Bloc d'Educació Visual i Plàstica.
Visual and Plastics educational blog. This site started in 2014, as a teaching and learning tool for blended and flipped classroom.
Dintre dels traçats geomètrics i dels recursos visuals que utilitzem per compondre una imatge, la simetria pot considerar-se un dels plantejaments més poderosos per obtenir una sensació d'ordre, de regularitat formal, d'invariable quietud i perfecte equilibri en una obra acabada. En els videos següents de Youtube se'ns mostra com dibuixar figures simètriques, tant si volem crear la simetria al llarg d'un eix imaginari (simetria axial) com si ho volem fer al voltant d'un punt central (simetria central o radial).
Exemple de distribució d'un hort i grafismes per representar diversas plantacions (X. Bentué).
Encara avui, en la classe dedicada a Educació Visual i Plàstica, se'ns fa estrany de parlar d'horts, jardins i altres vergers d'aquesta mena. Quatre generacions després de l'albada modernista, dos cents anys més enllà dels primers embrions de l'hortoteràpia, i a cinc segles i mig de l'Acadèmia Florentina, encara sembla que desvariagem quan en una classe de dibuix ens mirem un hort i proposem un petit exercici de representació!
Per aquells que encara ens podrien mirar malament, direm que un hort dóna per una mica més que per a colgar-hi cebes i patates: un hort és, per exemple, un lloc idoni per a aplicar una mica de geometria. I posats a fer lligams, un hort fa de bon reclam per tota mena d'ocells, fins i tot pels que fan volar la memòria enrera, i busquen entre papirs i canals els orígens de coses ben nostres.
En aquest primer trimestre que hem passat, els alumnes de 3er d'ESO han hagut de mirar-se l'hort des de totes bandes. Els hi hem fet fer esbossos i dibuixos que, sense acabar, han anat quedant mig amagats per dins les seves carpetes. Entre aquests exercicis hi havia vistes en planta, dibuixos a escala que de manera senzilla i inocent proposen una estructura creativa per organitzar les plantacions i els camins de l'hort.
Hem demanat als alumnes de 1er d'ESO que fessin un esforç: volíem que dibuixessin imatges relacionades amb el mar, però intentant fugir de les molt estereotipades formes que tots tenim al cap. Per uns dies els hem demanat que provessin de representar sensacions, textures i elements del mar amb una mirada nova i més atrevida!
120 ulls i 120 mans s'han posat a la feina, i ens han dut coses com aquestes...
Aquest gran poder d'atracció que li reconeixem a la imatge es basa , segurament, en una combinació de raons que sovint no podem acabar d'explicar. La imatge, unida a tot d'altres estímuls sensorials i culturals, ens pot despertar emocions, idees i respostes molt diverses. Val la pena, de vegades, que ens aturem a analitzar com ha estat configurat aquell producte visual que ens atrau: Com és? Què s'hi veu? Quins colors mostra? Com és la llum? Com es componen les escenes?... Aquest és l'exercici que us proposem de fer amb aquest delicat video-clip de la cantant Laura Mvula, interpretant el tema "She". (Feu servir el guió que trobareu al final d'aquesta entrada per tal de treballar les activitats).
Lletra de la cançó:
She walked towards you with her head down low
She wondered if there's a way out of the blue
Who's gonna take her home this time
She knew that this time wouldn't be the last time
Oh oh, oh oh, oh oh...
There she waits looking for a savior
Someone to save her from a dying self
Always taking ten steps back and one step forward
She's tired, but she don't stop
Oh oh, oh oh, oh oh...
Oh oh, she don't stop, she don't stop, she don't stop
Oh oh, she don't stop, she don't stop, she don't stop
Every day she stood, hoping for a new life
She closed her eyes, and she heard a small voice say
You don't stop no, you belong to me
She cried, maybe it's too late!
(Don't, don't stop, don't, don't stop)
She don't stop, she don't stop, she don't stop
(repeat)
She walked towards you with her head down low
She wondered if there's a way out of the blue
Who's gonna take her home this time
(Ella va venir cap a tu amb el cap baix
preguntant-se si hauria alguna sortida inesperada
Qui la retornaria a la seva llar aquesta vegada?
Ella sabia que aquest cop no sería el darrer
Així es va quedar, pendent d'un salvador
D'algú que la rescatés del seu propi defalliment
Sempre fent deu passes enrera i només una en davant!
Es sentia cansada, pero mai no s'aturaria
No s'atura, no s'atura, no s'atura
No s'atura, no s'atura, no s'atura
Cada día restava, amb l'esperança d'una nova vida
Tancava els ulls i sentia una petita veu que li deia :
"No t'aturis, no; tu formes part de mi"
I ella plorava, per si potser havia fet tard.
Però no s'atura, no s'atura, no s'atura
No s'atura, no s'atura, no s'atura
Ella va venir cap a tu amb el cap baix
preguntant-se si hauria alguna sortida inesperada
Qui la retornaria a la seva llar aquesta vegada?
Ella sabia que aquest cop no sería el darrer.)
Us proposem encara un altre exercici: Observeu aquest seguit de fotografíes que es mostren en aquest video. Les imatges prenen com a fil conductor la instal.lació artística que Christo i Jeanne Claude van projectar i realitzar pel Central Park, a New York, els anys 1979 a 2005.
Observeu el paper predominant que adopta el color, un sol color, en un entorn que la neu ha transformat en un fons pràcticament neutre. Observeu els contrastos formals, rítmics, tonals,... Deixeu-vos seduir per cada imatge, amb l'acompanyament de la música i la veu d'Alicia Keys. (Més avall trobareu un altre video mostrant la mateixa obra de forma diferent)
Finalment, repassem aquí alguns conceptes clau sobre la composició: Segur que després podreu tornar a mirar-vos els videos anteriors i descobrireu una enorme quantitat de detalls més que no havíeu copsat la primera vegada...
Comprendre els colors no és una qüestió que puguem resoldre solament amb els nostres ulls; d'entrada, veure els colors és un fet que implica la nostra percepció (els nostres ulls, la nostra capacitat de visió i el nostre cervell). Ens hem preguntat mai... Què pot sentir una persona que no pugui percebre els colors normalment?
Els colors apareixen per una sèrie de fenòmens físics, relacionats amb la llum i amb la matèria, però de seguida queden immersos en la realitat del món que ens envolta, com a característiques que afecten els objectes, com una qualitat més que mostren totes les coses i com a elements indiscutibles del paisatge i de l'escenari que observem cada dia. El fet del color, doncs, s'ha d'entendre com un dels factors principals que dona lloc a totes les imatges que hom pot copsar i produir en aquest món.
No cal ni dir que això ha estat així des de l'inici de la civilització i, per tant, el conjunt del coneixement dels colors (i cada color per si mateix) és fruit i protagonista d'una història llarguíssima, plena de detalls sorprenents i de lligams insospitats. No només els àmbits artístics s'han interessat pel color, sinó què des de la ciència més pura, de la química a la medicina, fins a la filosofia o la política, totes les branques de la cultura humana han intervingut en algun moment en el desenvolupament d'aquesta història dels colors.
Ticià : "Baco i Ariadna"
Comprendre els colors, per tant, no és una qüestió que puguem resoldre solament pel simple fet de veure'ls amb els nostres ulls!!
I per això els començarem a mirar des d'una mica més endins...
El recinte de l'institut Maremar ofereix una configuració poc elaborada; és com un espai fet a trossos, un terreny trepitjat i mestís, on s'hi fa la vida a "l'hora del pati" i on sortim tots a aprofitar la llum i a respirar l'aire lliure i, fins i tot, a fer algunes activitats lectives, quan això és compatible amb el ritme escolar.
Des de fa temps, la matèria d'Educació Visual i Plàstica ha volgut dedicar una part del seu temari a la observació, l'aprofitament i la reflexió sobre aquest entorn tan proper.
Aquest any, hem demanat als alumnes de 3er curs que duguessin a terme uns quants exercicis centrats en l'espai del jardí i de l'hort de l'Institut. Per ampliar la seva noció de "jardí", i per tal de demostrar fins a quin punt un jardí és un objecte "visual" carregat de continguts i significacions, varem fer, a l'inici de curs, un petit repàs per una sèrie d'espais extraordinaris , on la jardineria descobreix el seu costat més artístic. Aquí en teniu unes mostres:
Imatges del Jardí de Monet a Giverny, Sacro Bosco de Bomarzo,
Bloedel Reserve a Washington, Santa Clotilde a Lloret de Mar,
Vil.la Adriana a Tívoli, Horto Botànico de Pàdua, WangShiYuan de
Suzhou, Lan Su Yuan d'Oregon, Keukenhoff a Holanda, Cosmic
Speculation Garden d'Escòcia, Central Park de New York, Jardí
d'Escultures de la F. Miró, Barcelona.
Així, els alumnes han passat d'uns plantejaments molt objectivistes i eixuts, com son les vistes planimétriques (descarregades des de la web de l'Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya...
... a la creació d'imatges inventades, tot i fent proves per fondre dues fotografies amb el programa d'edició GIMP: Hem pres una imatge de l'hort del nostre institut i una altra imatge d'algun d'aquells jardins estudiats i n'hem fet la nostra particular transformació. Tant sí com no, haurem de continuar explorant aquesta via creativa!
Un simple llapis , un petit bloc de paper i ben poca cosa més necessita l'il.lustrador per endinsar-se en la seva feina.
Abans que l'ordinador es posi en marxa, abans que les imatges capturades amb la càmera puguin editar-se, abans que l'aplicació gràfica transformi un gest decidit en qualsevol tipus de traç imaginable, hi ha un entrenament elemental que convé no despreciar: aturar-se, prendre el llapis, observar atentament i provar de dibuixar allò que volem interpretar i conèixer; provar de dibuixar el que veiem de manera clara i entenedora, amb el màxim d'objectivitat i de fidelitat, però sense excedir-nos en la informació que donem, i sense perdre'ns en la infinitat dels detalls particulars que no aporten cap dada prou significativa. Aquesta és la via dels il.lustradors; tant se val que acabin dedicant-se al món de la fantasia, del còmic, al disseny gràfic o al camp de la ciència. Tots ells han educat la seva percepció i els seus dots d'observació per tal de poder elaborar els seus dibuixos fins el punt de fer-los tremendament eloqüents, del tot coherents amb allò que s'explica, i portadors veritables del missatge que s'emet.
Els alumnes de 3er d'ESO han començat a treballar aspectes diversos del dibuix objectiu: De la fredor i la rectitud aparent dels planells i les vistes representades, hem passat a la il.lustrtació naturalista d'algunes plantes.
Els primers dibuixos d'elements naturals tan sofisticats com són les fulles, les flors o les tiges d'una planta no sempre s'aconsegueixen del tot, però són una magnífica porta d'entrada a un camp molt ampli d'entrenament del llenguatge gràfic i una crida radical al refinament de la nostra percepció.
Lluny del que molts podrien pensar, el fet de practicar la il.lustració de plantes i animals no és només una via que interessi a botanics, biòlegs i altres homes de ciència, sinó què implica tot un altre vessant de caire plenament artístic i amb ascendents filosòfics i creatius d'arrels molt llunyanes i profundes. Bàsicament, aquesta funció del dibuix es refereix al procés del coneixement. En aquest video sobre una exposició recent del Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona ens ho presenten de manera més clara:
De moment, però, i sense sortir de l'àmbit purament científic, podem referir-nos, per sort, a la nostra història recent, i fer esment de personatges tan insignes comPius Font i Quer, que dedicà bona part de la seva vida a l'estudi botànic i a la consolidació de la ciència i la cultura del nostre país, incloent-hi el foment de la il.lustració científica. O altres il.lustradors d'avui, com el molt reconegut Carles Puche, que segueixen mantenint ben alt el nivell artístic dela seva producció .
