Retrats

Rellegia escrits d'un mestre i he anat embadalint per sentències com aquesta:  

"La força de la creativitat no pot ni anomenar-se.  Es manté misteriosa fins el final".

I és aquesta força misteriosa la que perseguim,  amb tota modèstia, en la nostra activitat a l'aula.  Amb un llapis i un paper,  regles,  guixos,  formes, colors...  Mirem enfora i damunt la taula,  el dibuix que ens crida, el traç que no entenem (encara);  d'això se'n diu fer per aprendre...  entre el xivarri,  és clar, i entre les normes,  també.   Però més enllà del fet precís hi ha altres ressons que es convoquen:  els que venen de dins,  de la persona,  de la matèria ,  del procés senzill del treball , de la imatge que apareix,  i del batec insospitat de la força creativa.  

Amb els nois i noies de 1 er d'ESO  hem estat insistint en unes propostes que giràven al voltant del tema del retrat, l'autoretrat i , de retruc,  sobre les idees de la pròpia identitat,  la representativitat i la iconicitat de les imatges.   Al mateix temps,  el plantejament d'aquestes petites obres ens ha demanat de posar en pràctica recursos bàsics del dibuix de tipus objectiu i també solucions molt més immediates i instintives.  Aquí podeu veure'n alguns exemples:

Treball escolar sense títol . de DDAA (Dibuixos fets per alumnes i publicats en aquest blog amb el seu consentiment) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons