Caminant, lliscant, rodant, caient, ...damunt d'una línia.

Diversos practicants d'esports extrems protagonitzen aquests vídeos tan espectaculars i ben fets.  Fixeu-vos en el paper preponderant que que prenen aquí idees com les de "línia, recorregut, traçat, moviment, ...".   En certa manera, aquests atletes dibuixen traçats en l'espai, tot i jugant amb la verticalitat, la horitzontalitat i la inclinació com a base i punt de partida.





Valhalla Skateboards : Master Blaster in Mecca from Valhalla Longboards on Vimeo.

Moving Cities i l'art de la dansa.

Moving Cities captures international dancers in real settings.


Moving Brussels from Moving Cities Project on Vimeo.



Moving London from Moving Cities Project on Vimeo.

Jocs d'infants - Una activitat sobre l'obra de Brueghel

Al 1560, el pintor renaixentista Pieter Brueghel (1525- 1569), realitza una obra extraordinària en què s'hi veuen tot de figures escampades en l'entorn d'un poble,  practicant cadascuna alguna mena de joc diferent.  Aquesta imatge,  pròpia de l'estil flamenc i deutora de l'herència d'altres pintors com ara Hyeronimus Bosch,  ha despertat tot d'estudis i d'interpretacions.  A la xarxa s'hi poden trobar diverses webs que en parlen abastament.  Entre elles, us recomanem de visitar les següents:   la de   l'IES de Flix     i la de   Childrens Games Project 
La història explica que Pieter Brueghel anava disfressat a les festes populars de tots els llogarrets que podia visitar, per a barrejar-se amb la gent i poder captar l’ambient que s’hi vivia i els personatges que hi participaven,  just abans de realitzar els seus quadres. 

Jocs d'infants. P. Brueghel, 1560.

Proposta formativa a l'entorn d'aquesta obra: Elaborar una història visual

GUIÓ PER ELABORAR O INTERPRETAR UNA NARRACIÓ A PARTIR D’UNA IMATGE.

Plantejament: 

1. A partir d’una imatge els alumnes s’inventen una petita història. Treball en grup (3-5 persones)
2. La història (que ha de complir tot de requisits) es presenta per escrit.
3. Els alumnes elaboren l’ storyboard del seu relat,  mitjançant aplicació dibuix informàtica.
4. Els alumnes presenten el seu resultat, bé en format gràfic o bé infogràfic  (Storyboard That).  (Opcionalment, aquesta presentació pot ser també la pròpia nova història dramatitzada i filmada en video).

IMATGE REFERENT:   JOCS D’INFANTS - P. Brueghel. s. XVI 

• Anàlisi de la imatge i preparació de la història:

• Tema:  Què s’hi veu?  Què s’hi explica? Quin és l’argument?
• Gènere:  És un quadre, una fotografia, una pel·lícula, …?   Mostra o documenta un lloc o un paisatge concret?  Presenta un o uns personatges concrets?  Ensenya una situació específica o curiosa?  És una imatge abstracta o de ficció?  

[Si ho haguéssim de traduir en paraules,  quin gènere literari ens aniria millor?:  Conte-imaginació, història-narració, notícia-informació, poema, text argumentatiu- assaig o estudi científic, …]

• Personatges:  Quins personatges hi apareixen?  Com es comporten?  Què fan?
• Llenguatge/ Dialecte -  Estil- factura:  Com es presenta la imatge pel que fa al seu estil?  Quina mena de recursos gràfics, pictòrics, visuals fa servir? En quin llenguatge s’expressa?
• Punt de vista:  Proper, distant, autobiogràfic,… >  Plans cinematogràfics
• Emplaçament de l’acció:  On es produeix l’acció?
• Estructura:  Com és l’estructura de la imatge?  Apareixen diversos plans?  Successió o simultaneïtat d’escenes?  Fil argumental?  Ritme o contrast visual?  Profunditat espaial?  Organització dels elements?…  
• Audiència / públic:   A qui va dirigida l’obra? 
• Guió:  Elaborar el Storyboard i la història o text final.

