S'acaba un curs d'ESO... Fins aviat 120 guaites!!!

S'acaba un curs d'ESO ...   Segur que molts de vosaltres, per un costat, en teníeu ganes.  S'acaba també un curs d'això que anomenem "Educació Visual i Plàstica".  Hem donat pinzellades,  hem guixat,  hem tacat i hem intentat obrir unes quantes portes que duen al terreny estrany de la creació d'obres visuals:  Observar, pensar, entendre, explicar i fer quelcom a través de les eines, els materials i els principis de la forma gràfica, plàstica i visual.  Però fer-ho d'una manera conscient.  Això no és del tot fàcil,  ni tampoc ha de resultar sempre molt difícil,  però demana atenció i voluntat.  Molts de volsaltres l'heu posada i,  encara que no us ho cregueu,  heu fet passes meravelloses que us duran cap a un lloc molt interessant:   el lloc on aprenem a expressar-nos en llibertat (...amb curiositat i amb respecte, alhora).

I no voldria deixar passar aquest final de curs sense dir-vos una vegada més, a tots, que això que heu fet aquí és important, que això que heu vingut a fer i a compartir,  encara que ara us sembli tant allunyat dels vostres interessos,  sí que és important i necessari i útil per a la vostra vida.  

 "De què serveix la plàstica?",  m'heu preguntat molts cops.  L'educació visual i plàstica serveix per aplicar-se absolutament a tots els camps de la vida,  tant en el pla personal  (la pròpia imatge, l'ambientació de la nostra casa, ...), com en el plà professional o en els àmbits culturals i econòmics de la societat  (la nostra ciutat i el nostre entorn és ple d'exemples on s'ha materialitzat el coneixement artístic, estètic i la pròpia creativitat d'una manera molt noble i profitosa per a tothom).

Així que,  us convido a que continueu pintant, guixant, tacant,  encara que no hi hagi un professor al davant que us ho demani, ...i que aprengueu del vostre propi treball.  

Jo us faig arribar tot el meu agraïment per les hores de classe i d'aprenentatge que també m'heu fet viure a mi,  i us deixo amb una mica de música  (que ja sabeu que m'agrada...)  i amb una artista que ja us he fet escoltar altres cops:  Laura Mvula  (aquest cop interpretada en la veu d'Alita Moses).  

També us deixo aquesta petita curiositat:  
- Un dia, un alumne li preguntà a un vell mestre i cal·ligraf xinès:  "Mestre,  què puc fer per aprendre a pintar com vós?"   El mestre li respongué:  "Camina deu mil kilòmetres,  puja a deu mil cims,  llegeix deu mil poemes i escolta deu mil belles cançons.  Llavors agafa el pinzell i la tinta i descriu amb ells tot el que has vist i sentit.  Així pintaras com jo."

Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicació d'aquestes imatges en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Moviments de figures planes

Els moviments i les transformacions són modificacions aplicades als elements del pla  -punts, rectes, figures-   per tal de canviar-ne la posició o per convertir-los en altres d’iguals o semblants, segons les condicions de cada aplicació.  Aquí definirem breument com es fan tres moviments bàsics i en un altre moment,  més endavant, tocarem les altres transformacions.

 Els moviments: 

TRANSLACIÓ

És un moviment que podem aplicar-lo a un sol punt, als punts d'una recta o d'una figura, determinat per un vector de translació  (que n’indica la distància, la direcció i el sentit del moviment).  Els punts inicials (de les rectes, figures...) es desplacen seguint trajectòries paral·leles i equivalents  (la distància, la direcció i el moviment de cada punt són iguals).  Les línies que guien el desplaçament de cada punt són paral·leles entre sí.  Els costats corresponents de les figures inicials i finals són també paral·lels entre sí.  Això s'entés molt millor veient-ne un exemple:

GIR  

Moviment  pel qual els elements es desplacen al voltant d’un punt fix,  anomenat O , que és el centre de gir,  i segons un angle  donat.  Per tant els elements recorren un arc de circumferència determinat,  que pot traçar-se en el sentit de les agulles del rellotge (dextrogir  o  angle negatiu) o en sentit invers  (levogir o angle positiu).  Per a dibuixar aquest moviment es necessita sempre un compàs, i un transportador d'angles.

