Bloc d'Educació Visual i Plàstica.
Visual and Plastics educational blog. This site started in 2014, as a teaching and learning tool for blended and flipped classroom.
El "tangram" és un joc d'orígen xinès que consta de set figures geomètriques les quals encaixen entre elles per a formar un petit trencaclosques o puzle quadrat. La gràcia del joc és que aquestes mateixes figures han de combinar-se de moltes altres maneres per a realitzar una sèrie de pictogrames d'altres formes prestablertes.
Com podem construir un tangram de manera fàcil? En la presentació següent veureu els passos que cal seguir per a dibuixar correctament les peces del "tangram". Quan ho feu, però, tingueu en compte que nosaltres farem un tangram quadrat de 12 cm de costat!!! Per tant caldrà adaptar-se a aquestes mesures!
També ens caldrà construir una capsa senzilla per a desar el nostre joc. Podem inventar un tipus de capsa molt original, sempre que cumpleixi amb la seva funció, o bé prendre per model algun d'aquests projectes (publicats per http://easyfisquim.blogia.com/ - Núria Duràn...):
Movie Maker és una eina d'edició de vídeos que podem trobar per defecte en qualsevol ordinador que incorpori el sistema Windows original de Microsoft. Amb aquest programa podem realitzar les operacions bàsiques més importants per a aconseguir produir vídeos no professionals de molt bona qualitat, amb multitud d'efectes i possibilitats i amb totes les característiques que ens convé treballar des del punt de vista de la nostra assignatura d'EViP. En el següent tutorial en vídeo de YouTube s'explica de manera bastant clara i completa com funciona Movie Maker:
Amb tota la facilitat i l'alegria creativa d'aquest mestre de la il·lustració d'orígen israelí -Hanoch Piven- podem aprendre a aventurar-nos a crear un retrat colorista de qualsevol personatge o de qualsevol situació que imaginem...
Einstein
Steve Jobbs
Amb objectes senzills i quotidians -botons, cordills, fruites i verdures- aquest artista crea imatges tan sorprenents com aquestes...
De la mà d'aquestes interessants presentacions de diapositives de Rosa Urgell, (que podeu consultar també en el seu interessantíssim bloc d' educació visual i plàstica : "zona VIP"), començarem a repassar allò que ens cal aprendre sobre el tema del color.
Veiem una aplicació del color com a element important dintre d'un producte visual comercial, en aquest cas un video clip musical del músic finlandés The Broker en el que ha col·laborat l'artista Ville Nykänen, especialista en color:
Un grup de persones vinculades a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va crear l'any 2007 un projecte educatiu per a ensenyar als nois i noies de primària i secundària les bases de la programació informàticad'una manera divertida i adient. Així va néixerScratch .
Scratch és una plataforma de programació online, totalment interactiva i lliure, que ens permet de crear històries, jocs, animacions i altres projectes audiovisuals de forma ràpida, directa, entretinguda i sense necessitat de grans coneixements.
L'Institut Tecnològic de Massachussets (Massachussets Institute of Technology, abreviat MIT) es crea l'any 1861.
A la dècada de 1940, s' incorporen programes de formació en tecnologia avançada pels oficials de la marina americana que participen en la Segona Guerra Mundial. Al mateix temps es reforcen també els continguts de caire social i científic que s'imparteixen.
A partir del 1999, el MIT col·labora amb algunes de les universitats més destacades del món, en programes de recerca científica i tecnològica.
El 2009, inicia els seus programes de formació oberta, fent que els seus cursos i les seves publicacions arribin a tothom que ho desitji, via online i de manera gratuïta.
Actualment el MIT és una de les institucions acadèmiques més importants i reconegudes del món en matèria de recerca i educació en ciència i noves tecnologies; tot i així, s'ofereix també un bon ventall d'altres especialitats per a completar el seu campus.
L'aprofitament d'alguna combinació d'elements visuals, com ara formes de PUNT, de diferents colors i en moviment, pot donar peu a la creació de productes tant sorprenents com aquest anunci publicitari.
Nosaltres a l'Institut també hem creat el nostre petit joc visual a base de PUNTS...