Creació del text:

1. Decidir bé el tema que desenvoluparem.  De què anirà l’argument?
2. Determinar en quin gènere ho farem
3. Plantejar-nos a quin tipus de públic ens dirigirem.  Qui escoltarà la nostra història.
4. Escollir els personatges de l’obra que figurararan en la nostra història. Posar-los-hi un nom, decidir com son, com es comporten, com van vestits…
5. Descriure el lloc, el moment, el context en què es desenvoluparà l’acció o l’argument.
6. Decidir l’argument complet i l’estructura de la narració:  Què passa?  Què s’explica? Com s’explica?
7. Anar elaborant el guió i l’storyboard  de la història completa.  Fer-ho en unes 8- 12 vinyetes.  Tenir molt en compte els diversos punts de vista (Enquadraments, Plans, Moviments de càmara).
8. Escriure el text final // (Representar i filmar la història final)

Activitat didàctica sobre Brueghel by Xavier Bentué is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-CompartirIgual 4.0 Internacional License.

La figura humana en escena.

La figura humana ha estat des de sempre un dels models preferits pels artistes per a exercitar-se en la pràctica de les seves habilitats i per demostrar la capacitat representativa del seu art, des de l'escultura i les pintures més antigues fins als anuncis,  el cinema o els videojocs d'avui,  el paper de la imatge del cos humà ha continuat concentrant fins l'actualitat una part importantíssima del missatge que transmeten les manifestacions artístiques visuals del nostre entorn. 

Observeu els videos següents i, si voleu, podeu fer un exercici de dibuix que ens ha recomanat una bona amiga i professora de EViP: 

 "Aneu aturant el video de tant en tant i proveu de prendre un apunt ràpid de la figura del ballarí en acció."

En aquest enllaç podeu veure una altra innovadora manera de publicitar una marca de roba, barrejant l'atractiu de la figura humana amb les possibilitats d'interacció que ens permeten les tecnologies d'avui:    

http://www.kokokaka.com/demo/bluebell_ss10/site/#/collection










LA BOITE vimeo from marta lafuente on Vimeo.

La figura humana.

Blanc i negre. Un exercici de valoració de grisos.

Amb els alumnes de 3er curs varem treballar dies enrera la reproducció d'una imatge en B/N.  A banda de l'exercici d'anàlisi de "valors de gris",  que incorpora aquest tipus de treball,  també varem comprovar l'efecte de textura interessant que provoca l'ús de petits bocins de paper estripats i enganxats amb cola blanca,  com a tècnica escollida de construcció de la imatge.

     

Observeu aquest videoclip musical en B/N:
Valoreu tots els recursos que es fan servir relacionats amb la imatge monocromàtica, el contrast, els enquadraments i els moviments de càmera.  






Treball escolar sense títol. de DDAA - (Alumnes que autoritzen la publicació d'aquests dibuixos en aquest blog) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

Retrats

Rellegia escrits d'un mestre i he anat embadalint per sentències com aquesta:  

"La força de la creativitat no pot ni anomenar-se.  Es manté misteriosa fins el final".

I és aquesta força misteriosa la que perseguim,  amb tota modèstia, en la nostra activitat a l'aula.  Amb un llapis i un paper,  regles,  guixos,  formes, colors...  Mirem enfora i damunt la taula,  el dibuix que ens crida, el traç que no entenem (encara);  d'això se'n diu fer per aprendre...  entre el xivarri,  és clar, i entre les normes,  també.   Però més enllà del fet precís hi ha altres ressons que es convoquen:  els que venen de dins,  de la persona,  de la matèria ,  del procés senzill del treball , de la imatge que apareix,  i del batec insospitat de la força creativa.  

Amb els nois i noies de 1 er d'ESO  hem estat insistint en unes propostes que giràven al voltant del tema del retrat, l'autoretrat i , de retruc,  sobre les idees de la pròpia identitat,  la representativitat i la iconicitat de les imatges.   Al mateix temps,  el plantejament d'aquestes petites obres ens ha demanat de posar en pràctica recursos bàsics del dibuix de tipus objectiu i també solucions molt més immediates i instintives.  Aquí podeu veure'n alguns exemples:

Treball escolar sense títol . de DDAA (Dibuixos fets per alumnes i publicats en aquest blog amb el seu consentiment) està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons