Bloc d'Educació Visual i Plàstica.
Visual and Plastics educational blog. This site started in 2014, as a teaching and learning tool for blended and flipped classroom.
Aquest video de The Zephyr Bones aprofita el recurs clàssic de la repetició de la figura, capturant el seu moviment en tot d'imatges instantànies successives, tal i com feien els artistes plàstics de primers de segle (futuristes, Duchamp...) o els primers fotògrafs que van donar el pas cap als inicis del cinema.
És interessant també fixar-se en l'ús de la llum i l'ombra com a opció estètica d'aquest clip, el tipus d'ambient i sensació que genera, i pensar si s'adiu o no amb la música d'aquest tema. Finalemt, i com ja hem dit moltes vegades, hi ha tot un treball de moviment de càmera i de muntatge d'imatges que aprofita precisament les possibilitats úniques del propi llenguatge videogràfic (o cinematogràfic, si ho preferiu).
Què us sembla? Us sembla bé la reacció de l'home de la corbata, al principi (minut 0:45)?
Us sembla bé la reacció de la noia del bolso (minut 1:15)?
Com és la relació entre las persones de l'ascensor fins l'entrada de l'últim personatge (des de minut 1: 27 fins 1: 35)? S'entenen? Vosaltres faríeu el mateix?
Perquè resulta tant xocant el darrer personatge (minut 1:35 fins a 2:11?)?
Quina és la reacció general dels altres ocupants de l'ascensor davant l'opció adoptada pel personatge que escolta música amb auricular?
Què passa al final? Com és la relació entre tot aquest grup de persones al final? ¿Què en podem aprendre d'aquesta història?
Quin missatge de fons penseu que vol comunicar l'autor d'aquest vídeo? ¿Penseu que ho aconsegueix prou bé?
Com s'ha caracteritzat a cadascun dels personatges? Intenteu definir amb uns pocs mots o adjectius qualificatius el tipus de personatge que representa cada individu d'aquesta història.
Quines figures retòriques (o recursos expressius per a donar més sentit a les imatges) penseu que s'han posat en pràctica en aquest vídeo?
Com podem exercir millor la nostra llibertat per escoltar música? Com podem compartir amb els demés el nostre gust per la música?
La velocitat en l'execució dels traços i dels moviments que dibuixa l'artista en el moment de la creació (és a dir, l'exposició ràpida de la melodia i del ritme continguts en alguna part de l'obra d'art) pot esdevenir un recurs expressiu molt impactant, sobretot quan aquesta velocitat contrasta amb la "calma" d'altres parts o altres elements de la mateixa composició. Això resulta fonamental en el camp de la música o de la dansa (com podeu observar en el segon vídeo que hem triat per a aquesta entrada). Sovint, però, la velocitat no és pas un recurs expressiu ni una tècnica gestual que fa servir l'artista per a aconseguir algún efecte, sinó que és el tema de l'obra d'art o del producte visual que hom crea. En aquest cas l'artista ha de representar la sensació de la velocitat:
Giacomo Balla, Velocitat abstracta, 1913
Els artistes del "moviment futurista" van experimentar abastament en aquesta direcció, i moltes de les seves obres han esdevingut exemples clàssics d'aquesta recerca. La repetició de formes seriades, la descomposició dels contorns habituals de les coses visibles, l'aparició d'elements lineals paral·lels o progressius que travessen tota la imatge..., són alguns dels fruits d'aquesta investigació plàstica.
Aquests músics solen practicar uns estils musicals de vegades una mica estranys, com ara el jazz-fussió, el rock progressiu, etc. Vegeu-ne un exemple, si voleu, a l'adreça: https://youtu.be/8_TjI_g1cz8 o també a https://youtu.be/UhHhLCl2_mI
Altres vegades l'expressió artística no busca la velocitat dels traços i dels moviments, sinó què es fixa en la diversitat de matisos.
Una infinitat de festivals de cinema internacionals projecten els treballs de joves creadors i artistes independents conemporanis. Al darrer certàmen del Seattle Transmedia and Independent Film Festival (STIFF 2016), un dels centenars d'events cinematogràfics que es poden seguir cada any als EEUU, hi va haver una guanyadora del País Basc, Saray Blades, il.lustradora, artista audiovisual i creadora multimedia, que va convéncer al públic i al jurat amb el seu curt video referit al món de la moda.
Diu el diccionari de la llengua catalana que unvideoclipés un curtmetratge filmat en vídeo que il·lustra una composició musical. Des de fa més de cinc dècades l'evolució del mercat discogràfic ha anat generant un volum cada cop més gran d'aquest tipus de producte visual, fins el punt que avui en dia es considera gairebé imprescindible que el llençament de nous temes per part de músics i cantants reconeguts vagi acompanyat d'una posada en imatge ben acurada en aquest format.
