Simbolisme i contingut expressiu de les imatges

Com a tasca final d'aquest trimestre proposem un treball en grup que abastarà bona part dels continguts que s'han vist i es completarà amb la pràctica de noves tècniques i, sobretot, amb un aprofundiment reflexiu sobre el significat de les imatges que produïm i sobre els seus valors expressius i simbòlics. Aprofitarem aquesta proposta per a crear un fris decoratiu per al Nadal al nostre Institut.

Comencem, però, amb aquesta petita presentació i fem-nos unes quantes preguntes:

La tècnica dels llapis de colors.

Dibuixar i pintar amb llapis de colors demana la paciència necessària per a anar depurant la tècnica i per anar trobant l'expressivitat del traç que convé a cada dibuix.   El principi bàsic és treballar per capes, barrejant tons, de manera ordenada i sense voler apretar massa d'entrada. És important tanmateix disposar de llapis en bones condicions, amb la punta prou esmolada i fer servir el paper adient.  Per a iniciar-se en la mescla de colors hom pot començar pintant només amb els tres tons primaris (groc, magenta i cian) i afegint-hi despres uns quants tons més (secundaris + blanc i negre).  Quan ja controlem una mica aquestes mescles i ajustem el moviment i la pressió de la mà amb el llapis,  les superfícies pintades començaran a oferir les qualitats atractives que busquem.  

                                                               Dibuixos originals de X. Bentué

En el video següent podeu observar i aprendre com treballa amb llàpis de colors una artista professional.

La retòrica visual -I: La personificació

La retòrica visual podria definir-se com:  la capacitat que té la imatge de transmetre significats o sentits figurats diferents del seu sentit ordinari o directe, així com missatges ben concrets, a partir dels elements que es mostren i de la manera de presentar-los.   

La "personificació" és un d'aquests recursos que fan servir habitualment els creadors de productes visuals per a transmetre idees i sensacions concretes.  Es tracta d'atorgar a objectes inanimats o a animals tot de valors propis de les persones o dels éssers animats. 

Vegem-ne alguns exemples i mirem de fer-nos les preguntes següents:

1. Quin element assumeix una "personificació" en aquesta obra?
2. Quina diferència (o relació) hi ha entre les característiques de l'element real que coneixem i l'element "personificat" que apareix aqui?
3. Perquè ha escollit l'autor aquest element concret per a fer aquesta personificació?
4. Quin sentit figurat (idees o sensacions) se'ns volen transmetre?
5. Pensem que el resultat produeix una comunicació eficaç del missatge que hom vol transmetre? 

Anunci de la propera retransmissió d'un gran esdeveniment esportiu en una cadena de televisió:




Curtmetratge d'animació realitzat per Pixar:




Anunci publicitari d'una marca de beguda comercial:


Guinness Cloud - Made Of More from lestoy on Vimeo.

10 coses que la teva audiència odia...

Abans de fer una PRESENTACIÓ davant d'un públic qualsevol cal considerar uns quants consells de persones experimentades...

10 Things your Audience Hates About your Presentation from Stinson

Curtmetratges

Jocs d'infants - Una activitat sobre l'obra de Brueghel

Al 1560, el pintor renaixentista Pieter Brueghel (1525- 1569), realitza una obra extraordinària en què s'hi veuen tot de figures escampades en l'entorn d'un poble,  practicant cadascuna alguna mena de joc diferent.  Aquesta imatge,  pròpia de l'estil flamenc i deutora de l'herència d'altres pintors com ara Hyeronimus Bosch,  ha despertat tot d'estudis i d'interpretacions.  A la xarxa s'hi poden trobar diverses webs que en parlen abastament.  Entre elles, us recomanem de visitar les següents:   la de   l'IES de Flix     i la de   Childrens Games Project 
La història explica que Pieter Brueghel anava disfressat a les festes populars de tots els llogarrets que podia visitar, per a barrejar-se amb la gent i poder captar l’ambient que s’hi vivia i els personatges que hi participaven,  just abans de realitzar els seus quadres. 

Jocs d'infants. P. Brueghel, 1560.

Proposta formativa a l'entorn d'aquesta obra: Elaborar una història visual

GUIÓ PER ELABORAR O INTERPRETAR UNA NARRACIÓ A PARTIR D’UNA IMATGE.

Plantejament: 

1. A partir d’una imatge els alumnes s’inventen una petita història. Treball en grup (3-5 persones)
2. La història (que ha de complir tot de requisits) es presenta per escrit.
3. Els alumnes elaboren l’ storyboard del seu relat,  mitjançant aplicació dibuix informàtica.
4. Els alumnes presenten el seu resultat, bé en format gràfic o bé infogràfic  (Storyboard That).  (Opcionalment, aquesta presentació pot ser també la pròpia nova història dramatitzada i filmada en video).

IMATGE REFERENT:   JOCS D’INFANTS - P. Brueghel. s. XVI 

• Anàlisi de la imatge i preparació de la història:

• Tema:  Què s’hi veu?  Què s’hi explica? Quin és l’argument?
• Gènere:  És un quadre, una fotografia, una pel·lícula, …?   Mostra o documenta un lloc o un paisatge concret?  Presenta un o uns personatges concrets?  Ensenya una situació específica o curiosa?  És una imatge abstracta o de ficció?  

[Si ho haguéssim de traduir en paraules,  quin gènere literari ens aniria millor?:  Conte-imaginació, història-narració, notícia-informació, poema, text argumentatiu- assaig o estudi científic, …]

• Personatges:  Quins personatges hi apareixen?  Com es comporten?  Què fan?
• Llenguatge/ Dialecte -  Estil- factura:  Com es presenta la imatge pel que fa al seu estil?  Quina mena de recursos gràfics, pictòrics, visuals fa servir? En quin llenguatge s’expressa?
• Punt de vista:  Proper, distant, autobiogràfic,… >  Plans cinematogràfics
• Emplaçament de l’acció:  On es produeix l’acció?
• Estructura:  Com és l’estructura de la imatge?  Apareixen diversos plans?  Successió o simultaneïtat d’escenes?  Fil argumental?  Ritme o contrast visual?  Profunditat espaial?  Organització dels elements?…  
• Audiència / públic:   A qui va dirigida l’obra? 
• Guió:  Elaborar el Storyboard i la història o text final.

Creació del text:

1. Decidir bé el tema que desenvoluparem.  De què anirà l’argument?
2. Determinar en quin gènere ho farem
3. Plantejar-nos a quin tipus de públic ens dirigirem.  Qui escoltarà la nostra història.
4. Escollir els personatges de l’obra que figurararan en la nostra història. Posar-los-hi un nom, decidir com son, com es comporten, com van vestits…
5. Descriure el lloc, el moment, el context en què es desenvoluparà l’acció o l’argument.
6. Decidir l’argument complet i l’estructura de la narració:  Què passa?  Què s’explica? Com s’explica?
7. Anar elaborant el guió i l’storyboard  de la història completa.  Fer-ho en unes 8- 12 vinyetes.  Tenir molt en compte els diversos punts de vista (Enquadraments, Plans, Moviments de càmara).
8. Escriure el text final // (Representar i filmar la història final)

Activitat didàctica sobre Brueghel by Xavier Bentué is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-CompartirIgual 4.0 Internacional License.