel recinte de l'institut que inclouran elements retallats, collages, textures i dissenys atractius tant per la seva estructura com pel seu tractament cromàtic. Entre d'altres coses, podem aprofitar tècniques tant senzilles com aquestes que es recullen en els següents videos:
Aqui hi ha un interactiu molt interessant que il·lustra el producte dels diversos tipus d'homotècia aplicats a un polígon qualsevol. Tant el polígon com el centre d'homotècia o la variable de K poden editar-se i modificar-se a voluntat. Proveu-ho vosaltres mateixos. L'original, creat per Felipe del Castillo així com molts altres exemples de traçats de geometria els podeu trobar a Geogebra (https://tube.geogebra.org) .
Cyrus Higsmith és un dissenyador gràfic que s'ha centrat i ha destacat sobretot en el món de la tipografia (el disseny, composició i impressió de textots amb "tipus" -lletres- mòbils). En el següent video ens mostra alguns dels seus quaderns de l'època d'estudi i ens parla de la vinculació entre aquesta disciplina i el dibuix. Ens ha semblat interessant tant una cosa com l'altra.
Integrant de la companyia americana Font Bureau Inc. , dedicada a la creació de noves tipografies per mitjans digitals, Cyrus Higsmith, al costat d'altres importants dissenyadors, elabora treballs tant suggerents com aquests:
Vegeu com les lletres, el color i la retícula tipogràfica s'insereix també en aquest treball de video:
Creixent als marges de la cultura tradicionalment reconeguda, les arts del carrer (street art) han acabat produint formes d'expressió populars tan poderoses com el hip-hopo com els "graffiti" (en català, grafits) que provoquen tanta controvèrsia als nostres espais públics. Aquesta presentació ens permet acostar-nos una mica més al món del graffiti, des d'un enfocament directe i neutral.
Hi ha artistes molt reconeguts actualment dintre del món del graffiti, com és el cas de l'anomenat Banksi:
El present de la creació artística ha d'anar obrint noves vies per a fer possible de supervivència de les disciplines i l'ofici d'aquells que es dediquen encara a aquesta vella indústria cultural . Més enllà del paper de pintors, escultors i artistes reconeguts de tota mena, en la societat tecnològica d'avui s'amplia cada cop més la dimensió visual (i plurisensorial) d'aquesta expressió de la cultura col·lectiva. Les experiències mediatitzades per multitud d'aplicacions simultànies de la tecnologia (efectes lumínics, efectes de so, grabacions, imatges projectades, imatges virtuals, efectes escenogràfics, estímuls sensorials diversos...) guayen terreny cada dia, tant en popularitat i en número d'adeptes com en reconeixement institucional i comercial. Els nous artistes d'avui troben la seva raó de ser en nous aparadors, allunyats moltes vegades dels centres convencionals dedicats a l'exposició de l'art: Canals d'internet, events musicals, celebracions multitudinàries, festivals a l'aire lliure, dissenys per a pantalla, imatges editades i twitejades, espectacles hibrids de molt variable format,...
Aqui teniu uns exemples actuals d'iniciatives comercials vinculades molt directament a aquests tipus de nova creativitat.
Si teniu temps, entreu a internet i feu una ullada a l'escola de Disseny de Rhode Island, dirigida actualment per John Maeda. Segurament alguns dels millors dissenyadors del futur sortiràn d'aquest centre educatiu del petit estat nordamericà de Rhode Island. John Maeda està considerat un dels dissenyadors més importants del moment, sobretot en l'entorn de les noves tecnologies i el disseny digital. Provinent del MIT Media Lab de Massachussets, el seu treball ha estat divulgat sobretot a través dels seus llibres i en conferències arreu del món.
En aquell valor que tots hem hagut de reconèixer algun cop -quan hem conegut algú que feia "bona lletra" en escriure- radica un dels objectius principals de l'art de la cal·ligrafia. Quan ja no solament el missatge que transmet l'escriptura sinó què també la seva bellesa formal i poètica prenen un clar protagonisme, el fet d'escriure esdevé una tècnica més en la producció artística i visual del nostre món, i així ha estat des de l'inici dels temps.
Utilitzar la lletra, la paraula, en la creació d'imatges pot constituir el tema fonamental d'un tipus d'obres que van des de les cal·ligrafies orientals als nostres graffitis d'avui.
Roger Olmos és un dels millors il·lustradors d'aquest país. Els seus treballs combinen un domini extraordinari de les arts del dibuix amb una creativitat i una sensibilitat sorprenents. Us recomenem que no deixeu de veure la seva obra. Actualment, Roger Olmos ensenya il.lustració a l'Escola de la Dona de Barcelona.
La majoria de videoclips de músics i cantants expliquen petites històries de manera visual. De vegades els arguments no s'entenen gaire, però la força de la imatge i la música unides es capaç de crear igualment un atractiu molt especial i poderós. Altres vegades la història es mostra més clarament i es relaciona de manera més directa amb la lletra de la cançó que sona. En el videoclip que hem penjat a continuació, l'argument és molt fàcil d'entendre i les imatges no pretenen buscar res d'estrany. Tot i així, ens transmeten un munt de sensacions diferents i ens expliquen com aquests personatges van avançant per una situació vital molt normal. Observeu bé aquest video de la cantant nord-americana Alicia Keys(és possible que hagueu de mirar-lo directament a Youtube), gaudiu de la cançó i feu l'exercici que us proposem més avall.:
Un cop hagis observat el videoclip amb atenció intenta fer sis esbossos d'aquesta història dibuixant-los en sis vinyetes, com si fós un còmic o un storyboard . Dibuixa també, de memòria, alguns dels personatges de la història amb la roba que duen, per exemple pots dibuixar els ballarins en fila que surten cap el principi del clip, la protagonista cantant cap el final del clip, les tres amigues ballant juntes, etc. Descriu els diversos enquadraments de la imatge, l'ambientació de les escenes, els complements i objectes que acompanyen cada personatge... Si us ve de gust podeu veure un altre videoclip diferent i molt més recent d'aquesta mateixa artista:
Una pàgina molt recomanable per a treballar amb sequències d'imatges, ja sigui creant unes vinyetes de còmic, un storyboard o una "història digital" educativa (digital storytelling) és la de Storyboard That . Aquí us poso un exemple de l'aspecte d'un producte creat a partir del material d'aquesta web.
Òvals, ovoides i el·lipses aporten sovint un toc especial a l'escenari visual que ens envolta. Aquestes corbes es tracen amb força exactitud seguint els procediments geomètrics adients. Aquí veurem uns videos molt didàctics que expliquen com traçar òvals i ovoides. Els videos procedeixen de la web "http://profesordedibujo.com ".
Les imatges artístiques han assumit des de sempre un potencial comunicatiu altíssim. Des de les primeres pintures rupestres fins el modelatge 3D de les darreres produccions del cinema d'animació, el creador visual ha fet valer tots els recursos que tenia a l'abast per a aconseguir que les imatges puguessin narrar una història tan bé o millor que ho feien les paraules, amb la diferència afegida de què el llenguatge visual sovint travessa fronteres geogràfiques i temporals molt millor que ho fan els idiomes.
Per tal que una imatge expliqui alguna història, però, és absolutament necessari aprendre a crear i caracteritzar uns personatges, i a fer-los actuar en un escenari comprensible d'una manera creïble, encara que sigui dins el regne de la fantasia...
Avui, les eines informàtiques fan que tot això pugui anar molt més lluny que mai.
La web d'illustmaker, per exemple, permet crear una interessant varietat de personatges en 2D, de manera molt senzilla i adequada per a joves estudiants, a partir de trets prefigurats. Un cop l'usuari ha donat forma al seu personatge, aquest es pot descarregar i desar com a imatge al nostre ordinador personal.
Shigeo Fukudaha creat obres impressionants basant-se en l'ús pacient i reflexiu d'uns elements i d'unes tècniques artístiques en principi gens complicades. Es tracta, això sí, d'aprofitar amb molta sensibilitat algunes eines simples del llenguatge visual, com ara la llum i les ombres, les textures, o el contrast,...
...i també aplicant amb molt de criteri altres aspectes més profunds de l'estructura i la composició, com per exemple els efectes de la perspectiva, aplicacions geomètriques i tot de retòriques visuals molt expressives. Es tracta d'un artista que no deslliga pas el sentit creatiu de la seva vida quotidiana i que reivindica per a l'art valors tan necessaris com l'alegria, l'inventiva o l'humor, alhora que elabora uns missatges totalment meditats i plens de sentit estètic i cultural.
Shigeo Fukuda ha estat reconegut internacionalment com un dels mestres indiscutibles en el camp del disseny gràfic.
Altres artistes contemporains segueixen algunes d'aquestes vies d'expressió que va practicar el mestre Fukuda, amb resultats tant notables i extraordinaris com els de l'obra de la jove Kumi Yamashita:
Continuant amb el tema del llenguatge visual (que podeu trobar en aquest mateix blog en l'entrada "Llenguatge visual 1", del 10 /08/ 2015, pengem aquí aquesta sèrie de diapositives amb el material vist a classe.
