El pintor anomenat El Bosch -Hieronymus Bosch (1450-1516)- crea l'obra coneguda com El jardí de les delícies en algun moment indeterminat, entre els anys 1480 i 1505. La peça és un tríptic de fusta, que es pot obrir i tancar, i que mesura més de dos metres d'alçada i quasi quatre metres de llarg. Va estar pintat a l'oli, una tècnica força nova en l'època en què El Bosch la va emprar. Avui, aquest quadre excepcional es troba al Museo del Prado, a Madrid.
Sobre el tema i el significat d'aquesta obra s'han escrit innombrables estudis i articles, la majoria dels quals coincideixen en acceptar que la representació mostraria escenes inaugurals de la creació del món i dels primers esdeveniments que protagonitza l'home sobre la Terra: la llegendària estada d'Adam i Eva a l'Edèn, els actes dels primers homes al món i la visió terrorífica de l'infern.
Sovint es considera que la composició d'aquesta imatge és força caòtica. Malgrat això, i mirant-ho des d'un punt de vista de l'estructuració general de les formes (i de les relacions formals que apareixen al quadre), resulta molt clar que hi ha una voluntat d'equilibrar les parts buscant algunes disposicions simètriques, i també seguint els eixos principals i les divisions harmòniques que ens donarien els traçats de la secció àuria.
Aquesta mateixa idea d'equilibri entre contraris, que introdueix la simetria axial, combina molt bé amb el joc que planteja l'obra sencera, tant temàticament com a través de la pròpia forma física de l'objecte. El tríptic pot admirar-se obert o tancat. El de dins i el de fora són temes complementaris, com també ho son el de l'ala dreta i el de l'ala esquerra. Per si això no era suficient, els tractaments cromàtics de l'interior i de l'exterior juguen també a aquesta mateixa concepció dual: per fora el treball pictòric es mou cap al monocromatisme, per dintre ho fa en sentit contrari, buscant la vibració dels colors i les llums.