SIMETRIA

El moviment  que produeix la “simetria” es caracteritza perquè la posició dels punts inicials i dels seus corresponents punts en la imatge final  són equidistants respecte a una recta  (que anomenarem  eix de simetria) o a un punt fix  (o  centre de simetria - O) .  La simetria referida a un eix s’anomena simetria axial.  La que es refereix a un punt central s’anomena simetria central.

La simetria és un moviment invers:  la figura resultant apareix en sentit invers  (en la simetria axial) o totalment capgirada (en la simetria central).

Per a veure en detall com funciona la SIMETRIA ,  podeu consultar l'entrada de 25/01/2015 dedicada a aquest tema , en aquest mateix blog.

Também podeu veure en el video següent una de les moltes aplicacions d'aquests principis de geometria tan senzills en un camp professional real,  com és la creació animada en 3D:

   

                     

Dibuixar animals: una excusa per a visitar l'obra de Gervasio Gallardo.

Una proposta tan simple com ha estat la de dibuixar alguns animals ens ha servit d'excusa per a veure unes quantes obres del pintor català Gervasio Gallardo  (Barcelona, 1934),  un dels nostres artistes vius més curiós i també més desconegut entre el gran públic,  però que ha desenvolupat una tasca molt personal i de gran qualitat,  tant dins de l'àmbit de la il.lustració com a través dels seus quadres d'estil surrealista.  Els alumnes de 1er d'ESO han trobat molt atractives les seves imatges:

Pintures de Gervasio Gallardo

Blanc i negre. Un exercici de valoració de grisos.

Amb els alumnes de 3er curs varem treballar dies enrera la reproducció d'una imatge en B/N.  A banda de l'exercici d'anàlisi de "valors de gris",  que incorpora aquest tipus de treball,  també varem comprovar l'efecte de textura interessant que provoca l'ús de petits bocins de paper estripats i enganxats amb cola blanca,  com a tècnica escollida de construcció de la imatge.

     

Observeu aquest videoclip musical en B/N:
Valoreu tots els recursos que es fan servir relacionats amb la imatge monocromàtica, el contrast, els enquadraments i els moviments de càmera.  






Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicació d'aquests dibuixos en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Creació d'una xarxa modular: invenció de figures que encaixen, com a l'obra de M.C. Escher.

Partint de les formes de certs polígons regulars  (triangles, quadrats, hexàgons, ...) i d'altres polígons més lliures, es poden crear estructures tessel·lades o xarxes modulars molt diverses.   Aquí us mostrem algun exemple de com fer-ho:

1  Prenem la forma senzilla d'un quadrat.  Trobem el punt mig dels seus costats.

2  Tracem a cada costat unes línies interiors que uneixen cada vèrtex amb el punt mitjà del seu costat corresponent,  tot i dibuixant unes formes corbes o anguloses simples.

3  Posem números de referència,  iguals en cada figura sorgida a l'interior i cada costat corresponent.

4  Retallem les formes interiors i les "girem" ,  abans de tornar a ajuntar-les a la meitat restant de cada costat  (la numeració de la forma i del costat han de coincidir). 

5  Ens apareix la nova figura general,  que substitueix l'antic quadrat.

  

6  Aquesta figura es pot repetir i encaixar infinites vegades,  creant la xarxa modular final.

Construcció d'una figura a partir dels moviments en el pla.  Exemples d'Escher.

Videos sobre construcció dels polígons regulars i de polígons estrellats

Els polígons anomenats "regulars" són figures geomètriques fonamentals,  que presenten una estructura molt elegant, molt clara i molt noble,  de proporcions equilibrades i exactes,    com per donar expressió al ritme seré que procura la igualtat i la simetria dels seus traçats.   

A continuació  hem penjat uns quants vídeos de Youtube i diapositives que us ajudaran a comprendre com haurem de procedir per a dibuixar aquestes figures tan harmonioses.  

