Bloc d'Educació Visual i Plàstica.
Visual and Plastics educational blog. This site started in 2014, as a teaching and learning tool for blended and flipped classroom.
Hi ha diverses maneres d'il·lustrar un conte, una història o un text narratiu, poètic... Aquí te n'ensenyem algunes, perquè et vinguin al cap més idees i puguis posar-te a crear!
Aquí, per exemple, hem agafat la faula tradicional de la "llebre i la tortuga" i n'hem fet una versió retallable. Un cop tenim els personatges dibuixats de manera molt simple i uns pocs elements més, podem anar fent fotografies de les escenes del conte, mentre l'expliquem, i fins i tot en podríem fer un muntatge en vídeo.
Si ho fas amb moltes imatges i hi poses so , pots crear un vídeo molt divertit.
Aquí tens un altre exemple ben diferent. En aquest cas s'ha treballat en un format de "llibre-acordió". És un exercici que combina aspectes de tipografia, tècniques artístiques, i la capacitat expressiva-comunicativa que volem atorgar a la imatge, juntament amb el desenvolupament del sentit artístic de la composició.
Amb tota la facilitat i l'alegria creativa d'aquest mestre de la il·lustració d'orígen israelí -Hanoch Piven- podem aprendre a aventurar-nos a crear un retrat colorista de qualsevol personatge o de qualsevol situació que imaginem...
Einstein
Steve Jobbs
Amb objectes senzills i quotidians -botons, cordills, fruites i verdures- aquest artista crea imatges tan sorprenents com aquestes...
La velocitat en l'execució dels traços i dels moviments que dibuixa l'artista en el moment de la creació (és a dir, l'exposició ràpida de la melodia i del ritme continguts en alguna part de l'obra d'art) pot esdevenir un recurs expressiu molt impactant, sobretot quan aquesta velocitat contrasta amb la "calma" d'altres parts o altres elements de la mateixa composició. Això resulta fonamental en el camp de la música o de la dansa (com podeu observar en el segon vídeo que hem triat per a aquesta entrada). Sovint, però, la velocitat no és pas un recurs expressiu ni una tècnica gestual que fa servir l'artista per a aconseguir algún efecte, sinó que és el tema de l'obra d'art o del producte visual que hom crea. En aquest cas l'artista ha de representar la sensació de la velocitat:
Giacomo Balla, Velocitat abstracta, 1913
Els artistes del "moviment futurista" van experimentar abastament en aquesta direcció, i moltes de les seves obres han esdevingut exemples clàssics d'aquesta recerca. La repetició de formes seriades, la descomposició dels contorns habituals de les coses visibles, l'aparició d'elements lineals paral·lels o progressius que travessen tota la imatge..., són alguns dels fruits d'aquesta investigació plàstica.
Aquests músics solen practicar uns estils musicals de vegades una mica estranys, com ara el jazz-fussió, el rock progressiu, etc. Vegeu-ne un exemple, si voleu, a l'adreça: https://youtu.be/8_TjI_g1cz8 o també a https://youtu.be/UhHhLCl2_mI
Altres vegades l'expressió artística no busca la velocitat dels traços i dels moviments, sinó què es fixa en la diversitat de matisos.
Aquest any, acostant-nos al final de les classes i a les vacances de Nadal, hem combinat una sèrie de propostes fàcils i molt decoratives, que ens permeten treballar aspectes diversos com són el color, la textura, la composició o el format del producte visual.
Hem enganxat fulles seques, recollides ara a la tardor, i les hem integrat en petites obres de concepció molt lliure, amb les quals farem un concurs de postals.
També volem crear una sèrie de motius de decoració pel recinte de l'institut que inclouran elements retallats, collages, textures i dissenys atractius tant per la seva estructura com pel seu tractament cromàtic. Entre d'altres coses, podem aprofitar tècniques tant senzilles com aquestes que es recullen en els següents videos:
El pintor anomenat El Bosch -Hieronymus Bosch (1450-1516)- crea l'obra coneguda com El jardí de les delíciesen algun moment indeterminat, entre els anys 1480 i 1505. La peça és un tríptic de fusta, que es pot obrir i tancar, i que mesura més de dos metres d'alçada i quasi quatre metres de llarg. Va estar pintat a l'oli, una tècnica força nova en l'època en què El Bosch la va emprar. Avui, aquest quadre excepcional es troba al Museo del Prado, a Madrid. Sobre el tema i el significat d'aquesta obra s'han escrit innombrables estudis i articles, la majoria dels quals coincideixen en acceptar que la representació mostraria escenes inaugurals de la creació del món i dels primers esdeveniments que protagonitza l'home sobre la Terra: la llegendària estada d'Adam i Eva a l'Edèn, els actes dels primers homes al món i la visió terrorífica de l'infern.