Bill Viola crea obres visuals molt sofisticades i molt suggerents, a partir d'un tractament molt acurat d'elements com la llum, l'ombra, el moviment o la textura en les imatges.
Dins d'aquest blog trobareu més d'una entrada fent referència al llenguatge visual. Però el que cal saber d'inici ho trobareu presentat de manera concentrada i esquemàtica en les diapositives següents:
En el següent video de Youtube podem observar la simplicitat de la tècnica pictòrica que utilitza una artista que segueix la tradició aborígen australiana, i que desenvolupa una imatge configurada a base de línies corbes i ondulades i punts de diferents colors.
En moltes cultures tradicionals, com en el cas dels aborígens australians, el dibuix sobre algunes parts del cos és quelcom practicat des de sempre, amb tota naturalitat...
En altres contextos culturals, el fet de pintar-se el cos pot tenir significats molt diversos:
El nostre gust actual pels Tatoos prové en certa manera d'un redescobriment d'antigues pràctiques, com ara les del poble Maori, de Nova Zelanda...
Si seguim el rastre de les pràctiques artístiques de qualsevol cultura del món trobarem noves propostes que aprofiten aquelles formes d'expressió en un sentit més actual...
S'acaba un curs d'ESO ... Segur que molts de vosaltres, per un costat, en teníeu ganes. S'acaba també un curs d'això que anomenem "Educació Visual i Plàstica". Hem donat pinzellades, hem guixat, hem tacat i hem intentat obrir unes quantes portes que duen al terreny estrany de la creació d'obres visuals: Observar, pensar, entendre, explicar i fer quelcom a través de les eines, els materials i els principis de la forma gràfica, plàstica i visual. Però fer-ho d'una manera conscient. Això no és del tot fàcil, ni tampoc ha de resultar sempre molt difícil, però demana atenció i voluntat. Molts de volsaltres l'heu posada i, encara que no us ho cregueu, heu fet passes meravelloses que us duran cap a un lloc molt interessant: el lloc on aprenem a expressar-nos en llibertat (...amb curiositat i amb respecte, alhora).
I no voldria deixar passar aquest final de curs sense dir-vos una vegada més, a tots, que això que heu fet aquí és important, que això que heu vingut a fer i a compartir, encara que ara us sembli tant allunyat dels vostres interessos, sí que és important i necessari i útil per a la vostra vida.
"De què serveix la plàstica?", m'heu preguntat molts cops. L'educació visual i plàstica serveix per aplicar-se absolutament a tots els camps de la vida, tant en el pla personal (la pròpia imatge, l'ambientació de la nostra casa, ...), com en el plà professional o en els àmbits culturals i econòmics de la societat (la nostra ciutat i el nostre entorn és ple d'exemples on s'ha materialitzat el coneixement artístic, estètic i la pròpia creativitat d'una manera molt noble i profitosa per a tothom).
Així que, us convido a que continueu pintant, guixant, tacant, encara que no hi hagi un professor al davant que us ho demani, ...i que aprengueu del vostre propi treball.
Jo us faig arribar tot el meu agraïment per les hores de classe i d'aprenentatge que també m'heu fet viure a mi, i us deixo amb una mica de música (que ja sabeu que m'agrada...) i amb una artista que ja us he fet escoltar altres cops: Laura Mvula (aquest cop interpretada en la veu d'Alita Moses).
També us deixo aquesta petita curiositat: - Un dia, un alumne li preguntà a un vell mestre i cal·ligraf xinès: "Mestre, què puc fer per aprendre a pintar com vós?" El mestre li respongué:"Camina deu mil kilòmetres, puja a deu mil cims, llegeix deu mil poemes i escolta deu mil belles cançons. Llavors agafa el pinzell i la tinta i descriu amb ells tot el que has vist i sentit. Així pintaras com jo."
Els moviments i les transformacions són modificacions aplicades als elements del pla -punts, rectes, figures- per tal de canviar-ne la posició o per convertir-los en altres d’iguals o semblants, segons les condicions de cada aplicació. Aquí definirem breument com es fan tres moviments bàsics i en un altre moment, més endavant, tocarem les altres transformacions.
Els moviments:
TRANSLACIÓ
És un moviment que podem aplicar-lo a un sol punt, als punts d'una recta o d'una figura, determinat per un vector de translació (que n’indica la distància, la direcció i el sentit del moviment). Els punts inicials (de les rectes, figures...) es desplacen seguint trajectòries paral·leles i equivalents (la distància, la direcció i el moviment de cada punt són iguals). Les línies que guien el desplaçament de cada punt són paral·leles entre sí. Els costats corresponents de les figures inicials i finals són també paral·lels entre sí. Això s'entés molt millor veient-ne un exemple:
GIR
Moviment pel qual els elements es desplacen al voltant d’un punt fix, anomenat O , que és el centre de gir, i segons un angle donat. Per tant els elements recorren un arc de circumferència determinat, que pot traçar-se en el sentit de les agulles del rellotge (dextrogir o angle negatiu) o en sentit invers (levogir o angle positiu). Per a dibuixar aquest moviment es necessita sempre un compàs, i un transportador d'angles.
SIMETRIA
El moviment que produeix la “simetria” es caracteritza perquè la posició dels punts inicials i dels seus corresponents punts en la imatge final són equidistants respecte a una recta (que anomenarem eix de simetria) o a un punt fix (o centre de simetria - O) . La simetria referida a un eix s’anomena simetria axial. La que es refereix a un punt central s’anomena simetria central.
La simetria és un moviment invers: la figura resultant apareix en sentit invers (en la simetria axial) o totalment capgirada (en la simetria central).
Per a veure en detall com funciona la SIMETRIA , podeu consultar l'entrada de 25/01/2015 dedicada a aquest tema , en aquest mateix blog. Também podeu veure en el video següent una de les moltes aplicacions d'aquests principis de geometria tan senzills en un camp professional real, com és la creació animada en 3D:
Una proposta tan simple com ha estat la de dibuixar alguns animals ens ha servit d'excusa per a veure unes quantes obres del pintor català Gervasio Gallardo (Barcelona, 1934), un dels nostres artistes vius més curiós i també més desconegut entre el gran públic, però que ha desenvolupat una tasca molt personal i de gran qualitat, tant dins de l'àmbit de la il.lustració com a través dels seus quadres d'estil surrealista. Els alumnes de 1er d'ESO han trobat molt atractives les seves imatges:
Amb els alumnes de 3er curs varem treballar dies enrera la reproducció d'una imatge en B/N. A banda de l'exercici d'anàlisi de "valors de gris", que incorpora aquest tipus de treball, també varem comprovar l'efecte de textura interessant que provoca l'ús de petits bocins de paper estripats i enganxats amb cola blanca, com a tècnica escollida de construcció de la imatge.
Observeu aquest videoclip musical en B/N: Valoreu tots els recursos que es fan servir relacionats amb la imatge monocromàtica, el contrast, els enquadraments i els moviments de càmera.
Partint de les formes de certs polígons regulars (triangles, quadrats, hexàgons, ...) i d'altres polígons més lliures, es poden crear estructures tessel·lades o xarxes modulars molt diverses. Aquí us mostrem algun exemple de com fer-ho:
1 Prenem la forma senzilla d'un quadrat. Trobem el punt mig dels seus costats.
2 Tracem a cada costat unes línies interiors que uneixen cada vèrtex amb el punt mitjà del seu costat corresponent, tot i dibuixant unes formes corbes o anguloses simples.
3 Posem números de referència, iguals en cada figura sorgida a l'interior i cada costat corresponent.
4 Retallem les formes interiors i les "girem" , abans de tornar a ajuntar-les a la meitat restant de cada costat (la numeració de la forma i del costat han de coincidir).
5 Ens apareix la nova figura general, que substitueix l'antic quadrat.
6 Aquesta figura es pot repetir i encaixar infinites vegades, creant la xarxa modular final.
Construcció d'una figura a partir dels moviments en el pla. Exemples d'Escher.
Els polígons anomenats "regulars" són figures geomètriques fonamentals, que presenten una estructura molt elegant, molt clara i molt noble, de proporcions equilibrades i exactes, com per donar expressió al ritme seré que procura la igualtat i la simetria dels seus traçats.
A continuació hem penjat uns quants vídeos de Youtube i diapositives que us ajudaran a comprendre com haurem de procedir per a dibuixar aquestes figures tan harmonioses.
Pel que fa als polígons anomenats "polígons estrellats", aquests es basen igualment en les formes regulars que hem vist aquí, però les línies rectes que determinen els costats no uneixen vèrtex consecutius, sinò què uneixen vèrtex alterns o més separats. Per a dibuixar-los haurem de disposar abans d'una circumferència dividida en parts iguals (tantes parts com "puntes" hagi de tenir la nostra estrella) o bé haver dibuixat abans el polígon regular corresponent: Un polígon estrellat de 5 puntes es pot dibuixar a partir d'un polígon regular de 5 costats (pentàgon), i així successivament. Els videos següents us expliquen detalladament aquest procés.
