Loving Vincent: Una pel·lícula pintada.

Un enorme equip d'artistes de diverses parts del món han estat treballant durant mesos i mesos per a pintar tots els fotogramas d'aquesta pel·lícula artesanalment, seguint l'estil del pintor Vincent Van Gogh, a qui està dedicada aquesta creació visual sense precedents:





Alguns dels artistes treballat en aquesta pel·lícula, anomenada Loving Vincent  han estat alumnes de la Hartford Art School (Hartford Univresity, Connecticut, U.S.A):

La retòrica visual -I: La personificació

La retòrica visual podria definir-se com:  la capacitat que té la imatge de transmetre significats o sentits figurats diferents del seu sentit ordinari o directe, així com missatges ben concrets, a partir dels elements que es mostren i de la manera de presentar-los.   

La "personificació" és un d'aquests recursos que fan servir habitualment els creadors de productes visuals per a transmetre idees i sensacions concretes.  Es tracta d'atorgar a objectes inanimats o a animals tot de valors propis de les persones o dels éssers animats. 

Vegem-ne alguns exemples i mirem de fer-nos les preguntes següents:

1. Quin element assumeix una "personificació" en aquesta obra?
2. Quina diferència (o relació) hi ha entre les característiques de l'element real que coneixem i l'element "personificat" que apareix aqui?
3. Perquè ha escollit l'autor aquest element concret per a fer aquesta personificació?
4. Quin sentit figurat (idees o sensacions) se'ns volen transmetre?
5. Pensem que el resultat produeix una comunicació eficaç del missatge que hom vol transmetre? 

Anunci de la propera retransmissió d'un gran esdeveniment esportiu en una cadena de televisió:




Curtmetratge d'animació realitzat per Pixar:




Anunci publicitari d'una marca de beguda comercial:


Guinness Cloud - Made Of More from lestoy on Vimeo.

La velocitat en l'expressió artística.

La velocitat en l'execució dels traços i dels moviments que dibuixa l'artista en el moment de la creació  (és a dir, l'exposició ràpida de la melodia i del ritme continguts en alguna part de l'obra d'art) pot esdevenir un recurs expressiu molt impactant,  sobretot quan aquesta velocitat contrasta amb la "calma" d'altres parts o altres elements de la mateixa composició.   Això resulta fonamental en el camp de la música o de la dansa (com podeu observar en el segon vídeo que hem triat per a aquesta entrada).  
Sovint, però, la velocitat no és pas un recurs expressiu ni una tècnica gestual que fa servir l'artista per a aconseguir algún efecte, sinó que és el tema de l'obra d'art o del producte visual que hom crea.  En aquest cas l'artista ha de representar la sensació de la velocitat:

Giacomo Balla, Velocitat abstracta, 1913

Els artistes del "moviment futurista" van experimentar abastament  en aquesta direcció,  i moltes de les seves obres han esdevingut exemples clàssics d'aquesta recerca.  La repetició de formes seriades,  la descomposició dels contorns habituals de les coses visibles, l'aparició d'elements lineals paral·lels o progressius que travessen tota la imatge...,  són alguns dels fruits d'aquesta investigació plàstica.

Aquests músics solen practicar uns estils musicals de vegades una mica estranys,  com ara el jazz-fussió, el rock progressiu, etc.  Vegeu-ne un exemple, si voleu,  a l'adreça:  https://youtu.be/8_TjI_g1cz8  o també a  https://youtu.be/UhHhLCl2_mI 



Altres vegades l'expressió artística no busca la velocitat dels traços i dels moviments, sinó què es fixa en la diversitat de matisos.

Van Eyck : El matrimoni Arnolfini.

Jocs d'infants - Una activitat sobre l'obra de Brueghel

Al 1560, el pintor renaixentista Pieter Brueghel (1525- 1569), realitza una obra extraordinària en què s'hi veuen tot de figures escampades en l'entorn d'un poble,  practicant cadascuna alguna mena de joc diferent.  Aquesta imatge,  pròpia de l'estil flamenc i deutora de l'herència d'altres pintors com ara Hyeronimus Bosch,  ha despertat tot d'estudis i d'interpretacions.  A la xarxa s'hi poden trobar diverses webs que en parlen abastament.  Entre elles, us recomanem de visitar les següents:   la de   l'IES de Flix     i la de   Childrens Games Project 
La història explica que Pieter Brueghel anava disfressat a les festes populars de tots els llogarrets que podia visitar, per a barrejar-se amb la gent i poder captar l’ambient que s’hi vivia i els personatges que hi participaven,  just abans de realitzar els seus quadres. 

Jocs d'infants. P. Brueghel, 1560.

Proposta formativa a l'entorn d'aquesta obra: Elaborar una història visual

GUIÓ PER ELABORAR O INTERPRETAR UNA NARRACIÓ A PARTIR D’UNA IMATGE.

Plantejament: 

1. A partir d’una imatge els alumnes s’inventen una petita història. Treball en grup (3-5 persones)
2. La història (que ha de complir tot de requisits) es presenta per escrit.
3. Els alumnes elaboren l’ storyboard del seu relat,  mitjançant aplicació dibuix informàtica.
4. Els alumnes presenten el seu resultat, bé en format gràfic o bé infogràfic  (Storyboard That).  (Opcionalment, aquesta presentació pot ser també la pròpia nova història dramatitzada i filmada en video).

IMATGE REFERENT:   JOCS D’INFANTS - P. Brueghel. s. XVI 

• Anàlisi de la imatge i preparació de la història:

• Tema:  Què s’hi veu?  Què s’hi explica? Quin és l’argument?
• Gènere:  És un quadre, una fotografia, una pel·lícula, …?   Mostra o documenta un lloc o un paisatge concret?  Presenta un o uns personatges concrets?  Ensenya una situació específica o curiosa?  És una imatge abstracta o de ficció?  

[Si ho haguéssim de traduir en paraules,  quin gènere literari ens aniria millor?:  Conte-imaginació, història-narració, notícia-informació, poema, text argumentatiu- assaig o estudi científic, …]

• Personatges:  Quins personatges hi apareixen?  Com es comporten?  Què fan?
• Llenguatge/ Dialecte -  Estil- factura:  Com es presenta la imatge pel que fa al seu estil?  Quina mena de recursos gràfics, pictòrics, visuals fa servir? En quin llenguatge s’expressa?
• Punt de vista:  Proper, distant, autobiogràfic,… >  Plans cinematogràfics
• Emplaçament de l’acció:  On es produeix l’acció?
• Estructura:  Com és l’estructura de la imatge?  Apareixen diversos plans?  Successió o simultaneïtat d’escenes?  Fil argumental?  Ritme o contrast visual?  Profunditat espaial?  Organització dels elements?…  
• Audiència / públic:   A qui va dirigida l’obra? 
• Guió:  Elaborar el Storyboard i la història o text final.

Creació del text:

1. Decidir bé el tema que desenvoluparem.  De què anirà l’argument?
2. Determinar en quin gènere ho farem
3. Plantejar-nos a quin tipus de públic ens dirigirem.  Qui escoltarà la nostra història.
4. Escollir els personatges de l’obra que figurararan en la nostra història. Posar-los-hi un nom, decidir com son, com es comporten, com van vestits…
5. Descriure el lloc, el moment, el context en què es desenvoluparà l’acció o l’argument.
6. Decidir l’argument complet i l’estructura de la narració:  Què passa?  Què s’explica? Com s’explica?
7. Anar elaborant el guió i l’storyboard  de la història completa.  Fer-ho en unes 8- 12 vinyetes.  Tenir molt en compte els diversos punts de vista (Enquadraments, Plans, Moviments de càmara).
8. Escriure el text final // (Representar i filmar la història final)

Activitat didàctica sobre Brueghel by Xavier Bentué is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-CompartirIgual 4.0 Internacional License.

L'escriptura cal·ligràfica com a art visual: El Seed.

En aquell valor que tots hem hagut de reconèixer algun cop   -quan hem conegut algú que feia "bona lletra" en escriure-   radica un dels objectius principals de l'art de la cal·ligrafia.  Quan ja no solament el missatge que transmet l'escriptura sinó què també la seva bellesa formal i poètica prenen un clar protagonisme,  el fet d'escriure esdevé una tècnica més en la producció artística i visual del nostre món,  i així ha estat des de l'inici dels temps.

Utilitzar la lletra, la paraula, en la creació d'imatges pot constituir el tema fonamental d'un tipus d'obres que van des de les cal·ligrafies orientals als nostres graffitis d'avui.

 

Traçats bàsics de la secció aùria.

Què és la "secció aùria" d'un segment?  :   

Es tracta de dividir un segment en dues parts desiguals,  però de manera molt precisa i seguint un traçat geomètric definit expressament per a això.  Com a resultat s'obté una dividisió proporcional del segment en dues fraccions que compleixen una condició molt curiosa:

Si es divideix la llargària de la porció més gran del segment fragmentat (C-B) entre la llargària de la porció més petita (A-C),  el resultat que obtenim és el mateix que si dividim la llargària total del segment   (A-B)  entre la llargària del fragment més gran  (C-B).   Aquest resultat donarà sempre el mateix nombre irracional que anomenem  Fi  i que simbolitzem amb la lletra grega    Φ.  És el també anomenat "nombre d'or"=  1,61803...  

(Vegeu també  l'entrada "El nombre d'or"  de 26/ 01/ 2015 en aquest mateix blog).  

Nature by Numbers - Cristobal Vila from Natalia Godoy on Vimeo.

 Com trobem aquest punt de divisió àuria?:

1-  Es divideix el segment inicial per la meitat.



2-  Prenem aquesta mesura  (1/2 segment AB) i la traslladem a un dels seus extrems,  en posició vertical,  perpendicular al segment inicial.







3-  El punt (1/2 AB) que hem situat en posició vertical serà ara el centre d'una circumferència de radi igual a aquesta línia dibuixada  (1/2 AB  -  A),  i un cop traçada serà,  per tant, tangent al segment inicial,  per aquest extrem.








