Ina Fiebig: una il·lustradora finlandesa treballant a casa nostra.

Ina Fiebig, és una il·lustradora i dissenyadora gràfica nascuda a alemanya que col·labora habitualment amb l'agència de publicitat finlandesa Write This Down.  Al llarg de la seva carrera, Ina Fiebig ha treballat en diversos projectes de difussió gràfica i multimèdia per diferentes ciutats d'Europa.  A Catalunya ha creat forces il·lustracions per cartells,  editorials,  exposicions i per altres esdeveniments, fent servir un llenguatge molt simple i alhora molt atractiu visualment per a expresar missatges de manera molt propera.

Cartell per a campanya ciutadana a Barcelona, posant de manifest la vida dels balcons dels edificis.

L'artista desenvolupa també una important tasca creativa en format de vídeo, barrejant-hi tècniques d'animació i Stop Motion.

Video promocional del Parc de Collserola per a les exposicions permanents del Centre de Recursos.

Teixó - Ina Fiebig

Tardor- Ina Fiebig.

Dintre de la diversitat de mitjans que utilitza, la simplicitat del dibuix,  la frescor i claredat de les imatges, juntament amb l'ús del monocromatisme i de les games suaus de color,  són característiques de la seva manera de treballar.

Ina Fiebig - Sport Guide Barcelona

                                                              Treball en Stop Motion

La música de l'ascensor: un curt de Serdar Ferit

Vegeu aquest curt video del jove director Serdar Ferit   produït per l'agència creativa Write This Down:



Elevator Music from Write This Down on Vimeo.


 QÜESTIONS A RESPONDRE:

1. Què us sembla?  Us sembla bé la reacció de l'home de la corbata, al principi (minut 0:45)?
2. Us sembla bé la reacció de la noia del bolso  (minut 1:15)?
3. Com és la relació entre las persones de l'ascensor fins l'entrada de l'últim personatge (des de minut 1: 27 fins 1: 35)?  S'entenen?  Vosaltres faríeu el mateix?
4.  Perquè resulta tant xocant el darrer personatge (minut 1:35 fins a 2:11?)?  
5. Quina és la reacció general dels altres ocupants de l'ascensor davant l'opció adoptada pel personatge que escolta música amb auricular?
6. Què passa al final?  Com és la relació entre tot aquest grup de persones al final?  ¿Què en podem aprendre d'aquesta història?  
7. Quin missatge de fons penseu que vol comunicar l'autor d'aquest vídeo?  ¿Penseu que ho aconsegueix prou bé? 
8. Com s'ha caracteritzat a cadascun dels personatges?  Intenteu definir amb uns pocs mots o adjectius qualificatius el tipus de personatge que representa cada individu d'aquesta història.
9. Quines figures retòriques (o recursos expressius per a donar més sentit a les imatges) penseu que s'han posat en pràctica en aquest vídeo? 
10.  Com podem exercir millor la nostra llibertat per escoltar música?  Com podem compartir amb els demés el nostre gust per la música?

Awra Amba, una petita comunitat a Etiòpia.

"Awra Amba , un llogaret fundat fa 45 anys en terra amhara , prop de Bahar Dar, és un projecte de convivència basat en el treball comunitari, la democràcia assembleària, l’absència de religió i la igualtat entre sexes. I funciona: els 494 habitants d’ Awra Amba , que es distribueixen els guanys de la feina en comú, reben a canvi allotjament, educació, salut i fins i tot han creat un sistema propi de seguretat social per cobrir necessitats específiques dels seus membres. Aquest poblet rural del nord d’ Etiòpia s’ha convertit en un exemple ètic aplaudit i estudiat per oenagés de tot el món i el Banc Mundial, a més de despertar la curiositat de turistes i locals" 

  

                                                         (Xavier Aldekoa - Corresponsal del diari La Vanguàrdia)

      The Awra Amba Experience short trailer 2016 from Write This Down on Vimeo.


Darrera la formació d'aquesta curiosa comunitat s'ha anat teixint un projecte de col·laboració internacional molt interessant que es difon amb el nom de "L'experiència d' Awra Amba".
Aquesta experiència parteix d'una iniciativa proposada per un jove equip de dissenyadors i artistes multidisciplinars finlandesos que signen amb el nom comercial de "Write This Down"

"The Awra Amba Experience is a creative collaboration between The Awra Amba Community and an international team of professional filmmakers, designers, illustrators, web developers, musicians, educators, sound designers and translators from seven different countries. The project is produced by Write This Down, an award-winning film and digital production company, based in Helsinki".

Write This Down  és una productora i agència creativa especialitzada en comunicació visual nascuda a Helsinki, fa uns deu anys. El seu treball vol distingir-se a través d'una acurada presentació estètica i d'un fons o significació compromés amb uns certs ideals de millora del món.  El seu lema és fer "Narració creativa per a canviar el món".