Aquells que, d'una manera o d'una altra, hem acabat dedicant-nos al camp de la formació i de l'ensenyament, necessitem potser més que ningú aprendre a renovar els nostres discursos i a actualitzar les nostres formes de comunicació de continguts. Alliberats, cada cop més, de l'antic paper instituït del professor convencional, ens hem de convertir en una mena de "facilitadors de recursos i de situacions" que promoguin o afavoreixin l'aprenentatge de les persones en el si d'una comunitat educativa, com és una escola o un institut, o a través d'accions formatives més específiques i puntuals.
L'adveniment de les possibilitats de comunicació que ha obert la xarxa d'internet els darrers 30 anys ha revolucionat les antigues fronteres que limitaven el territori del nostre saber i ha eixamplat d'una manera gairebé infinita les opcions per compartir coneixement que abans teníem i ha multiplicat radicalment la nostra capacitat d'interactuar amb altres fonts d'informació, fins un punt inabastable.
Mig perduts en aquest bosc de dades i pàgines i passadissos impossibles, apareixen sovint portes que ens obren llocs meravellosos, indrets que algú ha preparat perquè els demés trobem alguna cosa que ens sigui útil. Els blogs creats per professors/es de moltes escoles i instituts acostumen a ser llocs així.
Però entre blogs diversos, alguns sobresurten per algun motiu. Fa pocs dies vaig trobar-me amb el blog de Mari Alcàzar, dedicat a aspectes artístics i de comunicació visual. És un lloc per aprendre, molt recomanable, molt ben fet. Val la pena entrar-hi i veure el fantàstic recull del que s'hi mostra. Entre moltíssimes altres coses, hi ha peces com aquest vídeo interessantíssim, que l'autora del bloc ha classificat com a bon exemple de narrativa visual. Nosaltres hi estem totalment d'acord! :
Per aconseguir dibuixar l’espai i els objectes que ens envolten provocant una sensació de realisme i de profunditat física, mostrant com és cada volum amb exactitud, imitant el seu caràcter tridimensional, hem d’aplicar uns procediments i unes tècniques molt concretes per a traçar les formes sobre el paper. Aquests procediments s'anomenen sistemes de representació i inclouen el que coneixem com a dibuix en perspectiva, i també el que en diem dibuix en sistema dièric, què ésun tipus específic d'aplicació del dibuix basada en la geometria i la matemàtica, la qual serveix per a analitzar i captar les formes i dimensions exactes de les diverses vistes que ofereix qualsevol objecte real del món físic, tangible.
Qualsevol objecte pot ser clarament dibuixat partint d'aquestes diverses vistes, que són principalment tres:
1- l’objecte vist des de sobre (com vist a vol d’ocell)
2- vist des d’una posició frontal (com si calquéssim la seva façana o la capturéssim amb una placa fotogràfica o fent-li una radiografia)
3- vist des d’una posició lateral (en sentit perpendicular a l’anterior).
El dibuix en perspectiva i el dibuix dièdric comparteixen aquesta mateixa necessitat d’observar i de descriure tots els costats de l’objecte, les tres dimensions de l’espai físic : l’amplada, la llargada i l’alçada; que són les tres dimensions que proporcionen la sensació d’extensió, de volum i de profunditat de les coses reals.
En la següent imatge hem dibuixat en perspectiva una mena de cos geomètric format per 4 elements rectangulars uints entre sí (4 prismes rectangulars). Veieu el procés que se seguiria per a representar aquest objecte en sistema dièdric.
La manera de realitzar aquesta descripció gràfica, molt sintètica i fidel de l’objecte, utilitzant el sistema dièdric, es basa en fer com una projecció de les cares principals que presenta aquest objecte sobre un paper i situar aquestes projeccions (anomenades vistes) seguint un ordre de correlació molt precís: La vista en planta a baix, la vista en alçat frontal a dalt i la vista de perfil lateral al costat de la vista de l'alçat frontal.
Realment, és com situar l'objecte dintre d'una caixa, projectar les seves formes sobre tres parets de la mateixa caixa, resseguir aquestes projeccions amb dibuix i, finalment, obrir la caixa i estendre les parets sobre un pla, com mostra molt bé aquest video d' AGritosZ a Youtube.
Alhora que, com a aprenents de l’art del dibuixar, anirem endintsant-nos en aquestes tècniques de representació gràfica, també caldrà que comencem a valorar el paper fonamental que desenvolupa la llum i les ombres en la imtage del producte final que vulguem obtenir. El màxim realisme (en el sentit d’aconseguir semblar-se del tot mimèticament a la realitat) només s’obté quan combinem un bon domini de la perspectiva i un bon domini de les ombres i la llum.