4-  A continuació,  s'uneix mitjançant una recta el centre d'aquesta circumferència amb l'extrem oposat del segment inicial  (Unim el centre de la circumferència amb el punt B).
Sobre la circumferència ens apareix un punt d'intersecció entre la circumferència i la línia traçada.  Aquest punt és determinant (l'anomenarem, per exemple: C).

5- Amb el compàs i fent centre a B baixem el punt C a sobre del segment inicial:   Aquest punt C divideix ara el segment inicial en secció àuria.









6-  Si ara volem crear un rectangle auri partint d'aquest mateix segment,  només hem de dibuixar en vertical els costats del rectangle, fent que la seva amb alçada sigui igual a la mida C-B.








7-  S'obté el rectangle auri ABCD





Però també podríem haver obtingut aquest rectangle fent el següent traçat:

Rectangle auri a partir del quadrat:

1-  Un cop tenim el segment AB dividit en secció àuria,  tracem el quadrat de costats cB, BC, etc.
2-  Dividim verticalment el quadrat en dues meitats iguals.
3-  Tracem la "semidiagonal" del quadrat (La recta que uneix el punt mig del costat cB  amb un vertex oposat).
4- Amb el compàs, prenent aquesta semidiagonal com a radi,  tracem l'arc que baixa fins el punt A.
Des d'aquí acabem de dibuixar el rectangle auri.


                                     (Aquesta operació es pot fer sempre, partint de qualsevol quadrat)


Aplicació d'aquests traçats en la composició i en l'anàlisi formal de les obres d'art:

Una de les aplicaciones més interessants d'aquests traçats geomètrics es produeix quan s'utilitza la secció àuria per a dissenyar de manera equilibrada i harmònica una imatge o una composició d'elements.  
També,  quan analitzem formalment una obra pictòrica o escultòrica,  podem intentar descubrir si l'autor ha utilitzat la secció àuria com a base de la seva estructura.

                                          Georges de la Tour. El trampós de l'as de diamants

Podem começar per traçar els eixos derivats de dividir segons la secció àuria els costats del quadre.  Si comencem per trobar dos eixos,  un pel costat llarg i l'altre pel costat curt,  podrem traçar després els altres dos eixos simètrics amb tota facilitat.

Més enllà d'aquesta senzilla operació, i amb una mica més d'experiència,  l'anàlisi formal que explora totes les relacions àurees del quadre pot endinsar-se en molta més profunditat.

Anàlisi proposat per Bernard Rancillac al llibre Ver y Comprender LA PINTURA,
  ediciones del Prado, 1992. 

D'aquesta manera podem estudiar l'estructura de qualsevol mena d'obra,  no tan sols figurativa,  sinó també abstracte, informal, i tant bidimensionals com tridimensionals.

Anàlisi d'una obra abstracta de E. Warner,  1978.

La figura poligonal del PENTÀGON REGULAR conté una sèrie de relacions entre segments que coincideixen amb la proporció àuria.  

El jardí de les delícies

El pintor anomenat El Bosch   -Hieronymus Bosch (1450-1516)-  crea l'obra coneguda com El jardí de les delícies   en algun moment indeterminat,  entre els anys 1480 i 1505.   La peça és un tríptic de fusta, que es pot obrir i tancar,  i que mesura més de dos metres d'alçada i quasi quatre metres de llarg.  Va estar pintat a l'oli,  una tècnica força nova en l'època en què El Bosch la va emprar.  Avui,  aquest quadre excepcional es troba al Museo del Prado, a Madrid. 
Sobre el tema i el significat d'aquesta obra s'han escrit innombrables estudis i articles,  la majoria dels quals coincideixen en acceptar que la representació mostraria escenes inaugurals de la creació del món i dels primers esdeveniments que protagonitza l'home sobre la Terra:  la llegendària estada d'Adam i Eva a l'Edèn,  els actes dels primers homes al món i la visió terrorífica de l'infern.

Sovint es considera que la composició d'aquesta imatge és força caòtica.  Malgrat això,  i mirant-ho des d'un punt de vista de l'estructuració general de les formes (i de les relacions formals que apareixen al quadre),  resulta molt clar que hi ha una voluntat d'equilibrar les parts buscant algunes disposicions simètriques, i també seguint els eixos principals i les divisions harmòniques que ens donarien els traçats de la secció àuria.

Aquesta mateixa idea d'equilibri entre contraris,  que introdueix la simetria axial,  combina molt bé amb el joc que planteja l'obra sencera,  tant temàticament com a través de la pròpia forma física de l'objecte.  El tríptic pot admirar-se obert o tancat.  El de dins i el de fora són temes complementaris,  com també ho son el de l'ala dreta i el de l'ala esquerra.  Per si això no era suficient, els tractaments cromàtics de l'interior i de l'exterior juguen també a aquesta mateixa concepció dual:  per fora el treball pictòric es mou cap al monocromatisme,  per dintre ho fa en sentit contrari,  buscant la vibració dels colors i les llums.