La tècnica dels llapis de colors.

Dibuixar i pintar amb llapis de colors demana la paciència necessària per a anar depurant la tècnica i per anar trobant l'expressivitat del traç que convé a cada dibuix.   El principi bàsic és treballar per capes, barrejant tons, de manera ordenada i sense voler apretar massa d'entrada. És important tanmateix disposar de llapis en bones condicions, amb la punta prou esmolada i fer servir el paper adient.  Per a iniciar-se en la mescla de colors hom pot començar pintant només amb els tres tons primaris (groc, magenta i cian) i afegint-hi despres uns quants tons més (secundaris + blanc i negre).  Quan ja controlem una mica aquestes mescles i ajustem el moviment i la pressió de la mà amb el llapis,  les superfícies pintades començaran a oferir les qualitats atractives que busquem.  

                                                               Dibuixos originals de X. Bentué

En el video següent podeu observar i aprendre com treballa amb llàpis de colors una artista professional.

La velocitat en l'expressió artística.

La velocitat en l'execució dels traços i dels moviments que dibuixa l'artista en el moment de la creació  (és a dir, l'exposició ràpida de la melodia i del ritme continguts en alguna part de l'obra d'art) pot esdevenir un recurs expressiu molt impactant,  sobretot quan aquesta velocitat contrasta amb la "calma" d'altres parts o altres elements de la mateixa composició.   Això resulta fonamental en el camp de la música o de la dansa (com podeu observar en el segon vídeo que hem triat per a aquesta entrada).  
Sovint, però, la velocitat no és pas un recurs expressiu ni una tècnica gestual que fa servir l'artista per a aconseguir algún efecte, sinó que és el tema de l'obra d'art o del producte visual que hom crea.  En aquest cas l'artista ha de representar la sensació de la velocitat:

Giacomo Balla, Velocitat abstracta, 1913

Els artistes del "moviment futurista" van experimentar abastament  en aquesta direcció,  i moltes de les seves obres han esdevingut exemples clàssics d'aquesta recerca.  La repetició de formes seriades,  la descomposició dels contorns habituals de les coses visibles, l'aparició d'elements lineals paral·lels o progressius que travessen tota la imatge...,  són alguns dels fruits d'aquesta investigació plàstica.

Aquests músics solen practicar uns estils musicals de vegades una mica estranys,  com ara el jazz-fussió, el rock progressiu, etc.  Vegeu-ne un exemple, si voleu,  a l'adreça:  https://youtu.be/8_TjI_g1cz8  o també a  https://youtu.be/UhHhLCl2_mI 



Altres vegades l'expressió artística no busca la velocitat dels traços i dels moviments, sinó què es fixa en la diversitat de matisos.