Cyrus Higsmith és un dissenyador gràfic que s'ha centrat i ha destacat sobretot en el món de la tipografia (el disseny, composició i impressió de textots amb "tipus" -lletres- mòbils). En el següent video ens mostra alguns dels seus quaderns de l'època d'estudi i ens parla de la vinculació entre aquesta disciplina i el dibuix. Ens ha semblat interessant tant una cosa com l'altra.
Integrant de la companyia americana Font Bureau Inc. , dedicada a la creació de noves tipografies per mitjans digitals, Cyrus Higsmith, al costat d'altres importants dissenyadors, elabora treballs tant suggerents com aquests:
Vegeu com les lletres, el color i la retícula tipogràfica s'insereix també en aquest treball de video:
Les imatges artístiques han assumit des de sempre un potencial comunicatiu altíssim. Des de les primeres pintures rupestres fins el modelatge 3D de les darreres produccions del cinema d'animació, el creador visual ha fet valer tots els recursos que tenia a l'abast per a aconseguir que les imatges puguessin narrar una història tan bé o millor que ho feien les paraules, amb la diferència afegida de què el llenguatge visual sovint travessa fronteres geogràfiques i temporals molt millor que ho fan els idiomes.
Per tal que una imatge expliqui alguna història, però, és absolutament necessari aprendre a crear i caracteritzar uns personatges, i a fer-los actuar en un escenari comprensible d'una manera creïble, encara que sigui dins el regne de la fantasia...
Avui, les eines informàtiques fan que tot això pugui anar molt més lluny que mai.
La web d'illustmaker, per exemple, permet crear una interessant varietat de personatges en 2D, de manera molt senzilla i adequada per a joves estudiants, a partir de trets prefigurats. Un cop l'usuari ha donat forma al seu personatge, aquest es pot descarregar i desar com a imatge al nostre ordinador personal.
Continuant amb el tema del llenguatge visual (que podeu trobar en aquest mateix blog en l'entrada "Llenguatge visual 1", del 10 /08/ 2015, pengem aquí aquesta sèrie de diapositives amb el material vist a classe.
Bill Viola crea obres visuals molt sofisticades i molt suggerents, a partir d'un tractament molt acurat d'elements com la llum, l'ombra, el moviment o la textura en les imatges.
Dins d'aquest blog trobareu més d'una entrada fent referència al llenguatge visual. Però el que cal saber d'inici ho trobareu presentat de manera concentrada i esquemàtica en les diapositives següents:
En el següent video de Youtube podem observar la simplicitat de la tècnica pictòrica que utilitza una artista que segueix la tradició aborígen australiana, i que desenvolupa una imatge configurada a base de línies corbes i ondulades i punts de diferents colors.
En moltes cultures tradicionals, com en el cas dels aborígens australians, el dibuix sobre algunes parts del cos és quelcom practicat des de sempre, amb tota naturalitat...
En altres contextos culturals, el fet de pintar-se el cos pot tenir significats molt diversos:
El nostre gust actual pels Tatoos prové en certa manera d'un redescobriment d'antigues pràctiques, com ara les del poble Maori, de Nova Zelanda...
Si seguim el rastre de les pràctiques artístiques de qualsevol cultura del món trobarem noves propostes que aprofiten aquelles formes d'expressió en un sentit més actual...
S'acaba un curs d'ESO ... Segur que molts de vosaltres, per un costat, en teníeu ganes. S'acaba també un curs d'això que anomenem "Educació Visual i Plàstica". Hem donat pinzellades, hem guixat, hem tacat i hem intentat obrir unes quantes portes que duen al terreny estrany de la creació d'obres visuals: Observar, pensar, entendre, explicar i fer quelcom a través de les eines, els materials i els principis de la forma gràfica, plàstica i visual. Però fer-ho d'una manera conscient. Això no és del tot fàcil, ni tampoc ha de resultar sempre molt difícil, però demana atenció i voluntat. Molts de volsaltres l'heu posada i, encara que no us ho cregueu, heu fet passes meravelloses que us duran cap a un lloc molt interessant: el lloc on aprenem a expressar-nos en llibertat (...amb curiositat i amb respecte, alhora).
