Bloc d'Educació Visual i Plàstica.
Visual and Plastics educational blog. This site started in 2014, as a teaching and learning tool for blended and flipped classroom.
Senzillament, la concepció artística s'escampa més enllà dels límits tradicionals de les belles arts i col·labora en tot d'altres manifestacions de la indústria de la cultura i dels esdeveniments socials.
Vegeu aquest video promocional del Festival INTERKULT de Kassandra 2015, realitzat per l'artista visual finlandés Ville Nykänen:
Els moviments i les transformacions són modificacions aplicades als elements del pla -punts, rectes, figures- per tal de canviar-ne la posició o per convertir-los en altres d’iguals o semblants, segons les condicions de cada aplicació. Aquí definirem breument com es fan tres moviments bàsics i en un altre moment, més endavant, tocarem les altres transformacions.
Els moviments:
TRANSLACIÓ
És un moviment que podem aplicar-lo a un sol punt, als punts d'una recta o d'una figura, determinat per un vector de translació (que n’indica la distància, la direcció i el sentit del moviment). Els punts inicials (de les rectes, figures...) es desplacen seguint trajectòries paral·leles i equivalents (la distància, la direcció i el moviment de cada punt són iguals). Les línies que guien el desplaçament de cada punt són paral·leles entre sí. Els costats corresponents de les figures inicials i finals són també paral·lels entre sí. Això s'entés molt millor veient-ne un exemple:
GIR
Moviment pel qual els elements es desplacen al voltant d’un punt fix, anomenat O , que és el centre de gir, i segons un angle donat. Per tant els elements recorren un arc de circumferència determinat, que pot traçar-se en el sentit de les agulles del rellotge (dextrogir o angle negatiu) o en sentit invers (levogir o angle positiu). Per a dibuixar aquest moviment es necessita sempre un compàs, i un transportador d'angles.
SIMETRIA
El moviment que produeix la “simetria” es caracteritza perquè la posició dels punts inicials i dels seus corresponents punts en la imatge final són equidistants respecte a una recta (que anomenarem eix de simetria) o a un punt fix (o centre de simetria - O) . La simetria referida a un eix s’anomena simetria axial. La que es refereix a un punt central s’anomena simetria central.
La simetria és un moviment invers: la figura resultant apareix en sentit invers (en la simetria axial) o totalment capgirada (en la simetria central).
Per a veure en detall com funciona la SIMETRIA , podeu consultar l'entrada de 25/01/2015 dedicada a aquest tema , en aquest mateix blog. Também podeu veure en el video següent una de les moltes aplicacions d'aquests principis de geometria tan senzills en un camp professional real, com és la creació animada en 3D:
El pintor anomenat El Bosch -Hieronymus Bosch (1450-1516)- crea l'obra coneguda com El jardí de les delíciesen algun moment indeterminat, entre els anys 1480 i 1505. La peça és un tríptic de fusta, que es pot obrir i tancar, i que mesura més de dos metres d'alçada i quasi quatre metres de llarg. Va estar pintat a l'oli, una tècnica força nova en l'època en què El Bosch la va emprar. Avui, aquest quadre excepcional es troba al Museo del Prado, a Madrid. Sobre el tema i el significat d'aquesta obra s'han escrit innombrables estudis i articles, la majoria dels quals coincideixen en acceptar que la representació mostraria escenes inaugurals de la creació del món i dels primers esdeveniments que protagonitza l'home sobre la Terra: la llegendària estada d'Adam i Eva a l'Edèn, els actes dels primers homes al món i la visió terrorífica de l'infern.
Sovint es considera que la composició d'aquesta imatge és força caòtica. Malgrat això, i mirant-ho des d'un punt de vista de l'estructuració general de les formes (i de les relacions formals que apareixen al quadre), resulta molt clar que hi ha una voluntat d'equilibrar les parts buscant algunes disposicions simètriques, i també seguint els eixos principals i les divisions harmòniques que ens donarien els traçats de la secció àuria.
Aquesta mateixa idea d'equilibri entre contraris, que introdueix la simetria axial, combina molt bé amb el joc que planteja l'obra sencera, tant temàticament com a través de la pròpia forma física de l'objecte. El tríptic pot admirar-se obert o tancat. El de dins i el de fora són temes complementaris, com també ho son el de l'ala dreta i el de l'ala esquerra. Per si això no era suficient, els tractaments cromàtics de l'interior i de l'exterior juguen també a aquesta mateixa concepció dual: per fora el treball pictòric es mou cap al monocromatisme, per dintre ho fa en sentit contrari, buscant la vibració dels colors i les llums.
Dintre dels traçats geomètrics i dels recursos visuals que utilitzem per compondre una imatge, la simetria pot considerar-se un dels plantejaments més poderosos per obtenir una sensació d'ordre, de regularitat formal, d'invariable quietud i perfecte equilibri en una obra acabada. En els videos següents de Youtube se'ns mostra com dibuixar figures simètriques, tant si volem crear la simetria al llarg d'un eix imaginari (simetria axial) com si ho volem fer al voltant d'un punt central (simetria central o radial).