L'equip el conformen:

Serdar Ferit: Director de filmografia i guionista.  Podeu veure molts dels seus treballs a la seva web:   Serdarferit
Paulina Tervo: Directora de fotografia i Productora.  Podeu veure mostres del seu treball a:    paulinatervo
Ida Sjöman: Assistenta de producció i especialista en el món de les web i en filmografia.  A Vimeo podeu trobar diversos videos curts realitzats per aquesta jove creadora:  Ips project
Ina Fiebig: Il·lustradora, Dissenyadora gràfica i Directora artística.  A la seva web podeu consultar una enorme quantita de projectes en què ha participat, fins i tot per a la ciutat de Barcelona:  InaFiebig  Studio Ville Nykänen: editor d'imatge, expert en animació, efectes especials i tractament del color.  Podeu veure un video clip musical creat per a aquest artista aquí:  "The broker"
Jan Totzek:  Creatiu especialista en imatge 360º,  imatge interactiva i noves tecnologies. Vegeu el seu treball aqui: Panoramafotograf   o aquí: Totzek
Katrin Sellerbeck:  Dissenyadora i desenvolupadora de websites.  Vegeu aquí el seu treball:  K. Sellerbeck
Jairo Acosta Lara: Dissenyador de so, música digital, "soundscapes",...  Podeu veure alguna de les seves instal·acions aquí:   J Acosta.



ACTIVITAT:

1. Què us sembla?  Aquestes persones viuen com nosaltres?
2. Quines feines fan i com se les reparteixen?  
3. Qui fa el treball de "filar" a les nostres ciutats, avui?
4. Quina mena d'estructura social us sembla que estan portant a la pràctica?

La línia. El traç.

La línia és un dels elements imprescindibles del llenguatge visual.  La seva potència expressiva esdevé gairebé infinita, ja sigui com a definidora de formes i contorns o com a substància bàsica del traç.


En el següent video de promoció de les activitats d'una entitat teatral podeu observar com de simple i efectiva resulta la línia per a conduir aquest anunci.

La tècnica dels llapis de colors.

Dibuixar i pintar amb llapis de colors demana la paciència necessària per a anar depurant la tècnica i per anar trobant l'expressivitat del traç que convé a cada dibuix.   El principi bàsic és treballar per capes, barrejant tons, de manera ordenada i sense voler apretar massa d'entrada. És important tanmateix disposar de llapis en bones condicions, amb la punta prou esmolada i fer servir el paper adient.  Per a iniciar-se en la mescla de colors hom pot començar pintant només amb els tres tons primaris (groc, magenta i cian) i afegint-hi despres uns quants tons més (secundaris + blanc i negre).  Quan ja controlem una mica aquestes mescles i ajustem el moviment i la pressió de la mà amb el llapis,  les superfícies pintades començaran a oferir les qualitats atractives que busquem.  

                                                               Dibuixos originals de X. Bentué

En el video següent podeu observar i aprendre com treballa amb llàpis de colors una artista professional.

La retòrica visual -I: La personificació

La retòrica visual podria definir-se com:  la capacitat que té la imatge de transmetre significats o sentits figurats diferents del seu sentit ordinari o directe, així com missatges ben concrets, a partir dels elements que es mostren i de la manera de presentar-los.   

La "personificació" és un d'aquests recursos que fan servir habitualment els creadors de productes visuals per a transmetre idees i sensacions concretes.  Es tracta d'atorgar a objectes inanimats o a animals tot de valors propis de les persones o dels éssers animats. 

Vegem-ne alguns exemples i mirem de fer-nos les preguntes següents:

1. Quin element assumeix una "personificació" en aquesta obra?
2. Quina diferència (o relació) hi ha entre les característiques de l'element real que coneixem i l'element "personificat" que apareix aqui?
3. Perquè ha escollit l'autor aquest element concret per a fer aquesta personificació?
4. Quin sentit figurat (idees o sensacions) se'ns volen transmetre?
5. Pensem que el resultat produeix una comunicació eficaç del missatge que hom vol transmetre? 

Anunci de la propera retransmissió d'un gran esdeveniment esportiu en una cadena de televisió:




Curtmetratge d'animació realitzat per Pixar:




Anunci publicitari d'una marca de beguda comercial:


Guinness Cloud - Made Of More from lestoy on Vimeo.

El modernisme català a Barcelona.

La colònia que varen fundar els romans a s. I a. de C.    -"Iula Augusta Paterna Faventia Barcino"-  va esdevenir l'embrió d'una ciutat destinada a convertir-se amb els anys en un dels referents urbans del sud d'Europa i de tota la Mediterrània.  
Una part del prestigi i la singularitat de Barcelona prové del seu patrimoni arquitectònic i del seu disseny urbanístic.  Quan a finals del segle XIX,  emergeix a tot el Vell Continent la necessitat de trobar noves formes de progrés social i cultural lligades a la puixança econòmica d'aquell moment de l'era industrial,  un nou estil artístic comença a prendre força arreu.  Aquest moviment artístic s'expressa sobretot en les formes més avançades i en els materials que adopta la nova arquitectura europea. Compartint alhora un mateix ideari de fons, el nou estil va prenent diversos noms en les diverses regions en què arrela:  Jugendstil,  Sezession,  Liberty (Arts and Craft), Art Nouveau, Modern Style.  A Catalunya cristalitza amb el nom de Modernisme (potser perquè suposa un pas radical en pro de la modernitat que arriba dels països del nord i una clara voluntat d'avançar a partir del sentiment de identitat i dignitat que havia fet aflorar la Renaixença catalana).

En el següent vídeo (que dura quasi una hora) en podeu aprendre moltes coses sobre això de la mà d'un veritable expert:  l'historiador Lluís Permanyer.

La propera vegada que us vingui al cap una pregunta com ara:   De què serveix l'art?  ...penseu en totes aquestes construccions modernistes que provoquen que milers i milers de persones de tot el món viatgin cada any a Barcelona,  per a poder admirar en directe l'obra i el geni d'aquests artistes tan nostres.