El videoclip pot ser una obra tant senzilla i directa com la pròpia filmació dels artistes en escena, com és el cas de l'exemple que us posem a continuació (una reunió de músics de smooth-jazz amb vocalistes soul de primer nivell)
Altres vegades el videoclip és una obra de creació personal, completa i sofisticada, filmada per veritables artistes d'aquest gènere, com es demostra en moltes de les produccions de la cantant islandesa Björk (una gran i polifacètica artista ella mateixa):
I fins i tot hi ha joves talents de la creació multimèdia que dediquen una part del seu treball a l'elaboració de videoclips artístics, com aquest clàssic del gran Alexander Chen:
La majoria de videoclips de músics i cantants expliquen petites històries de manera visual. De vegades els arguments no s'entenen gaire, però la força de la imatge i la música unides es capaç de crear igualment un atractiu molt especial i poderós. Altres vegades la història es mostra més clarament i es relaciona de manera més directa amb la lletra de la cançó que sona. En el videoclip que hem penjat a continuació, l'argument és molt fàcil d'entendre i les imatges no pretenen buscar res d'estrany. Tot i així, ens transmeten un munt de sensacions diferents i ens expliquen com aquests personatges van avançant per una situació vital molt normal. Observeu bé aquest video de la cantant nord-americana Alicia Keys(és possible que hagueu de mirar-lo directament a Youtube), gaudiu de la cançó i feu l'exercici que us proposem més avall.:
Un cop hagis observat el videoclip amb atenció intenta fer sis esbossos d'aquesta història dibuixant-los en sis vinyetes, com si fós un còmic o un storyboard . Dibuixa també, de memòria, alguns dels personatges de la història amb la roba que duen, per exemple pots dibuixar els ballarins en fila que surten cap el principi del clip, la protagonista cantant cap el final del clip, les tres amigues ballant juntes, etc. Descriu els diversos enquadraments de la imatge, l'ambientació de les escenes, els complements i objectes que acompanyen cada personatge... Si us ve de gust podeu veure un altre videoclip diferent i molt més recent d'aquesta mateixa artista:
Amb els alumnes de 3er curs varem treballar dies enrera la reproducció d'una imatge en B/N. A banda de l'exercici d'anàlisi de "valors de gris", que incorpora aquest tipus de treball, també varem comprovar l'efecte de textura interessant que provoca l'ús de petits bocins de paper estripats i enganxats amb cola blanca, com a tècnica escollida de construcció de la imatge.
Observeu aquest videoclip musical en B/N: Valoreu tots els recursos que es fan servir relacionats amb la imatge monocromàtica, el contrast, els enquadraments i els moviments de càmera.
Aquest gran poder d'atracció que li reconeixem a la imatge es basa , segurament, en una combinació de raons que sovint no podem acabar d'explicar. La imatge, unida a tot d'altres estímuls sensorials i culturals, ens pot despertar emocions, idees i respostes molt diverses. Val la pena, de vegades, que ens aturem a analitzar com ha estat configurat aquell producte visual que ens atrau: Com és? Què s'hi veu? Quins colors mostra? Com és la llum? Com es componen les escenes?... Aquest és l'exercici que us proposem de fer amb aquest delicat video-clip de la cantant Laura Mvula, interpretant el tema "She". (Feu servir el guió que trobareu al final d'aquesta entrada per tal de treballar les activitats).
Lletra de la cançó:
She walked towards you with her head down low
She wondered if there's a way out of the blue
Who's gonna take her home this time
She knew that this time wouldn't be the last time
Oh oh, oh oh, oh oh...
There she waits looking for a savior
Someone to save her from a dying self
Always taking ten steps back and one step forward
She's tired, but she don't stop
Oh oh, oh oh, oh oh...
Oh oh, she don't stop, she don't stop, she don't stop
Oh oh, she don't stop, she don't stop, she don't stop
Every day she stood, hoping for a new life
She closed her eyes, and she heard a small voice say
You don't stop no, you belong to me
She cried, maybe it's too late!
(Don't, don't stop, don't, don't stop)
She don't stop, she don't stop, she don't stop
(repeat)
She walked towards you with her head down low
She wondered if there's a way out of the blue
Who's gonna take her home this time
(Ella va venir cap a tu amb el cap baix
preguntant-se si hauria alguna sortida inesperada
Qui la retornaria a la seva llar aquesta vegada?
Ella sabia que aquest cop no sería el darrer
Així es va quedar, pendent d'un salvador
D'algú que la rescatés del seu propi defalliment
Sempre fent deu passes enrera i només una en davant!
Es sentia cansada, pero mai no s'aturaria
No s'atura, no s'atura, no s'atura
No s'atura, no s'atura, no s'atura
Cada día restava, amb l'esperança d'una nova vida
Tancava els ulls i sentia una petita veu que li deia :
"No t'aturis, no; tu formes part de mi"
I ella plorava, per si potser havia fet tard.
Però no s'atura, no s'atura, no s'atura
No s'atura, no s'atura, no s'atura
Ella va venir cap a tu amb el cap baix
preguntant-se si hauria alguna sortida inesperada
Qui la retornaria a la seva llar aquesta vegada?
Ella sabia que aquest cop no sería el darrer.)
Us proposem encara un altre exercici: Observeu aquest seguit de fotografíes que es mostren en aquest video. Les imatges prenen com a fil conductor la instal.lació artística que Christo i Jeanne Claude van projectar i realitzar pel Central Park, a New York, els anys 1979 a 2005.
Observeu el paper predominant que adopta el color, un sol color, en un entorn que la neu ha transformat en un fons pràcticament neutre. Observeu els contrastos formals, rítmics, tonals,... Deixeu-vos seduir per cada imatge, amb l'acompanyament de la música i la veu d'Alicia Keys. (Més avall trobareu un altre video mostrant la mateixa obra de forma diferent)
Finalment, repassem aquí alguns conceptes clau sobre la composició: Segur que després podreu tornar a mirar-vos els videos anteriors i descobrireu una enorme quantitat de detalls més que no havíeu copsat la primera vegada...