Sovint es considera que la composició d'aquesta imatge és força caòtica. Malgrat això, i mirant-ho des d'un punt de vista de l'estructuració general de les formes (i de les relacions formals que apareixen al quadre), resulta molt clar que hi ha una voluntat d'equilibrar les parts buscant algunes disposicions simètriques, i també seguint els eixos principals i les divisions harmòniques que ens donarien els traçats de la secció àuria.
Aquesta mateixa idea d'equilibri entre contraris, que introdueix la simetria axial, combina molt bé amb el joc que planteja l'obra sencera, tant temàticament com a través de la pròpia forma física de l'objecte. El tríptic pot admirar-se obert o tancat. El de dins i el de fora són temes complementaris, com també ho son el de l'ala dreta i el de l'ala esquerra. Per si això no era suficient, els tractaments cromàtics de l'interior i de l'exterior juguen també a aquesta mateixa concepció dual: per fora el treball pictòric es mou cap al monocromatisme, per dintre ho fa en sentit contrari, buscant la vibració dels colors i les llums.
Aquest gran poder d'atracció que li reconeixem a la imatge es basa , segurament, en una combinació de raons que sovint no podem acabar d'explicar. La imatge, unida a tot d'altres estímuls sensorials i culturals, ens pot despertar emocions, idees i respostes molt diverses. Val la pena, de vegades, que ens aturem a analitzar com ha estat configurat aquell producte visual que ens atrau: Com és? Què s'hi veu? Quins colors mostra? Com és la llum? Com es componen les escenes?... Aquest és l'exercici que us proposem de fer amb aquest delicat video-clip de la cantant Laura Mvula, interpretant el tema "She". (Feu servir el guió que trobareu al final d'aquesta entrada per tal de treballar les activitats).
Lletra de la cançó:
She walked towards you with her head down low
She wondered if there's a way out of the blue
Who's gonna take her home this time
She knew that this time wouldn't be the last time
Oh oh, oh oh, oh oh...
There she waits looking for a savior
Someone to save her from a dying self
Always taking ten steps back and one step forward
She's tired, but she don't stop
Oh oh, oh oh, oh oh...
Oh oh, she don't stop, she don't stop, she don't stop
Oh oh, she don't stop, she don't stop, she don't stop
Every day she stood, hoping for a new life
She closed her eyes, and she heard a small voice say
You don't stop no, you belong to me
She cried, maybe it's too late!
(Don't, don't stop, don't, don't stop)
She don't stop, she don't stop, she don't stop
(repeat)
She walked towards you with her head down low
She wondered if there's a way out of the blue
Who's gonna take her home this time
(Ella va venir cap a tu amb el cap baix
preguntant-se si hauria alguna sortida inesperada
Qui la retornaria a la seva llar aquesta vegada?
Ella sabia que aquest cop no sería el darrer
Així es va quedar, pendent d'un salvador
D'algú que la rescatés del seu propi defalliment
Sempre fent deu passes enrera i només una en davant!
Es sentia cansada, pero mai no s'aturaria
No s'atura, no s'atura, no s'atura
No s'atura, no s'atura, no s'atura
Cada día restava, amb l'esperança d'una nova vida
Tancava els ulls i sentia una petita veu que li deia :
"No t'aturis, no; tu formes part de mi"
I ella plorava, per si potser havia fet tard.
Però no s'atura, no s'atura, no s'atura
No s'atura, no s'atura, no s'atura
Ella va venir cap a tu amb el cap baix
preguntant-se si hauria alguna sortida inesperada
Qui la retornaria a la seva llar aquesta vegada?
Ella sabia que aquest cop no sería el darrer.)
Us proposem encara un altre exercici: Observeu aquest seguit de fotografíes que es mostren en aquest video. Les imatges prenen com a fil conductor la instal.lació artística que Christo i Jeanne Claude van projectar i realitzar pel Central Park, a New York, els anys 1979 a 2005.
Observeu el paper predominant que adopta el color, un sol color, en un entorn que la neu ha transformat en un fons pràcticament neutre. Observeu els contrastos formals, rítmics, tonals,... Deixeu-vos seduir per cada imatge, amb l'acompanyament de la música i la veu d'Alicia Keys. (Més avall trobareu un altre video mostrant la mateixa obra de forma diferent)
Finalment, repassem aquí alguns conceptes clau sobre la composició: Segur que després podreu tornar a mirar-vos els videos anteriors i descobrireu una enorme quantitat de detalls més que no havíeu copsat la primera vegada...