Polígons2 from pacrucru

Pel que fa als polígons anomenats "polígons estrellats",  aquests es basen igualment en les formes regulars que hem vist aquí,  però les línies rectes que determinen els costats no uneixen vèrtex consecutius,  sinò què uneixen vèrtex alterns o més separats.  Per a dibuixar-los haurem de disposar abans d'una circumferència dividida en parts iguals  (tantes parts com "puntes" hagi de tenir la nostra estrella) o bé haver dibuixat abans el polígon regular corresponent:  Un polígon estrellat de 5 puntes es pot dibuixar a partir d'un polígon regular de 5 costats  (pentàgon),  i així successivament.   Els videos següents us expliquen detalladament aquest procés.

Blogs d'Educació Visual i Plàstica: Mari Alcázar.

Aquells que,  d'una manera o d'una altra,  hem acabat dedicant-nos al camp de la formació i de l'ensenyament,  necessitem potser més que ningú  aprendre a renovar els nostres discursos i a actualitzar les nostres formes de comunicació de continguts.  Alliberats, cada cop més,  de l'antic paper instituït del professor convencional,  ens hem de convertir en una mena de "facilitadors de recursos i de situacions" que promoguin o afavoreixin l'aprenentatge de les persones en el si d'una comunitat educativa, com és una escola o un institut,  o a través d'accions formatives més específiques i puntuals. 

  L'adveniment de les possibilitats de comunicació que ha obert la xarxa d'internet els darrers 30 anys ha revolucionat les antigues fronteres que limitaven el territori del nostre saber i ha eixamplat d'una manera gairebé infinita les opcions per compartir coneixement que abans teníem i ha multiplicat radicalment la nostra capacitat d'interactuar amb altres fonts d'informació, fins un punt inabastable.

Mig perduts en aquest bosc de dades i pàgines i passadissos impossibles,  apareixen sovint portes que ens obren llocs meravellosos,  indrets que algú ha preparat perquè els demés trobem alguna cosa que ens sigui útil.  Els blogs creats per professors/es de moltes escoles i instituts acostumen a ser llocs així.

Però entre blogs diversos,  alguns sobresurten per algun motiu.  Fa pocs dies vaig trobar-me amb el blog de Mari Alcàzar,  dedicat a aspectes artístics i de comunicació visual.  És un lloc per aprendre,   molt recomanable,  molt ben fet.  Val la pena entrar-hi i veure el fantàstic recull del que s'hi mostra.  Entre moltíssimes altres coses,   hi ha  peces com aquest vídeo interessantíssim,  que l'autora del bloc ha classificat com a bon exemple de narrativa visual.  Nosaltres hi estem totalment d'acord!  :

El dibuix dels cossos tridimensionals: Sistema dièdric (I) i perspectiva.

Per aconseguir dibuixar l’espai i els objectes que ens envolten provocant una sensació de realisme i de profunditat física,  mostrant com és cada volum amb exactitud,  imitant el seu caràcter tridimensional,  hem d’aplicar uns procediments i unes tècniques molt concretes per a traçar les formes sobre el paper.  Aquests procediments s'anomenen   sistemes de representació  i inclouen el que coneixem com a dibuix en perspectiva,   i  també  el que en diem dibuix en sistema dièric,  què és un tipus específic d'aplicació del dibuix basada en la geometria i la matemàtica,  la qual serveix per a analitzar i captar les formes i dimensions exactes de les diverses vistes que ofereix qualsevol objecte real del món físic, tangible. 

 Qualsevol objecte pot ser clarament dibuixat partint d'aquestes diverses vistes,  que són principalment tres:  

• 1-  l’objecte vist des de sobre (com vist a vol d’ocell)
•  2- vist des d’una posició frontal (com si calquéssim la seva façana o la capturéssim amb una placa fotogràfica o fent-li una radiografia)
•  3-  vist des d’una posició lateral  (en sentit perpendicular a l’anterior).  

El dibuix en perspectiva i el dibuix dièdric comparteixen aquesta mateixa necessitat d’observar i de descriure tots els costats de l’objecte,  les tres dimensions de l’espai físic :  l’amplada, la llargada i l’alçada;   que són les tres dimensions que proporcionen la sensació d’extensió, de volum i de profunditat de les coses reals.

En la següent imatge hem dibuixat en perspectiva una mena de cos geomètric format per 4 elements rectangulars uints entre sí  (4 prismes rectangulars).  Veieu el procés que se seguiria per a representar aquest objecte en sistema dièdric.

La manera de realitzar aquesta descripció gràfica, molt sintètica i fidel de l’objecte,  utilitzant el sistema dièdric,  es basa en fer com una projecció de les cares principals que presenta aquest objecte sobre un paper i situar aquestes projeccions (anomenades vistes) seguint un ordre de correlació molt precís:  La vista en planta a baix,  la vista en alçat frontal a dalt i la vista de perfil lateral al costat de la vista de l'alçat frontal. 

Realment, és com situar l'objecte dintre d'una caixa, projectar les seves formes sobre tres parets de la  mateixa caixa,  resseguir aquestes projeccions amb dibuix i, finalment, obrir la caixa i estendre les parets sobre un pla,  com mostra molt bé aquest video d' AGritosZ a Youtube.

https://youtu.be/HnKSI654rWQ



Alhora que,  com a aprenents de l’art del dibuixar,  anirem endintsant-nos en aquestes tècniques de representació gràfica,  també caldrà que comencem a valorar el paper fonamental que desenvolupa la llum i les ombres en la imtage del producte final que vulguem obtenir.  El màxim realisme  (en el sentit d’aconseguir semblar-se del tot mimèticament a la realitat) només s’obté quan combinem un bon domini de la perspectiva i un bon domini de les ombres i la llum.

Vistes en sistema dièdric d'un element format per 4 prismes rectangulars units entre sí by Xavier Bentué is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 4.0 Internacional License.

Traçats bàsics de la secció aùria.

Què és la "secció aùria" d'un segment?  :   

Es tracta de dividir un segment en dues parts desiguals,  però de manera molt precisa i seguint un traçat geomètric definit expressament per a això.  Com a resultat s'obté una dividisió proporcional del segment en dues fraccions que compleixen una condició molt curiosa:

Si es divideix la llargària de la porció més gran del segment fragmentat (C-B) entre la llargària de la porció més petita (A-C),  el resultat que obtenim és el mateix que si dividim la llargària total del segment   (A-B)  entre la llargària del fragment més gran  (C-B).   Aquest resultat donarà sempre el mateix nombre irracional que anomenem  Fi  i que simbolitzem amb la lletra grega    Φ.  És el també anomenat "nombre d'or"=  1,61803...  

(Vegeu també  l'entrada "El nombre d'or"  de 26/ 01/ 2015 en aquest mateix blog).  

Nature by Numbers - Cristobal Vila from Natalia Godoy on Vimeo.

 Com trobem aquest punt de divisió àuria?:

1-  Es divideix el segment inicial per la meitat.



2-  Prenem aquesta mesura  (1/2 segment AB) i la traslladem a un dels seus extrems,  en posició vertical,  perpendicular al segment inicial.







3-  El punt (1/2 AB) que hem situat en posició vertical serà ara el centre d'una circumferència de radi igual a aquesta línia dibuixada  (1/2 AB  -  A),  i un cop traçada serà,  per tant, tangent al segment inicial,  per aquest extrem.








4-  A continuació,  s'uneix mitjançant una recta el centre d'aquesta circumferència amb l'extrem oposat del segment inicial  (Unim el centre de la circumferència amb el punt B).
Sobre la circumferència ens apareix un punt d'intersecció entre la circumferència i la línia traçada.  Aquest punt és determinant (l'anomenarem, per exemple: C).

5- Amb el compàs i fent centre a B baixem el punt C a sobre del segment inicial:   Aquest punt C divideix ara el segment inicial en secció àuria.









