Aquells que, d'una manera o d'una altra, hem acabat dedicant-nos al camp de la formació i de l'ensenyament, necessitem potser més que ningú aprendre a renovar els nostres discursos i a actualitzar les nostres formes de comunicació de continguts. Alliberats, cada cop més, de l'antic paper instituït del professor convencional, ens hem de convertir en una mena de "facilitadors de recursos i de situacions" que promoguin o afavoreixin l'aprenentatge de les persones en el si d'una comunitat educativa, com és una escola o un institut, o a través d'accions formatives més específiques i puntuals.
L'adveniment de les possibilitats de comunicació que ha obert la xarxa d'internet els darrers 30 anys ha revolucionat les antigues fronteres que limitaven el territori del nostre saber i ha eixamplat d'una manera gairebé infinita les opcions per compartir coneixement que abans teníem i ha multiplicat radicalment la nostra capacitat d'interactuar amb altres fonts d'informació, fins un punt inabastable.
Mig perduts en aquest bosc de dades i pàgines i passadissos impossibles, apareixen sovint portes que ens obren llocs meravellosos, indrets que algú ha preparat perquè els demés trobem alguna cosa que ens sigui útil. Els blogs creats per professors/es de moltes escoles i instituts acostumen a ser llocs així.
Però entre blogs diversos, alguns sobresurten per algun motiu. Fa pocs dies vaig trobar-me amb el blog de Mari Alcàzar, dedicat a aspectes artístics i de comunicació visual. És un lloc per aprendre, molt recomanable, molt ben fet. Val la pena entrar-hi i veure el fantàstic recull del que s'hi mostra. Entre moltíssimes altres coses, hi ha peces com aquest vídeo interessantíssim, que l'autora del bloc ha classificat com a bon exemple de narrativa visual. Nosaltres hi estem totalment d'acord! :