I no voldria deixar passar aquest final de curs sense dir-vos una vegada més, a tots, que això que heu fet aquí és important, que això que heu vingut a fer i a compartir, encara que ara us sembli tant allunyat dels vostres interessos, sí que és important i necessari i útil per a la vostra vida.
"De què serveix la plàstica?", m'heu preguntat molts cops. L'educació visual i plàstica serveix per aplicar-se absolutament a tots els camps de la vida, tant en el pla personal (la pròpia imatge, l'ambientació de la nostra casa, ...), com en el plà professional o en els àmbits culturals i econòmics de la societat (la nostra ciutat i el nostre entorn és ple d'exemples on s'ha materialitzat el coneixement artístic, estètic i la pròpia creativitat d'una manera molt noble i profitosa per a tothom).
Així que, us convido a que continueu pintant, guixant, tacant, encara que no hi hagi un professor al davant que us ho demani, ...i que aprengueu del vostre propi treball.
Jo us faig arribar tot el meu agraïment per les hores de classe i d'aprenentatge que també m'heu fet viure a mi, i us deixo amb una mica de música (que ja sabeu que m'agrada...) i amb una artista que ja us he fet escoltar altres cops: Laura Mvula (aquest cop interpretada en la veu d'Alita Moses).
També us deixo aquesta petita curiositat: - Un dia, un alumne li preguntà a un vell mestre i cal·ligraf xinès: "Mestre, què puc fer per aprendre a pintar com vós?" El mestre li respongué:"Camina deu mil kilòmetres, puja a deu mil cims, llegeix deu mil poemes i escolta deu mil belles cançons. Llavors agafa el pinzell i la tinta i descriu amb ells tot el que has vist i sentit. Així pintaras com jo."
Una proposta tan simple com ha estat la de dibuixar alguns animals ens ha servit d'excusa per a veure unes quantes obres del pintor català Gervasio Gallardo (Barcelona, 1934), un dels nostres artistes vius més curiós i també més desconegut entre el gran públic, però que ha desenvolupat una tasca molt personal i de gran qualitat, tant dins de l'àmbit de la il.lustració com a través dels seus quadres d'estil surrealista. Els alumnes de 1er d'ESO han trobat molt atractives les seves imatges:
Els polígons anomenats "regulars" són figures geomètriques fonamentals, que presenten una estructura molt elegant, molt clara i molt noble, de proporcions equilibrades i exactes, com per donar expressió al ritme seré que procura la igualtat i la simetria dels seus traçats.
A continuació hem penjat uns quants vídeos de Youtube i diapositives que us ajudaran a comprendre com haurem de procedir per a dibuixar aquestes figures tan harmonioses.
Pel que fa als polígons anomenats "polígons estrellats", aquests es basen igualment en les formes regulars que hem vist aquí, però les línies rectes que determinen els costats no uneixen vèrtex consecutius, sinò què uneixen vèrtex alterns o més separats. Per a dibuixar-los haurem de disposar abans d'una circumferència dividida en parts iguals (tantes parts com "puntes" hagi de tenir la nostra estrella) o bé haver dibuixat abans el polígon regular corresponent: Un polígon estrellat de 5 puntes es pot dibuixar a partir d'un polígon regular de 5 costats (pentàgon), i així successivament. Els videos següents us expliquen detalladament aquest procés.
Aquells que, d'una manera o d'una altra, hem acabat dedicant-nos al camp de la formació i de l'ensenyament, necessitem potser més que ningú aprendre a renovar els nostres discursos i a actualitzar les nostres formes de comunicació de continguts. Alliberats, cada cop més, de l'antic paper instituït del professor convencional, ens hem de convertir en una mena de "facilitadors de recursos i de situacions" que promoguin o afavoreixin l'aprenentatge de les persones en el si d'una comunitat educativa, com és una escola o un institut, o a través d'accions formatives més específiques i puntuals.
L'adveniment de les possibilitats de comunicació que ha obert la xarxa d'internet els darrers 30 anys ha revolucionat les antigues fronteres que limitaven el territori del nostre saber i ha eixamplat d'una manera gairebé infinita les opcions per compartir coneixement que abans teníem i ha multiplicat radicalment la nostra capacitat d'interactuar amb altres fonts d'informació, fins un punt inabastable.
Mig perduts en aquest bosc de dades i pàgines i passadissos impossibles, apareixen sovint portes que ens obren llocs meravellosos, indrets que algú ha preparat perquè els demés trobem alguna cosa que ens sigui útil. Els blogs creats per professors/es de moltes escoles i instituts acostumen a ser llocs així.
Però entre blogs diversos, alguns sobresurten per algun motiu. Fa pocs dies vaig trobar-me amb el blog de Mari Alcàzar, dedicat a aspectes artístics i de comunicació visual. És un lloc per aprendre, molt recomanable, molt ben fet. Val la pena entrar-hi i veure el fantàstic recull del que s'hi mostra. Entre moltíssimes altres coses, hi ha peces com aquest vídeo interessantíssim, que l'autora del bloc ha classificat com a bon exemple de narrativa visual. Nosaltres hi estem totalment d'acord! :
Per aconseguir dibuixar l’espai i els objectes que ens envolten provocant una sensació de realisme i de profunditat física, mostrant com és cada volum amb exactitud, imitant el seu caràcter tridimensional, hem d’aplicar uns procediments i unes tècniques molt concretes per a traçar les formes sobre el paper. Aquests procediments s'anomenen sistemes de representació i inclouen el que coneixem com a dibuix en perspectiva, i també el que en diem dibuix en sistema dièric, què ésun tipus específic d'aplicació del dibuix basada en la geometria i la matemàtica, la qual serveix per a analitzar i captar les formes i dimensions exactes de les diverses vistes que ofereix qualsevol objecte real del món físic, tangible.
Qualsevol objecte pot ser clarament dibuixat partint d'aquestes diverses vistes, que són principalment tres:
1- l’objecte vist des de sobre (com vist a vol d’ocell)
2- vist des d’una posició frontal (com si calquéssim la seva façana o la capturéssim amb una placa fotogràfica o fent-li una radiografia)
3- vist des d’una posició lateral (en sentit perpendicular a l’anterior).
El dibuix en perspectiva i el dibuix dièdric comparteixen aquesta mateixa necessitat d’observar i de descriure tots els costats de l’objecte, les tres dimensions de l’espai físic : l’amplada, la llargada i l’alçada; que són les tres dimensions que proporcionen la sensació d’extensió, de volum i de profunditat de les coses reals.
En la següent imatge hem dibuixat en perspectiva una mena de cos geomètric format per 4 elements rectangulars uints entre sí (4 prismes rectangulars). Veieu el procés que se seguiria per a representar aquest objecte en sistema dièdric.
La manera de realitzar aquesta descripció gràfica, molt sintètica i fidel de l’objecte, utilitzant el sistema dièdric, es basa en fer com una projecció de les cares principals que presenta aquest objecte sobre un paper i situar aquestes projeccions (anomenades vistes) seguint un ordre de correlació molt precís: La vista en planta a baix, la vista en alçat frontal a dalt i la vista de perfil lateral al costat de la vista de l'alçat frontal.
Realment, és com situar l'objecte dintre d'una caixa, projectar les seves formes sobre tres parets de la mateixa caixa, resseguir aquestes projeccions amb dibuix i, finalment, obrir la caixa i estendre les parets sobre un pla, com mostra molt bé aquest video d' AGritosZ a Youtube.
Alhora que, com a aprenents de l’art del dibuixar, anirem endintsant-nos en aquestes tècniques de representació gràfica, també caldrà que comencem a valorar el paper fonamental que desenvolupa la llum i les ombres en la imtage del producte final que vulguem obtenir. El màxim realisme (en el sentit d’aconseguir semblar-se del tot mimèticament a la realitat) només s’obté quan combinem un bon domini de la perspectiva i un bon domini de les ombres i la llum.
Dintre dels traçats geomètrics i dels recursos visuals que utilitzem per compondre una imatge, la simetria pot considerar-se un dels plantejaments més poderosos per obtenir una sensació d'ordre, de regularitat formal, d'invariable quietud i perfecte equilibri en una obra acabada. En els videos següents de Youtube se'ns mostra com dibuixar figures simètriques, tant si volem crear la simetria al llarg d'un eix imaginari (simetria axial) com si ho volem fer al voltant d'un punt central (simetria central o radial).