6-  Si ara volem crear un rectangle auri partint d'aquest mateix segment,  només hem de dibuixar en vertical els costats del rectangle, fent que la seva amb alçada sigui igual a la mida C-B.








7-  S'obté el rectangle auri ABCD





Però també podríem haver obtingut aquest rectangle fent el següent traçat:

Rectangle auri a partir del quadrat:

1-  Un cop tenim el segment AB dividit en secció àuria,  tracem el quadrat de costats cB, BC, etc.
2-  Dividim verticalment el quadrat en dues meitats iguals.
3-  Tracem la "semidiagonal" del quadrat (La recta que uneix el punt mig del costat cB  amb un vertex oposat).
4- Amb el compàs, prenent aquesta semidiagonal com a radi,  tracem l'arc que baixa fins el punt A.
Des d'aquí acabem de dibuixar el rectangle auri.


                                     (Aquesta operació es pot fer sempre, partint de qualsevol quadrat)


Aplicació d'aquests traçats en la composició i en l'anàlisi formal de les obres d'art:

Una de les aplicaciones més interessants d'aquests traçats geomètrics es produeix quan s'utilitza la secció àuria per a dissenyar de manera equilibrada i harmònica una imatge o una composició d'elements.  
També,  quan analitzem formalment una obra pictòrica o escultòrica,  podem intentar descubrir si l'autor ha utilitzat la secció àuria com a base de la seva estructura.

                                          Georges de la Tour. El trampós de l'as de diamants

Podem começar per traçar els eixos derivats de dividir segons la secció àuria els costats del quadre.  Si comencem per trobar dos eixos,  un pel costat llarg i l'altre pel costat curt,  podrem traçar després els altres dos eixos simètrics amb tota facilitat.

Més enllà d'aquesta senzilla operació, i amb una mica més d'experiència,  l'anàlisi formal que explora totes les relacions àurees del quadre pot endinsar-se en molta més profunditat.

Anàlisi proposat per Bernard Rancillac al llibre Ver y Comprender LA PINTURA,
  ediciones del Prado, 1992. 

D'aquesta manera podem estudiar l'estructura de qualsevol mena d'obra,  no tan sols figurativa,  sinó també abstracte, informal, i tant bidimensionals com tridimensionals.

Anàlisi d'una obra abstracta de E. Warner,  1978.

La figura poligonal del PENTÀGON REGULAR conté una sèrie de relacions entre segments que coincideixen amb la proporció àuria.  

El jardí de les delícies

El pintor anomenat El Bosch   -Hieronymus Bosch (1450-1516)-  crea l'obra coneguda com El jardí de les delícies   en algun moment indeterminat,  entre els anys 1480 i 1505.   La peça és un tríptic de fusta, que es pot obrir i tancar,  i que mesura més de dos metres d'alçada i quasi quatre metres de llarg.  Va estar pintat a l'oli,  una tècnica força nova en l'època en què El Bosch la va emprar.  Avui,  aquest quadre excepcional es troba al Museo del Prado, a Madrid. 
Sobre el tema i el significat d'aquesta obra s'han escrit innombrables estudis i articles,  la majoria dels quals coincideixen en acceptar que la representació mostraria escenes inaugurals de la creació del món i dels primers esdeveniments que protagonitza l'home sobre la Terra:  la llegendària estada d'Adam i Eva a l'Edèn,  els actes dels primers homes al món i la visió terrorífica de l'infern.

Sovint es considera que la composició d'aquesta imatge és força caòtica.  Malgrat això,  i mirant-ho des d'un punt de vista de l'estructuració general de les formes (i de les relacions formals que apareixen al quadre),  resulta molt clar que hi ha una voluntat d'equilibrar les parts buscant algunes disposicions simètriques, i també seguint els eixos principals i les divisions harmòniques que ens donarien els traçats de la secció àuria.

Aquesta mateixa idea d'equilibri entre contraris,  que introdueix la simetria axial,  combina molt bé amb el joc que planteja l'obra sencera,  tant temàticament com a través de la pròpia forma física de l'objecte.  El tríptic pot admirar-se obert o tancat.  El de dins i el de fora són temes complementaris,  com també ho son el de l'ala dreta i el de l'ala esquerra.  Per si això no era suficient, els tractaments cromàtics de l'interior i de l'exterior juguen també a aquesta mateixa concepció dual:  per fora el treball pictòric es mou cap al monocromatisme,  per dintre ho fa en sentit contrari,  buscant la vibració dels colors i les llums.    

                          

La "divina proporció".

No podem descriure cap cosa de la realitat sense l'ajut directe o indirecte d'una noció o una idea que anomenem  "proporció".  Observar el món comporta automàticament la conseqüència de la "comparació", que és un dels actes fonamentals de les nostres capacitats de percepció i d'elaboració del pensament.   Comparar diversos objectes vol dir verificar si les seves qualitats més evidents son iguals o no:  si la seva forma, la seva longitud, l'amplària, el volum, el color, etc.  són aparentment iguals o no.  De la mateixa manera,  quan comparem objectes ens fixem en altres detalls que ens ajuden a relacionar-los:  la seva posició, la seva proporció...

La idea de la proporció fa referència a la mesura relativa de les coses.  Per exemple,  si comparo dos bancs de diferent llargària  que transporten uns operaris en una plaça de la ciutat,  puc fer-me la pregunta:  ¿Quant més llarg és un banc que l'altre?  i fins i tot puc preguntar:  Quantes vegades cabria el banc A damunt del banc B?

Banc B

Banc A

 La resposta a aquestes preguntes s'obté a través de la proporció:  així,  podríem dir que el banc A cabria dues vegades damunt del banc B  (el banc A és igual a la meitat de B),  o el banc A cabria tres vegades damunt del banc B  (el banc B és el triple de llarg que l'A)...

   Banc A   =   1/2  banc B

Trobar la proporció entre dos objectes diferents significa descobrir-ne aquesta mena de relació,  que pot expressar-se en forma de fracció:   A =  1/2 B  o també     B/A = 2

El coneixement matemàtic,  la geometria i també les formes artístiques o el llenguatge musical neix moltes vegades d'observacions tan senzilles com aquesta.  El següent video de Youtube explica una mica la història d'una d'aquestes observacions:  la que va donar orígen a una de les fórmules de proporcionalitat més famoses i més sorprenents que s'han descobert mai:  La "divina proporció", la "proporció àuria",  o el "nombre d'or",  anomenat també nombre "fi" (en honor a l'escultor i arquitecte grec Fídies).
   Igual com nosaltres hem fet en el nostre exemple anterior,  alguns savis grecs de l'Antiguitat (Euclides, ...) van voler saber quantes vegades cabria un costat d'un pentàgon regular en la diagonal d'aquella mateixa figura,  i així van trobar el nombre "fi".  La resposta era que el costat del pentàgon regular cabia 1, 618033...  vegades dins de la seva diagonal corresponent.  És a dir,  la  divisió de la diagonal del pentàgon entre el costat del mateix pentagon dóna aquest resultat.  

Segles més tard,  cap a finals de l'Edat Mitjana,  el matemàtic Fibonacci [Leonardo de Pisa  (1170 - 1250]  va retrobar-se amb aquest nombre mentre investigava la seva famosa progressió numèrica.   El pentàgon,  així com la sèrie de Fibonacci,  formen figures extraordinàries que, entre d'altres coses,  apareixen a la base d'innombrables  estructures orgàniques de la natura...

 

Simetria

Dintre dels traçats geomètrics i dels recursos visuals que utilitzem per compondre una imatge, la simetria pot considerar-se un dels plantejaments més poderosos per obtenir una sensació d'ordre, de regularitat formal,  d'invariable quietud i perfecte equilibri en una obra acabada.   En els videos següents de Youtube se'ns mostra com dibuixar figures simètriques,  tant si volem crear la simetria al llarg d'un eix imaginari (simetria axial) com si ho volem fer al voltant d'un punt central  (simetria central o radial).

Simetría from elenmontoya

Formas simétricas from mpazmv

Formas simétricas y trazado de simetra radial from elenmontoya